Taula rodona mitjans i informadors castellers digitals

Aquesta setmana ha tingut lloc a Barcelona una iniciativa nova a càrrec del Servei de Cultura Popular i el Museu Etnològic de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i ha estat en forma d’una mostra que ha volgut mostrar la cultura popular amb la diversitat d’àmbits que engloba, amb actuacions, amb exposicions, amb informació i amb xerrades, conferències i taules rodones.
Aquesta mostra s’ha anomenat Som Cultura Popular Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona, i ha tingut lloc a l’espai de la Fabra i Coats al barri de Sant Andreu de Barcelona des del dijous 21 de gener fins aquest diumenge 24 de gener.
M’hagués agradat ser-hi present a la mostra més dies i en més activitats però finalment sols vaig poder ser present a la taula rodona que va tenir lloc el dissabte a la tarda respecte al paper dels mitjans de comunicació digitals que parlen sobre castells. La taula rodona, organitzada per la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya) va venir precedida d’una xerrada sobre el paper de les colles castelleres que participen al concurs i que no aspiren a guanyar-lo i on un dels ponents era un membre dels Castellers de Barcelona, el Ramon Morentin, i on també hi van ser presents el Cugat Comas de Capgrossos de Mataró i el Marc Maymó de Castellers de Sant Cugat.
Malauradament no vaig poder ser-hi present ja que sembla ser que va ser prou interessant, i és que normalment a les xerrades sobre el concurs de castells sempre participen les colles capdavanteres i ja sols per això el format de la xerrada era diferent.Després d’una xerrada prèvia a l’inici de la taula rodona ja vam prendre lloc, i tot seguit el Josep Bargalló va fer una petita explicació del que és el CEPAC (Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells) ja que la xerrada anterior havia menjat temps d’aquesta presentació. Realment em sembla una iniciativa interessant i els que en formen part són gent molt entesa en el món casteller, però de moment no he pogut veure un resultat pràctic del que volen assolir.
Finalment arribava el torn de la taula rodona la qual moderava el Xavier Capdevila, periodista casteller des de fa molts anys, amb participació en diferents mitjans de comunicació i on hi destaca el seu pas com a creador i director del programa de Televisió de Catalunya “Quarts de Nou”. Actualment segueix el món casteller però no exerceix com a periodista en aquest món tant particular i tant endogàmic.
Els protagonistes de la taula rodona eren l’Efren Garcia, responsable de l’espai castells de l’edició digital del diari ARA i que es diu ARA Castells, Carles Esteve, responsable del Baròmetre Casteller i col·laborador de la Revista Castells, el Joaquim Albalate de Birreiros i finalment Guillem Bargalló del Diari Casteller, i el primer torn de paraules va ser a presentar cada un d’ells el seu mitjà digital.
El Carles va presentar els dos mitjans on hi participa, un com a principal responsable i l’altre com a col·laborador. Per una part va presentar el Baròmetre Casteller, pàgina web amb perfil a les xarxes socials i amb la novetat aquest any de l’aplicació per a smartphones i tauletes, i el qual no és més que una taula que presenta setmana rere setmana els millors castells i pilar de cada colla i amb una especial atenció a les novetats de la setmana, de la temporada i també les històriques. Per una altra part la revista Castells va néixer en format paper però la crisi va fer que actualment sols s’editi un número a l’any en forma d’anuari i tingui més protagonisme a l’edició digital on procura fer un seguiment del dia a dia del món casteller però sense la immediatesa com a tret característic i si buscant articles més profunds i detallats.
Per la seva part el Joaquim Albalate va presentar Birreiros, un mitjà digital que tot i tenir una pàgina web i amb la idea de fer algun programa de ràdio que fins ara no s’ha materialitzat, pren més protagonisme a les xarxes socials fent el seguiment de diades castelleres amb un estil diferent, introduint l’humor i fent seguiment de les diades castelleres menys mediàtiques com pot ser Santa Eulàlia a Barcelona o la Festa Major de Castelldefels. També sense oblidar que fan un seguiment de les diades castelleres universitàries, seguiment que s’ha anat fent més difícil als darrers anys amb el naixement de més colles.
Amb un recorregut més ampli, l’Efren Garcia va recordar com va començar amb l’apartat de castellers dins de l’espai en línia de la Diputació de Barcelona La Malla. Va ser un dels primers apartats de castells i va introduir algunes innovacions com el minut a minut de les diades, un cop La Malla va plegar va continuar amb un apartat de castells dins de l’edició en línia de La Vanguardia. L’aventura va durar poc per la línia editorial del diari però en va treure un bagatge positiu que va plasmar amb la seva darrera aportació als mitjans digitals, l’ARA castells des del 2015, i on intenta fer un seguiment al dia del món casteller, amb resultats i cròniques de les actuacions, i amb una especial atenció al seguiment de les diades mitjançant les xarxes socials, les quals prenen molt protagonisme també de cara a la difusió de les notícies.
