Un Sant Magí únic (16/08/2015)

He estat ja a uns quants Sant Magí, la Festa Major petita de la ciutat de Tarragona, però el d’aquest any ha estat únic i ja veurem si irrepetible. I és que aquest any hi he estat visquent-lo de més a prop i amb més intensitat.

Per no perdrem cap detall vaig baixar el dilluns a Tarragona tot aprofitant que a la nit els Xiquets del Serrallo hi feien assaig i estava encuriosit per veure les proves de la seva gran aposta, el 2 de 7, castell que havia anant seguint la seva evolució a través de fotos i vídeos del company serrallenc Miquelet. L’assaig el van enllestir en poc més d’una hora amb proves de present però també de futur, i al final d’aquest el cap de colla va explicar el que la colla volia sentir, que el 2 de 7 es portaria a plaça per Sant Magí a la tercera ronda. Un castell que veia amb moltes possibilitats i amb l’únic que em feia dubtar era la lentitud del castell.

El dia següent s’aixeca plujós però al migdia ja no plou i toca fer ruta turística per Tarragona i per la tarda veure l’arribada de l’aigua a Tarragona, i amb ella la salutació dels pilars de 5 de les quatre colles tarragonines. A la nit una mica de festa a la Plaça de la Font amb la Girasol i la Mitjanit i cap a dormir que ben d’hora haurem d’esmorzar.El toc de matinades em desperta, la senyal de que el dia de Sant Magí ja ha arribat. I amb ell el primer que toca es omplir la panxa amb algun plat de forquilla i dolços, en una velada amb molt bona companyia. Un cop enllestit l’esmorzar ja tot està a punt per a fer castells, concentració de la colla amb discurs del cap de colla i entrada a plaça. Els nervis es comencen a fer evidents i és que la Plaça de les Cols imposa, i molt!

Encara no són les dotze i totes les colles ja hi són a plaça disposades a oferir el millor del seu repertori però fins les dotze en punt no pugen els segons del primer castell de la diada, el 7 de 7 de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, el qual descarreguen amb convicció tot i algun problema al pis de quarts de l’estructura del tres.

És el torn del Serrallo i ens desplacem fins el lloc d’actuació i per primera vegada en aquesta plaça em situo a la part de baix, la del Carrer Major, en una de les rengles de laterals del tres, posició exigent per estar a la baixada. El castell es descarrega còmodament i amb un silenci a la pinya que no havia vist mai en aquesta colla.

Sortim i entra la Jove de Tarragona i porten a plaça el seu primer 9 de 8 de la temporada. El carreguen amb una sincronització perfecta de les tres aletes però la descarregada és feixuga ja que el tres central pateix molt i tot i que jo em fixo amb el terç de la dreta que està traient cul sembla que al segon de la rengla encara va patir més; descarregat igualment.

Tanca la primera ronda els Xiquets de Tarragona amb el 3 de 9 amb folre, castell que descarreguen amb prou solvència tot i algun problema al terç de l’esquerra.

Comença la segona ronda i amb ella arriben alguns dels plats forts del dia, els primers Sant Pere i Sant Pau amb el 3 de 8. Castell carregat per primer cop l’any passat  en aquesta diada i que pel concurs el van descarregar, i amb un intent desmuntat aquest any a la Fatarella. El castell puja amb convicció i el carreguen amb comoditat però a la baixada dels més petits es fan evidents els nervis de l’ocasió i se’ls complica a terços i quarts, i el defensen amb la confiança que dóna haver-lo fet sencer a l’assaig i finalment descarreguen el castell amb la conseqüent alegria.

Torn del Serrallo que no canvia plantejament i encara el 7 de 7, de nou em situo a la part del carrer Major però per la magnitud de la pinya una mica més a prop del castell. De nou el castell es descarrega amb comoditat, confiança i tranquil·litat.

Torn de la Jove i encara el seu primer 5 de 9 amb folre de la temporada, el seu castell franquícia en els dos darrers anys amb un total de dotze de descarregats de forma consecutiva. El castell puja amb decisió i amb un cert moviment a l’estructura del tres que no s’aturarà en cap moment i que anirà a més en una descarregada que hauran de lluitar fins al darrer moment, sobretot a la rengla, amb el mateix protagonista que del 9 de “víctima”.

Arriba el moment de la veritat dels Xiquets, porten a plaça un any després el castell que va canviar la seva història quan descarregaven al primer intent el 2 de 9 amb folre i manilles.  La confiança de la colla era màxima amb aquest castell i les ganes de fer de nou un gran Sant Magí es veien ben presents a les carrers dels ratllats i amb opcions de superar-se i tot. El castell puja amunt i des d’un bon principi es veu una certa incomoditat a nivell de manilles i quarts però el castell tira amunt, comença a perdre força les mides i quan l’enxaneta es disposa a fer la darrera passa es trenca. A plaça em va semblar que era un intent força clar però veient determinades fotos i la manera com va caure el castell en un concurs el jurat hagués hagut de prendre una decisió complicada. La colla pren una decisió valenta i que s’ha d’aplaudir, considerar-lo com a intent, segurament motivat pel fet de què no els hi serveix sols carregar aquest castell.

