Ens alcem de 9 (12/06/2016)

Ben sovint escoltem com la vida canvia en molt poc temps, com el temps passa volant, com poden canviar les coses en tant sols un any de diferència… i tantes altres expressions en que la paraula temps és protagonista.

I realment el temps és molt relatiu i s’ha de saber posar en context cada moment. I és que tant sols fa un any els Castellers de Barcelona arribàvem al nostre aniversari amb el meu millor inici que havíem fet mai amb una actuació de categoria assolida quasi un mes abans a Nou Barris amb el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre, tot descarregat. Mai havíem fet un castell de nou abans de l’aniversari i aquell 3 de 9 amb folre que portàvem assajant des del primer dia i que hagués pogut arribar fins i tot al mes d’abril ens donava forces de sobres per a aspirar a una inèdita tripleta màgica per l’aniversari. Però com recordareu tot es va estroncar i un despenjament del pom del 3 de 9 amb folre a la primera ronda va hipotecar l’actuació i ves a saber si va ser un punt d’inflexió en una temporada que va ser una autèntica muntanya russa.

Un any després ens trobàvem amb una situació totalment diferent. Amb tant sols un 7 de 8 carregat com a màxim castell per sobre dels bàsics de vuit més que consolidats i amb una estructura de torre que no acabem d’afinar, i amb unes sensacions extremes: del viscut a Nou Barris a les bones vibracions al pati d’assaig.

I finalment tot això que anem parint al pati d’assaig va explosionar a on tocava, a la Plaça de Sant Jaume, la plaça que acull el nostre aniversari des de que vam deixar de fer-ho itinerant pels diferents barris de Barcelona com a promoció del fet casteller, paper que ara a Barcelona està més que repartit.

Ens concentrem a la Plaça de Sant Jaume amb moltes incògnites respecte a l’actuació, no està del tot clar el programa a fer tot i que l’assaig va ser gratificant, sobretot per la coca i cava de després. Encarem el cercavila cap a la Plaça de Sant Jaume amb la notícia de que el primer castell de la diada serà el 3 de 9 amb folre; decisió i convenciment. Però abans tocava superar un obstacle menor però que ens ha portat de corcó darrerament, el pilar de 4 caminant, finalment entra a plaça envoltat de públic i ens en sortim perfectament.

Ara si, ens posem a lloc i comencem a teixir la base del tot, la soca del castell de 9. Els baixos agafem bona mida, la soca és compacta, els segons pugen decidits i donen el sí afirmatiu en dècimes de segon, puja el folre, els terços, els quarts… ningú diu res excepte que les mides són collonudes, per tant el castell tira immediatament amunt. I amb el so de les gralles el temps avança inexorablement, els de la soca estant saben que com a molt en tres minuts ja podrem respirar i així és, i sense arribar a aquest temps
obrim la soca i celebrem com toca un nou èxit per la colla: el primer 3 de 9 amb folre de l’any, el quart consecutiu descarregat, el quart any seguint descarregant castells de nou, … I quin tres! Ben maco en tot moment i és que la clau està en agafar-ho bé des del principi i així ha estat.

Debuts per tot arreu però em vull centrar especialment en els que em toquen de més a prop. En primer lloc l’Oriolet per fi ha fet el seu primer castell de nou a baixos, a poc a poc però amb bona lletra està teixint una gran carrera de baix. Per una part un altre baix que no debuta però quasi, el Carles Girol, que després de més de deu anys torna a parar un castell de nou, i ho fa a sota d’un altre debut, el de l’Albert Mateo de segon, i amb una crossa que també debuta, l’Òscar, que deu ni do quina carrera està teixint en poc temps. Els tres s’ho han ben guanyat, i en el cas de l’Albert de nou és un segon que ve de baix, demostrant de nou que per ser un segon de castells amb folre no cal ser un segon de castells de vuit. Al folre també hi debuta, tot i que no n’era conscient, la Joana de crossa, i el Txory torna a fer de crossa després d’una temporada fent de contrafort. Desconec si al folre hi havia més debuts, però al tronc si que n’hi havia, debuta a la rengla de quart el Gabi, el Pau a l’esquerra i debuta del tot l’Aaron a la dreta. A quarts també ens trobem amb un canvi de posició, l’Aïda debuta a la rengla i l’Eva passa a l’esquerra. I per últim, al pom de dalt si no debuta tot quasi.