Un dels darrers a entrar al món del periodisme casteller, Gerard Bargalló, va explicar com va néixer el Diari Casteller al 2014, una idea que li rondava pel cap però que no havia pogut plasmar fins que va arribar l’oportunitat gràcies al diari en línia Delcamp.net, el qual forma part del diari en línia Nació Digital. Un espai on procuren que hi hagi informació cada dia, i sempre amb la immediatesa de la informació com a punt principal, donant informació a primera hora de la tarda dels diumenges, amb les cròniques el més aviat possible, però sense oblidar peces de més anàlisi durant la setmana i les prèvies de les diades del cap de setmana. En aquesta cas va destacar com el seu company Gerard Recasens estava a l’espera en el mateix moment de la xerrada a la informació generada de l’assemblea de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona amb l’elecció del nou equip directiu.
Un cop fetes les presentacions dels mitjans i de la tasca que realitzen, el moderador va plantejar diferents preguntes. Entre d’altres va plantejar si en algunes diades hi ha una excessiva presència de diferents mitjans i si no seria més útil agrupar esforços, si el seguiment de les diades per les xarxes socials, si la immediatesa de la informació fa que els continguts que es generin siguin de consum ràpid i no siguin de qualitat, i si la informació en els mitjans digitals faria desaparèixer la informació en paper.
Per part dels ponents van coincidir en bona part que s’havia de saber diferenciar entre les diferents peces periodístiques que es publiquen, que no és el mateix un article de resultats, que un de crònica que un d’opinió i que cada un d’ells té un públic determinant i que el diumenge a primera hora de la tarda el que busquen els castellers, que són els que miren aquests mitjans digitals, és la immediatesa de la informació, els resultats de la diada, i en aquest cas el Joaquim va explicar com a la diada de Sant Narcís de l’any passat els companys de colla li demanaven per la crònica que havia de publicar al mitjà digital El Món Casteller quan encara no havia arribat a casa i estava dinant. En aquest sentit l’Efren va ser partidari de fer un primer article d’informació, el qual posteriorment es va ampliant posteriorment amb una crònica més detallada, amb fotografies i vídeos. I el Carles Esteve va aclarir que segurament en la majoria d’ocasions els mitjans digitals estan “obligats” a tenir el màxim trànsit possible i això fa que s’utilitzin estratègies a les xarxes socials per a assolir el màxim nombre de clics a una notícia.
Tots van coincidir que la informació castellera en paper seguirà sent present ja que no té res a veure la crònica a un mitja digital que a un mitja de premsa escrita, són cròniques diferents a nivell de contingut i llenguatge i dirigides a un públic diferent.
Respecte a la unió d’esforços és una cosa que ja es fa ja que entre els diferents mitjans es col·labora i per exemple el Diari Castellers sols fa un seguiment d’una diada en streaming quan la diada no l’ofereix cap altre mitjà digital i també col·laboren amb Tarragona Ràdio a retransmissions de determinades diades castelleres i que cada mitjà té el seu públic, no és el mateix el de la televisió, que el . I l’Efren va explicar com quan ell no es troba en una actuació en directe la pot seguir al mateix temps per televisió, per ràdio i amb el seguiment al Twitter.
Amb la participació del públic, amb aportacions respecte a la immediatesa de la informació i que no ha d’anar renyida a la qualitat i la dels responsables del mitjà digital canal-falcó que parla de les colles de falcons i que van demanar la presència d’aquestes colles a la informació castellera ja que es troben oblidat, es va donar per finalitzada la taula rodona.
Una taula rodona molt interessant i que va aportar les diferents visions que existeixen actualment al món casteller sobre la informació castellera, una informació que alguns creuen que no d’anar dirigida al públic no entès i que no cal fer didàctica i en canvi d’altres creuen que encara queda un camí molt llarg a fer en aquest sentit, que la informació ha d’arribar al públic general i no sols al casteller.
Xerrant posteriorment amb alguns dels participants i amb part del públic present vam concloure que la informació castellera ha de seguir evolucionant, que els mitjans digitals fan un gran paper, un paper que no sabem quin serà d’aquí a uns anys ja que l’evolució de la informació, de la forma de buscar-la i trobar-la ha anat canviat al llarg dels anys.
I així és com me n’adono que no té res a veure la presència dels castells a internet actualment amb la que vaig presentar en una xerrada al primer Simposi Casteller a Valls al 2011, una xerrada que va tenir poca semblança amb la que havia realitzat al 2009 pocs anys abans en el Cicle de Conferències de Temàtica Castellera que organitzada cada any la Societat Recreativa de la Bisbal del Penedès.
Llàstima que la xerrada presentes poc públic. Segurament el fet de fer-la en una època en que l’activitat castellera és quasi nul·la, i que se n’ha fet poca difusió va comportar aquest resultat de públic.
Tot i així, pel que he anat seguint i llegint la mostra ha tingut una bona acollida i se n’està extraient una valoració satisfactòria. Estarem atents a com es visualitza això en una possible segona edició, i com els castells tornaran a ser presents en ella.