Fent passes endavant i passes enrere (13/09/2015)

La d’aquest diumenge al Poblenou era la darrera actuació dels Castellers de Barcelona abans dels grans dies que a la colla li esperen amb motiu de les Festes de la Mercè, amb les dues actuacions a la Plaça de Sant Jaume.

I per tant, era la darrera oportunitat per a veure amb quin estat de forma la colla es presenta en aquestes dues cites claus de la temporada. Si a Granollers vam tornar amb els bàsics de vuit, i a Sabadell va arribar el 5 de 8 i vam tenir l’ensopegada amb el 7 de 8, al Poblenou era l’hora de fer un pas endavant, i es va fer però també cap a enrere.

L’actuació estava plantejada no sols com una actuació de present sinó també de futur amb la prevista prova que es volia fer al final de l’actuació amb el 5 de 9 amb folre.

Una plaça “dura”, la del Parc del Centre del Poblenou, amb un espai pavimentat on es realitza l’actuació i amb un gran parc al costat per anar passant millor la calor, una calor i xafogor que aquest diumenge va ser asfixiant i agobiant.

Sense pilars d’inici l’actuació l’encetàvem amb la catedral, tot just el setè 5 de 8 de l’any. N’hem fet cada un de diferent des del primer a Nou Barris, sent dels més moguts el de Berga i sent el més solvent el darrer abans de vacances, a Màrtirs. Des de la tornada de vacances el de Sabadell va ser molt remenat i aquest al Poblenou va ser una mica més tranquil, amb alguns problemes als pisos superiors. Amb baixes a baixos, a destacar el debut del Carlos “Muyayo” com a baix a l’estructura de la torre.

A continuació era el torn del 4 de 8 amb el pilar, castell que aquest any no estem consolidant, carregant el primer a principis de juny a Berga, descarregant-lo a Vic a principis de juliol, i amb un intent desmuntat per precipitació de la baixada del pilar a Sant Cugat a finals de juliol. Castell que a nivell de pinya ha tingut desajustos i tot i que l’hem assajat per a portar-lo en moltes ocasions a plaça ha quedat descartat en masses ocasions. Aquesta vegada l’execució del castell fou força plàcida i així el pilar va poder treballar sense la pressió d’un quatre mal executat, i tot i treballar-lo es va poder descarregar. Tot just el segon 4 de8 amb el pilar descarregat de la temporada, i espero que sigui el punt d’inflexió per a que es pugui veure més sovint aquesta estructura que hem dominat altres anys.

El plat fort arribava a la tercera ronda, el primer castell de nou de després de les vacances, el tres folrat. Desmuntàvem un primer peu amb segons col·locats per no tenir les mides adequades i un de segon per problemes d’un baix, l’Oriolet. Després d’haver fet les tres darreres proves a l’assaig crec que estava preparat per a fer el pas del seu primer castell de nou però les soques dels castells de nou a plaça són una altra història i li va pesar la situació, a l’igual que ens ha passat a altres baixos altres vegades. Finalment al tercer peu el castell va anar amunt, tot i que des de la soca va semblar que tant terços com quarts havien validat l’intent, el començament del Toc de Castells es va fer llarg. Des de la soca el castell semblava compacte i el folre no feia un esforç màxim i amb l’entrada de la canalla es va sentir clarament que el castell presenta problemes ja que es demanava tirar avall, i així va ser, el vam començar a desmuntar i finalment va quedar en això, en intent desmuntat.

Personalment no va ser el meu millor 3 de 9 amb folre, no vaig tenir cap mena de problema amb el pes, sinó que els problemes van ser derivats de la pressió d’una soca que de tant en tant em provoca singlot i que en aquesta ocasió va arribar a més, deixant ben macos a la meva agulla i crosses. La calor asfixiant que ja sentia abans de començar el castell va anar a més després d’aquest i tot i que no em vaig acabar de desmaiar vaig estar-hi a punt.

Sortosament no va anar més i tot i que en principi no havia d’anar a baixos a la repetició que havia de ser en forma de 3 de 8, finalment vaig entrar-hi, sent un castell totalment plàcid.

Finalment a la ronda de pilars vam tornar-hi amb el pilar de 6, i com ja va sent habitual va ser un pilar rodat, un pilar que actualment ens queda molt petit i que hauríem de trobar la manera de poder-lo fer de set folrat.

Després arribava l’hora de la prova del 5 de 9 amb folre. Amb una prova que ens va donar ales al darrer assaig abans de vacances col·locant-hi quints hi havien moltes ganes de fer una prova gran per a veure-hi opcions i veure com es comporta aquest castell amb l’opció de posar-hi sisens. No és un castell gens fàcil, amb certes complicacions a nivell de soca, que s’estant valorant i estudiant, i de moment els problemes els tenim a l’estructura del tres ja que a la torre ha anat prou bé en les ocasions que l’hem assajat. Vam col·locar quints i els sisens es van quedar sense pujar i quan ja estàvem desmuntant es va enfonsar el castell a la banda del tres. S’haurà d’estudiar que és el que va passar, com i perquè,

Pel que fa a les altres colles els Castellers de la Vila de Gràcia tampoc van poder amb el castell de nou, el tres folrat que van provar a la tercera ronda, amb un intent desmuntat semblant al nostre tot i que va arribar una mica més amunt. Van signar una bona actuació de castells de vuit amb el 2 de 8 amb folre, el 5 de 8 i el 3 de 8. El pilar de 6 per tancar l’actuació va quedar en carregat després que el segon marxes cap enrere a la baixada de l’enxaneta. A deu dies de la Mercè de colles locals creu que estan en condicions de repetir la tripleta màgica que ja van ser capaços de completar per Festa Major de Gràcia.

Per últim, els Castellers d’Esplugues van signar una més que correcta actuació de castells de set. Amb un 5 de 7 estàtic, per a continuar amb el 3 de 7 aixecat per sota sempre espectacular i que van saber estabilitzar després de la darrera aixecada. Per últim un 4 de 7 lleuger de cara al 4 de 8 que ja han descarregat aquesta temporada, i pilar de 5. Van assajar l’estructura del 9, castell que volen fer de set el proper diumenge que tenen Festa Major, per a completar amb els dos grans castells de la colla, el 2 de 7 i el 4 de 8.

Passes endavant consolidant la catedral i recuperant el 4 de 8 amb el pilar, i passes enrere amb l’intent desmuntat de 3 de 9 amb folre i amb la prova del 5 de 9 amb folre. Ningú va dir que seria fàcil i no ho és gens, els bàsics de 9 són molt difícils però els castells que venen a continuació ja són un altre món apart. Tot i que el 3 folrat no l’estem acabant de consolidar, a nivell de soca i folre és un castell que li hem agafat la mida. I això que passa amb el 3 poc a poc va passant en el 4 folrat, la soca ja no pateix de la manera que patia fa dos anys tot i que encara hauríem de ser més als assaigs per a fer les proves amb més garanties. Per tant, quan ja parlem d’una soca de 5 folrat els castellers que portaran peu augmenten de forma considerable i hem d’anar consolidat aquestes posicions. Tot és qüestió d’assaig, assaig i assaig, i amb aquest serà possible i viable els reptes de nous castells que ens plantegem.

Ja estem a la recta final, ara ja no hi ha excuses, la Mercè i la nostra estimada Plaça de Sant Jaume ens espera per a veure els nostres grans castells. No haver descarregat cap castell de nou abans no és un problema, és un fet que ens ha passat en els darrers anys i que no ens ha condicionat, ja que quan ha arribat l’hora de la Mercè no hem fallat.

Fotografies de Roberta Esteves.