Comença la tercera ronda i Sant Pere i Sant Pau porta a plaça el 4 de 8. El castell puja amb prou bon ritme i mides però a l’entrada de dosos no ho acaben de veure tot clar i prefereixen desmuntar el castell. Tot i que en principi el 4 de 8 és més fàcil tècnicament, a l’hora de tancar una pinya no és fàcil quadrar un quatre i sembla que els problemes els hi venen per aquí.

Arriba l’hora de la veritat dels Xiquets del Serrallo, el moment que porten esperant des de que ha començat la diada. Millor dit, el moment que estan esperant des de què el 1992 van portar a plaça el primer intent d’aquest castell i que tot i haver-lo intentat en fins a 26 ocasions sols l’havien carregat en dues i en cap l’havien descarregat. Saben que és el moment de fer història, de que es faci palès tota la feinada que han fet amb aquest castell des de principi de temporada gràcies al fet d’assajar a cobert i amb l’opció de poder fer servir la xarxa. Em col·loco cap al final d’una de les rengles de laterals, la de l’esquerra del Miquelet i tot just la que enceta el Gaciano, el castell va pujant al ritme previst, amb una lentitud que no acabo de veure clar i el castell es carrega, toca el més difícil, descarregar-ho, i el tronc serra les dents per a poder defensar el castell enmig dels crits de la pinya i de la plaça, i ho fa amb èxit i l’alegria es desferma. No me’n puc amagar, no puc sentir la seva mateixa alegria però l’emoció contagia, i molt! I realment m’emociono per tots els moments que he viscut amb ells, per l’amistat que m’uneix, i perquè sé el que els hi ha costat i i s’ho mereixien totalment.

Tot i que ho sembla la diada no ha acabat, i la Jove tanca les seves rondes de castells amb el 4 de 9 amb folre, la decisió més assenyada vista la diada i l’estat d’uns dels terços de castells de nou. El castell el descarreguen amb prou comoditat i a continuació els Xiquets rebaixen pretensions amb el 5 de 8, castell que dominen amb autoritat.

Ronda de repetició i Sant Pere i Sant Pau descarta tornar a provar el 4 de 8 i tanca la seva actuació amb un 5 de 7 sense història. Els Xiquets tanquem amb el 4 de 9 amb folre, castell que aquest sols havien carregat en una ocasió a Altafulla, aquesta vegada si que el dominen tot i no ser tranquil. I demostren que després de la caiguda han pogut redreçar l’actuació tot i no ser la desitjada.

Arriba la ronda de pilars i amb ella els dos primers pilars de 7 amb folres descarregats que es veuen en aquesta plaça. Primer el descarrega la Jove i tot seguit Xiquets, sent aquest darrer el primer descarregat de la temporada, i fent-los com els van fer costa creure que a la Plaça de les Cols no s’haguessin vist encara tot i la dificultat a l’hora de trobar referències.

Per acabar totes quatre colles tanquen la diada amb sengles pilars de 5.

La diada ja s’havia acabat però encara quedava molt dia i és que aquest any no marxava de Tarragona després de dinar sinó que m’hi quedava i això significava que després d’agafar forces cap a la Professó de la tarda.  La Professó és un cercavila on les colles castelleres també hi participen i que durant el recorregut van alçant pilars, al ser el meu primer cop va ser entretingut però entenc que a molts castellers no els hi agradi participar-hi i no entenguin perquè ho fan. El millor de la Professó és el final de la mateixa ja que les colles aixequen un pilar de 4 i el pugen caminant al carrer del Portal del Carro on a dalt de tot es troba la imatge de Sant Magí, en una imatge maca ja que ja s’està fent de nit.

Tot seguit baixem cap al local social provisional del Serrallo, el tinglado número 4 del Port i en ell celebrem la diada història, la millor de la història, amb la remissió que fa TAC12 de la diada. Amb cerveses i pizzes a quarts d’una de la matinada finalment arriba el moment esperat, el de veure el primer 2 de 7 descarrega del Serrallo, i amb les imatges l’alegria es desferma a la T4.

És hora d’anar a dormir, però encara tindré temps al vespre de l’endemà d’assistir a la tertúlia post Sant Magí del portal d’informació castellera “Cdecastells”, en una estona amena, didàctica i divertida. Una xerrada que sembla que va quedar pels qui la vam podeu viure en directe ja que de moment no l’han publicat al seu web.

Divendres m’acomiado de Tarragona al matí, uns dies viscuts amb molta intensitat i que m’han permès conèixer una mica millor la ciutat i les Festes de Sant Magí.

Amb ganes de tornar-hi per Santa Tecla, tot i que no serà fàcil. I amb un nivell de les quatre colles de Tarragona que fa preveure grans i bons castells per part de totes elles en el que queda de temporada.

I és que com va dir Jordi Crespo a la tertúlia, Sant Magí és Tarragona.

Fotografies de “Històries d’una càmera”, en podeu veure més a la seva pàgina i al grup castellers del facebook en trobareu encara més.