Valoració crítica dels premis de la Nit de Castells 2016

Aquest dissabte 30 de gener a la nit va tenir lloc una nova gala de la Nit de Castells, que des del 2007 organitza cada any la Revista Castells. La primera edició es va celebrar a Valls i després va anar canviat de població fins que al 2013 la nit va tornar a Valls per quedar-s’hi de forma definitiva, o això sembla.

És una nit que ha anat creixent any rere any, al igual que ho ha fet el món casteller tots aquests anys, i es demostra amb el fet que es va començar amb una gala amb sols dos premis que es lliuraven i s’han anat afegint sent aquest any l’any amb més premis. Una gala on es va gestar la idea de la presentació dels castells com a Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat i que es va fer realitat per glòria de tot el món casteller.

Aquest any la gran novetat de la gala era el fet de què per primera vegada es podia veure en directe per televisió, ja que la Xarxa de Televisions Locals la retransmetia presentada per dos rostres ben coneguts pels que formem part del món casteller i pels qui el segueixen com són l’Elisabet Carnicé i Carles Cortés. Està clar que pels castellers és una gran notícia que una gala com aquesta s’emeti per televisió, i és que els castells hem agafat molt protagonisme als mitjans de comunicació, i som l’aneguet bonic de la cultura popular catalana.

Una altra cosa també és si realment els castells s’han de premiar, ja que el màxim reconeixement per les colles castelleres i per un casteller és l’aplaudiment del públic i l’ovació que ressona a les places castellers quan realitzem els grans castells que tant ens motivem i ens encoratgen. Uns premis, que a més, tenen la particularitat que en alguns casos són objectius com són els del baròmetre casteller que es dóna a les colles que han estrenat categoria de castells, i d’altres subjectius i amb diferents tipus de jurat.

Però com això podria donar per una disquisició filosòfica sense aturador, prefereixo fer una valoració crítica de la gala i dels premis que es van lliurar.

Els primers premis van ser els que atorga el Baròmetre Casteller a les colles que durant la temporada han estrenat categoria de nivell de castells descarregant-ne. Van ser un total de cinc les colles premiades, sent els Pallagos del Confloent, els Encantats de Begues i els Castellers de Santpedor colles que han estrenat els castells de set, els Castellers de la Sagrada Família que han estrenat els castells de vuit (amb el primer 4 de 8 descarregat), i per últim els Nens del Vendrell que han assolit els galons de nou amb el 3 de 9 amb folre descarregat al primer intent.

Tot seguit va tenir lloc el lliurament del premi Aleta, el qual distingeix una acció en relació a la canalla en els àmbits social, relacional, educatiu, d’assaig, de prevenció o psicològic i que és atorgat pel consell assessor de la Revista Castells, i va recaure a l’empresa NZI de Múrcia, fabricant dels cascos de canalla, i és que l’empresa es va involucrar des del primer moment en aquest projecte i actualment no es podria entendre l’evolució del món casteller sense el casc i tota la feinada realitzada a nivell de prevenció de lesions. Un consell assessor de la Revista Castells que és un d’aquests “lobby castellers” (dit amb tot el carinyo) del qual sols un pot saber qui en forma part si agafa alguns dels exemplars en paper de la Revista Castells ja que és impossible saber-ne qui en forma part cercant per internet.

A continuació va ser el torn de la fotografia amb l’entrega dels premis a les dues categories, l’amateur i la professional. A l’amateur el jurat va ser votació popular a través del Facebook i on el primer premi va recaure a una castellera de Castellers de Barcelona la Vinyet Solé i el segon a Ignasi Salat. A la categoria professional el jurat el formen cronistes castellers i en aquest cas van ser premiats amb el primer premi el Jean Segovia i amb el segon la Gemma Soldevila.

Crec sincerament que la foto de la Vinyet Solé era una de les millors i crec que pot guanyar sent el jurat d’un tipus o d’un altre, però és ben cert que no sols entra en joc la fotografia sinó també la capacitat del concursant per a animar a la seva colla i als seus amics. I la Vinyet amb això és una autèntica professional; felicitats!!

Respecte a la categoria professional crec que aquest darrer any he vist millors fotos i no menyspreo ni molt menys als dos guanyadors ja que són dos del fotògrafs que destaquen més per les seves fotografies de castells. Crec que no és gaire coherent que el jurat d’aquest premi estigui format per cronistes castellers (no sé quants en formen part ni quins), segurament hauria d’estar format per gent del món de la fotografia.

Tot seguit va tenir lloc l’entrega del primer premi Descarregat que distingeix la colla o colles que s’hagin destacat per la seva seguretat, alhora que en els seus registres i ambició i és atorgat per la CCCC, entenc que per la Junta Directiva. I el premi va recaure a una de les colles que havien demostrat aquests trets que defineixen al premi, els Nens del Vendrell. Ho podien haver estat altres però segurament el creixement dels Nens del Vendrell amb una seguretat envejable i amb castells molt complicats ha determinant que fossin els guanyadors davant d’altres colles amb una efectivitat a plaça molt alta.