I és en aquell moment quan un se’n recorda dels que ja no hi són, dels que no hi poden ser per un motiu o altre però que hi són sempre que hi poden, dels que venen en aquests moments tants especials, i com no, en el Miquelet del Serrallo, el qual és un autètinc amulet.

Amb l’alegria desbordada pel castell de nou encarem a la segona ronda la primera catedral de l’any. No és un castell fàcil, ni molt menys i a més a més el tirem amunt al tercer peu ja que els dos anteriors no hi havia per on agafar-los. Sortosament el tercer és el bo i el castell puja remenat però amb un ritme elevat, i sense adonar-nos el castell ja està carregat, té corda per a poder-se completar tot i el moviment constant, sobretot a la part del tres, però un cop fora el pis de quints ja es veu que tenim de nou la catedral al sac i ben lligada, sent el 5 de 8 número quaranta i cinc descarregat per la colla i, per tant, amb totes les opcions d’arribar-hi a la cinquantena aquesta mateixa temporada.

Trobem debuts com no. Els dos terços de la torre, el Llambrich i l’Oriol Borrell, l’Aaron de terç a la dreta del tres i a la rengla hi torna després dels dos primers descarregats per la colla el 2003 el Montu. A quarts hi ha el mateix canvi que al tres folrat, l’Aïda debuta a la rengla i l’Eva a la dreta i a la torre l’Arnau. A quints la Iola ho fa per primera vegada a la torre i al pom de dalt debuts al màxim.

Finalment descartem el 7 de 8 a la tercera ronda i tanquem la diada descarregant de nou el 4 de 8, el segon del cap de setmana i castell que ja no ens dóna tants maldecaps a nivell de quadratura com fa unes setmanes.

Al que no renunciem és al pilar de 6 i després d’haver-ne descarregat una infinitat a l’assaig i d’haver-ne carregat un fa dues setmanes a Cornellà finalment el podem descarregar a on toca, a plaça, sent el primer descarregat per la Cinta, un pilar clavat en tot moment. Tot seguit fem el pilar de 5 al balcó, per acabar finalment amb set pilars de 4 simultanis.

Les altres colles també encaren una actuació de màxims però no se’n surten del tot. Pel que fa als Minyons de Terrassa descarreguen sense contemplacions un nou 3 de 9 amb folre, però el 4 de 9 amb folre tot i carregar-lo amb solvència se’ls complicada a la baixa i acaba trencant-se pel pisos baixos, renunciant a castells de vuit i acaben amb un més que senzill 5 de 7 i dos pilars de 5 simultanis. Esperem que l’entrebanc amb el quatre no els condicioni properament i que puguin oferir una magnífica actuació de gamma extra per la Festa Major de Terrassa de principis de juliol.

I els Castellers de Sabadell van ser ambiciosos d’entrada portant a plaça el 3 de 9 amb folre. Tot i no pujar malament amb sisens col·locats el van preferir desmuntar i guardar-lo per una propera ocasió i van saldar una gran actuació de castells de vuit amb el 7 de 8, que li tenen confiança i dominen, i els dos bàsics de vuit que no els va comportar cap mena de problema. Van acomiadar-se amb dos pilars de 5 simultanis.

La revàlida de l’aniversari ha estat més que positiva, esperem que la injecció de moral ens porti a treballar encara més al pati d’assaig per a consolidar els castells ja fets i per atacar altres que ja estem treballant i altres que encara no ho estem fent. Amb l’aniversari no s’acaba res, sinó que és on comença tot, encara ens queda molta feina per fer i molt de recorregut.

Per últim, vull tenir un record pel company Jordi Joan Alsina que va morir aquest passat dimarts de forma inesperada. Ens havíem conegut ja fa uns quants anys en una trobada del Centre de Documentació Castellera de Catalunya a Valls i sempre que coincidíem a plaça, fos a la de Sant Jaume per Santa Eulàlia o la Mercè, o a d’altres on hi coincidíssim actuant Sants i Barcelona, xerràvem una bona estona dels castells, de l’actualitat i dels mitjans de comunicació. I és que a part de membre dels Castellers de Sants, era el periodista que parlava de castells i d’altres manifestacions de cultura popular al programa “La primera pedra” de RAC1, i era tot un referent respecte a la cultura popular de Barcelona sent membre també d’una associació com la de l’Arca de Noè.

Des d’aquí mostrar el meu condol a la família, als Castellers de Sants, a la ràdio i a la cultura popular barcelonina. Des d’aquesta setmana estem més orfes.

Fotografies de Roberta Esteves.