Cada any les temporades castelleres són més llargues però després del descans hivernal a un li agafava el cuquet (alguns anys més i altres menys) de la tornada als castells i la diada de Santa Eulàlia és una diada excel·lent per a començar la temporada, i realment aquest any jo personalment tenia moltes ganes d’aquesta primera diada.
No sé si per no haver-hi estat a la diada de l’any passat per estar fora de Catalunya per feina, o per que no estava en la tècnica i ara ho estic, però realment tenia ganes de castells i tenia ganes de fer castells a plaça i la Plaça de Sant Jaume és la millor plaça per a començar una nova temporada.
Per si no hi hagués prou motivació aquest matí em trobo amb una piulada de la cap de colla amb una cançó canyera que m’ha transportat del llit cap a l’esmorzar venerable. I de l’esmorzar venerable cap a la Plaça Nova per acabar de fer feina a nivell de pinyes.
Ho teníem tot controlat i feia goig com les pinyes estaven plenes de noms i noms, i d’aquesta manera jo podíem iniciar el cercavila que ens havia de dur a la Plaça de Sant Jaume amb parada prèvia a la porta de Santa Eulàlia on hem alçat un pilar de 4 amb estrena de l’enxaneta.