A continuació va ser el torn del premi La Plaça de la Temporada, que reconeix una plaça castellera que ha tingut un paper rellevant en la temporada anterior, fruit d’una diada significativa o de la seva dilatada trajectòria, i que de nou és atorgat pel consell assessor de la Revista Castells. El premi va recaure a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, la plaça més castellera, havent vist descarregats a la seva plaça en una mateixa temporada el 3 de 10 amb folre i manilles, el 4 de 9 sense folre i el 2 de 8 sense folre. Un premi ben merescut i que no sols premia el que es va veure l’any passat sinó tot el que ha viscut aquesta plaça al llarg de la història.

Un dels premis que no vaig acabar de veure del tot clar va ser el de la Colla de la temporada, el qual distingeix una colla que no és de gamma extra que, a criteri del jurat, ha tingut la millor evolució o ha destacat per un fet determinat en la darrera temporada, un jurat format per les colles que han assolit construccions superiors al 3 de 9 amb folre la darrera temporada. Sincerament creia que el premi seria pels Nens del Vendrell, i així va ser ser, el van assolir, però també el va assolir la Colla de Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Crec que els Nens del Vendrell havien fet mèrits suficients descarregant de nou el pilar de 7 amb folre i estrenant descarregats trescastells com el 5 de 8, el 4 de 8 amb el pilar i el 3 de 9 amb folre. I si el jurat el volia compartir el premi amb altres colles vaig trobar-ne a faltar altres al mateix nivell d’èxit que els de Sant Pere i Sant Pau com poden ser els Marrecs de Salt, els Castellers de Sant Cugat, els Xicots de Vilafranca o els Castellers del Poblesec per dir-ne sols algunes que em passen ara pel cap, però segurament em deixo alguna colla de set que també se’l mereix. No sé quin criteri hi ha perquè sigui un jurat format per les colles de gamma extra, potser perquè no es poden premiar a elles mateixes però no sé si seria més adient que el jurat el formés colles de diferents nivells o que directament l’atorgui la CCCC com ja fa amb altres premis.

Si hi ha un premi que no va tenir cap mena de discussió i es va demostrar amb l’aplaudiment del públic present a la gala va ser el premi del Moment casteller de la temporada, i és que no podia ser un altre que el 4 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Minyons de Terrassa, un premi atorgat pels cronistes castellers , però que fos qui fos el jurat que l’hagués atorgat el resultat no hagués pogut ser cap altre. Un moment, el del 4 de 10 que m’acompanyarà tota la vida, igual que ho fan altres moments que he tingut la sort de poder gaudir en directe.

Tot seguit va tenir lloc el lliurament del premi a la iniciativa social, el qual reconeix una pràctica en el món casteller que ha destacat positivament pel seu impacte social i que és atorgat pel consell assessor de la Revista Castells. El premiat va ser el programa d’actuacions dels Matossers de Molins de Rei a l’Hospital de Sant Joan de Déu i en centres penitenciaris, per contribuir a una funció social a través dels castells. És una bona notícia que una colla petita com els Matossers, però amb un cert bagatge històric j i amb un compromís social tant important com aquest també rebi un reconeixement.

A continuació va ser el torn del premi Ambaixador de castells, el qual reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller contribueixi a difondre els castells més enllà del seu àmbit natural i és atorgat per la Revista Castells. Aquest per a mi va ser el premi més discutible de la nit, i és que es va premiar a una conselleria de la Generalitat, la d’Afers Exteriors, que fins fa unes setmanes ni existia. I és que segons la valoració del jurat es vol que prengui els castells com un exemple de la imatge i els valors que Catalunya pot oferir al món en el camí cap a la consecució d’un nou estat. Per tant no es premia el que s’ha fet sinó es premia el que es pressuposa que es farà. Crec que els que em coneixeu bé sabeu que penso sobre la possible independència de Catalunya però també sou coneixedors que em provoca una certa al·lèrgia la politització del fet casteller, però també sóc plenament conscient que vaig a contracorrent en aquesta posició.

I per últim, el darrer premi va ser el de la Trajectòria, el premi que reconeix una figura emblemàtica del món casteller que ha destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castell i que també és atorgat pel consell assessor de la Revista Castells. I el premi va anar a recaure a l’Helena Llagostera, castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls, amb una contínua presència als castellers de la colla des de que era ben petita fins a l’actualitat tot i haver estat mare en diferents ocasions, i que es va convertir en la primera cap de colla dona d’una colla vallenca.

Un premi merescut sense cap mena de dubte, i que crec que no sols és un premi cap a ella sinó també a totes les dones que han contribuït a fer més gran el fet casteller i que sense elles no es podria entendre l’evolució dels castells i el gran moment que viuen actualment.

Una gala que gràcies a la Xarxa vaig poder seguir en directe per la televisió, i des d’aquí vull felicitar a tots els premiats.

Amb la Nit de Castells podem dir que s’ha donat el tret de sortida de la temporada 2016 tot recordant els èxits del 2015. La setmana que ve els Castellers de Barcelona tornem a l’assaig amb les ganes i l’ambició d’assolir de nou els millors castells possibles, al igual que ho faran totes les colles que formen part d’aquesta gran família del món casteller. Una temporada que la començarem com no a la Diada de Santa Eulàlia d’aquí a dos diumenges.

Ens veiem a les places i també als diferents actes castellers als quals puc ser-hi present. Salut i castells!!

Fotografies de la Revista Castells.