Cap de setmana doble dels Castellers de Barcelona, amb actuació dissabte a la tarda a Sant Cugat i diumenge a Begues. Dues actuacions amb les ganes i les intencions de fer el màxim possible, però a expenses del que serà finalment.
Bon assaig el de divendres i amb les expectatives altes de cara a les dues actuacions. Però és ben cert que en aquestes ocasions molts castellers decideixen a quina de les dues actuacions hi van, i per moltes coses tot apuntava a que aquesta gent esculliria l’actuació de diumenge a Begues, i espero que sigui així, ja que tot i que un bon gruix ens hem desplaçat aquest dissabte a Sant Cugat, no hem estat en el nombre òptim.Arribem a Sant Cugat i poc a poc la plaça es va animant amb la presència de les colles castellers i un públic que s’acosta per a viure la primera Diada de Sant Cugat, una diada que els Castellers de Sant Cugat enceten per a allargar el seu primer tram de temporada i fer-se veure a la seva població.
Som els tercers en actuar i sortim amb el 5 de 8, castell que no portàvem a plaça des de la diada dels Quatre Fuets a Berga de principis de juny. La renovació forçada del pom de dalt ens havia forçat a deixar de banda la catedral dels castells durant un temps, però tornàvem a tenir-lo a punt i així ha estat. Un castell dinàmic, sobretot a l’estructura del tres, però ben portat i defensat per tothom. Tercer 5 de 8 de la temporada.
A la segona ronda apostem pel 4 de 8 amb el pilar. Castell sempre exigent que se’ns fa dur pel que fa a l’estructura ja que hi ha forces desajustos però l’aconseguim desmuntar i amb ell el pilar de 6, i no sense esforç, l’aconseguim completar totalment. Però això creiem els que havíem parat el castell, però malauradament no era així ja que l’enxaneta s’havia deixat anar abans de la sortida dels segons, amb el que significava que el castell es considerava com intent desmuntat.
Ens fem a la idea de la situació i a la repetició descarreguem el 3 de 8, aparcant definitivament l’assalt al 3 de 9 amb folre. El gruix de soca que no havia impedit que el féssim a Vic si que ho impedia en aquesta ocasió a Sant Cugat. El 3 de 8 no ha tingut gaire història, un altre a la saca.
Per acabar les rondes de castells descarreguem un 4 de 8 que no comporta cap mena de problema, molt ben agafat de mides.
A la ronda de pìlars descarreguem un vano de 5 sense complicacions, i amb debuts importants, com el del Marcel de segon al pilar de 5 central.
Pel que fa a les altres colles, bona exhibició la viscuda. La colla amfitriona ha descarregat una solvent clàssica de vuit, despatxant el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7, sense perdre mides però amb un ritme un xic lent.
La Jove de Tarragona ha complet descarregant de sortida un 5 de 8 quasi de postal, per a continuar descarregar un 3 de 9 amb folre solvent tot i mogut a nivell de terços. A la tercera ronda el 4 de 8 amb el pilar ha quedat en tan sols carregat quan el pilar s’ha anat davant a la sortida de l’enxaneta sense marxa enrere.
És difícil fer la valoració de l’actuació a Sant Cugat, potser serà més fàcil amb el que passi a Begues. Però sense tenir en compte el que pugui passar, els fets és que no hem assolit l’actuació que volíem fer a Sant Cugat, ni la més ambiciosa amb castell de nou i dos de vuit i mig, ni la de tres castells de vuit i mig. Per tant, no pot ser positiva. El millor ha estat no caure i tornar a fer la catedral. Però en masses ocasions els nervis ens passen factura, ens desconcentra, ens tensiona en excés, i el més problemàtic no és que això passi als castellers de la colla sinó veure-ho als caps tècnics.
Crec que ens hem de prendre les coses amb més tranquil·litat, sense presses ni tensió. I així segur que tot sortirà millor. Sabem del que som capaços ja que ja ho hem fet, i per tant, estem en disposició de fer-ho. Comencem amb l’actitud i acabarem fent els castells més grans possibles.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari