Després d’una diada d’aniversari sempre costà de tornar-hi, hi ha com un cert relaxament després de la feina ben feta com aquest any o en fa dos, o pot haver una certa passa enrere derivada de les conseqüències d’una mala actuació.
I aquest any l’actuació que teníem no era ni molt menys fàcil, i és que després de no anar per les terres de ponent des del 2012 tornàvem a actuar a la capital de la Terra Ferma, Lleida. Però en comptes d’actuar a la diada de la festa Major de Sant Anastasi que es celebra al mes de maig en aquesta ocasió hi actuàvem en el marc de la Festa Major dels Castellers de Lleida, una actuació que els castellers locals varen instaurar l’any passat dins del seu calendari i que es celebra en el marc del pati de l’antic convent de Santa Clara, on està situat el seu local social.
Anar a Lleida sempre costa però sortosament aquest any els companys lleidatans ens ho posaven fàcil amb una actuació per la tarda, amb sopar popular pel qui volgués i concerts fins a la matinada. D’aquesta manera la colla va coordinar tres autocars diferents per a que cada casteller pogués triar quin era el seu millor moment per a tornar a Barcelona: si després de l’actuació, si després del sopar, o si després de la festa.
A corre cuita arribem a Lleida a punt per a començar l’actuació, i després d’un pilar de 4 dels locals en suport al equip de futbol de Lleida que està lluitat per a pujar a segona divisió comença l’actuació pròpiament dita en un emplaçament bell però amb poca presència de públic i és que costa arrossegar al públic quan no es tracta dels emplaçaments més tradicionals i de les festivitats de la ciutat. És ben cert que és la segona edició d’aquesta festa major i esperem que el seu recorregut sigui cap amunt.
Al nostre torn vam obrir l’actuació amb un nou 3 de 8, i com ja és de costum va ser un tres rodó i ben portat en tot moment. Tot i haver fet un castell superior com és el 2 de 8 amb folre, el Luisito hi va debutar com a baix, i amb ell també hi va debutar de crossa la Bitxo que en dues setmanes ja he fet de crossa als dos castells bàsics de vuit.
Tot seguit vam portar a plaça un altre clàssic, el 4 de 8. Després de desmuntar un primer peu al segon el castell va pujar amb bon ritme tot i que no amb unes mides ideals, sobretot pel que fa una rengla que estava una mica oberta. Tot i això el castell es va controlar en tot moment i és que el tenim plenament a l’abast.
Per últim tocava el castell del dia, el 2 de 7. I és que després d’estrenar-lo a plaça a Cerdanyola a principis de maig no l’havíem tornar a portar a plaça i és que a l’assaig l’estàvem treballant a fons per a introduir-hi canvis per a encarar l’estructura cap el 2 folrat. Era important poder fer aquest castell i es va descarregar amb solvència tot i una certa tensió a l’estructura en tot moment i amb canvi d’aixecador i per tant debut del mateix. A destacar el retorn als troncs de l’Ubald i és que no feia castells a plaça des de la Diada de Minyons del 2011.
Per acabar plantem un sòlid pilar de 5 i tot seguit ja comença la resta de la nit. Aprofitant la visita a Lleida gaudim d’uns bons cargols a la llauna abans de gaudir de la bona música dels grups que tocaven a la festa fins que va arribar l’hora de marxar cap a les 2 de la matinada quan encara queda festeta per Lleida.
Els locals no van tenir el dia amb el que era el gran objectiu, el 3 de 8. I és que van desmuntar dos intents, un d’ells ja amb tot a dalt, però va semblar com si faltes convicció i determinació per a poder-lo assolir. Els castells de set en canvi els van descarregar amb autoritat, tant el 7 de 7, com el 5 de 7, com el 4 de 7. És una colla que va arribar a estar a un nivell molt alt que ha fet una baixada en els darrers anys i que costa de nou fer la pujada però els veig més que disposats i poden assolir de nou els castells de vuit, n’estic segur.
Si nosaltres vam fer la clàssica de vuit, els de Gràcia vam fer una passa més i vam completar la tripleta de vuit amb un 3 de 8 rodó per a començar, per a continuar amb el 2 de 8 amb folre que van dominar en tot moment i per acabar amb el 4 de 8 que els hi va comportar algun problema més ja que van desmuntar un primer intent.
Després d’aquesta actuació a Lleida, ara els Castellers de Barcelona ens agafem uns dies de descans amb motiu de les colònies de la canalla i per a encarar amb energies renovades un juliol intens que ens portarà al descans del mes d’agost. Després del gran aniversari toca treballar a fons al pati d’assaig per a consolidar els castells ja assolits i poder portar a plaça alguna novetat més. Sols de nosaltres dependrà.
Deixa un comentari