Davant la impossibilitat pràctica de ser-hi a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès a la diada de Sant Fèlix per coincidència amb actuació castellera de Castellers de Barcelona a Granollers, em vaig decidir a darrera hora a desplaçar-me a Vilafranca la vigília per a viure de ben a prop i de forma intensa la Festa Major de Vilafranca, auto anomena
da com la més típica.
I realment, després de viure-ho, es pot dir que és així. I és que en un migdia i primera hora de tarda que vaig passar a la capital de l’Alt Penedès vaig poder veure una àmplia representació de la cultura popular que es fa a Catalunya.
Amb temps suficient vaig arribar a Vilafranca, i tot seguit ja vaig veure riuades de gent amunt i avall, i amb un ambient que es respirava pels carrers i les places de Festa Major. Em vaig apropar fins el lloc de la tronada i a les 12 en punt va tremolar tota la vila i amb aquest espetec de foc i soroll eixordidor és donava el tret d’inici als dies de festa.
Em vaig anar movent pel centre buscant el millor lloc per a veure el cercavila dels diferents elements festius i finalment el vaig trobar ben a prop d’on cada any per Màrtirs els Castellers de Barcelona fem realitat els nostres somnis. Des d’aquí vaig poder veure els lluïments dels diferents components del cercavila vilafranquí començant pel famós Drac de Vilafranca, tot seguit el Ball de Diables, i a continuació el Ball de Serrallonga amb l’ús de trabucs. Un principi de cercavila de llum i soroll.
Tot seguit desfila l’element més glamurós que pot tenir una població, l’Àliga. Tot seguit els Gegants, els Nans i els Capgrossos, i a continuació diferents balls que enriqueixen el folklore de Vilafranca
. Gràcies a l’entrada de la Vikipèdia puc dir-vos quins vaig poder veure: les Cotonines, les Panderetes, els Pastorets, els Cercolets, el Ball Pla, els Figuetaires, els Bastoners, els Panderos i les Gitanes.
A continuació els Falcons, que van aixecar una de les seves estructures a la cruïlla amb el carrer de la Cort, i tot seguit les colles castelleres. La Jove de Vilafranca va ser la primera i hi va alçar un pilar de 4, els Xicots de Vilafranca no es van parar i els Castellers de Vilafranca es van prendre la seva estona per a muntar una pinya que es va apreciar que era un castell complex, però fins que no van pujar els segons no vaig percebre que es tractava del primer 7 de 7 amb dues agulles de la història. A part de la novetat de l’estructura, el castell no els hi va representar cap mena de dificultat i el van descarregar amb solvència contrastada.
Mentrestant a la Plaça de la Vila ja havien arribat alguns dels elements festius i m’hi vaig desplaçar per an
ar agafant lloc tot i que no era gaire difícil ja que el públic es concentrava a les zones d’ombra ja que estar-hi al sol era patir de calor al màxim exponent.
Després dels diferents balls i abans d’entrar a plaça els Falcons i les colles castelleres, hi va entrar la banda de música que tancava el cercavila, cada any és una
de diferent convidada i aquest any és tractava d’una banda de Vilanova i la Geltrú. Amb les notes dels Segadors es van acomiadar de plaça i tot seguit els Falcons van entrar a plaça i van realitzar la seva exhibició amb una gran escala com la més espectacular.
Arribava l’hora de les colles castelleres, a les tres de tarda, i després d’entrar a plaça la primera ronda va ser conjunta tot i que en realitat no ho va ser de tot. Mentre la Jove carregava el 3 de 7 (que posteriorment descarregaria), els verds tot just posaven segons del 3 de 9 amb folre i els Xicots encara estaven muntant el peu. Els verds en solitari varen descarregar un 3 folrat sense cap mena de contratemps i tot seguit Xicots va muntar el peu del 2 de 8 amb folre, castell que descarregaria amb relativa suficiència.
La segona ronda l’encetava Xicots i ho feia amb la gran aposta del dia i de l’any, el 3 de 9 amb folre. Després 
de desmuntar dos peus amb quarts col·locats que des del principi amb segons col·locats es veia que no estaven ben lligats, el tercer va tirar amunt, amb convicció i bon ritme i amb un tremolor constant. La decisió de la canalla va permetre que el somni del primer castell de nou dels Xicots fos realitat fent-hi l’aleta, però la remenada del castell abans de l’aleta no va parar i es va accentuar amb la baixada de la canalla i es va acabar trencant sense remei.
A continuació els Castellers de Vilafranca descarregaven com qui no vol la cosa el novè 2 de 9 amb folre i manilles de la temporada, amb una mestria absoluta i envejable. I amb la descarregada d’aquest castell cap a les 16.15h jo m’acomiadava de Vilafranca i de la Festa Major per aquest any, i ja acabaria de fer el seguiment de l’actuació castellera durant la tornada amb tren a Barcelona.
I tot seguit cap a Figueres, a viure el Festival Acústica amb un concert únic, la tornada per un dia d’una part de Sangtraït amb l’acompanyament d’una orquestra de cambra en un espectacle de rock simfònic, però això ja és una altra història.
Si voleu més fotos podeu veure l’àlbum de fotos que vaig fer.
Deixa un comentari