Aquest any el mes de juliol dels Castellers de Barcelona és una mica diferent al d’altres anys i en comptes de tenir quasi tots els caps de setmana ocupats n’hem tingut dos de totalment lliures, dos d’ocupats amb doblet d’actuacions i un (el darrer amb la traca final) amb una actuació.
I molts direu, que fa un casteller quan no té castells? Moltes vegades es pren un respir i un petit descans que sempre va bé però en altres ocasions és una bona oportunitat per a veure alguna actuació castellera o donar suport a alguna altra colla.
I així segur que uns quants castellers de la colla van estar diumenge a la gran diada del cap de setmana, la de les Santes a Mataró, mentre que d’altres estaven diumenge donant un cop de ma als amics dels Encantats de Begues, els quals no van poder amb el castell de set però si van assolir el seu primer 5 de 6. Moltes felicitats Encantats!!
Però el meu cap de setmana va ser un pèl diferent. I és que els amics dels Xiquets del Serrallo actuaven dissabte a la tarda a Sant Cugat amb motiu de la Diada de Sant Cugat, diada estrenada l’any passat i on els Castellers de Barcelona hi vam prendre part juntament amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Aquest any el cartell de colles convidades canviava completament i a part dels serrallencs també hi actuaven els Minyons de Terrassa.
Així que a Sant Cugat em vaig presentar i vaig donar un cop de mà a una actuació que va acabar sent la segona millor de la temporada i la millor que han fet mai fora de Tarragona, i és que tradicionalment els hi costa desplaçar-se fora de Tarragona, però aquesta vegada van ser capaços de mobilitzar forces castellers i amb la confiança generada de la darrera actuació van saber resoldre una actuació completa de castells de la gamma alta de set.
Abans de començar l’actuació vaig tenir l’agradable sorpresa de trobar-me amb uns espectadors de luxe i ben especials.
Una actuació que van començar amb el 5 de 7 que tot just havien estrenat la setmana passada i que van saber descarregar amb suficiència tot i que amb lentitud. Tot seguit va ser el torn del 4 de 7 amb el pilar, castell solvent i un pilar que no va acabar d’estar còmode a nivell de mans i amb alguns malentès inclòs però que van saber solventar. I tot seguit li van posar el pilar al 3 de 7 i aquí sí que el pilar va tenir encara més treball de mans que amb el del quatre però de nou completat. Per acabar un pilar de 5 va arrodonir una diada per a seguir acumulant confiança.
I amb aquesta diada viscuda de ben a prop dels castells es poden veure les similituds i diferències que hi ha entre les colles castelleres a l’hora de fer els castells. Sortosament crec que han evolucionat els darrers a millor a l’hora de tancar les pinyes, de treballar les mans als castells i de no xerrar en excés durant el castell.
Els Minyons de Terrassa van realitzar la millor actuació de la diada descarregant amb solvència el 2 de 8 amb folre (a l’endemà el descarregarien damunt unes manilles) i el 4 de 8 amb el pilar i si que van tenir més problemes amb el 3 de 9 amb folre que va patir una mica a la descarregada pel que fa al terç de la dreta. Un vano de 5 va tancar una bona prèvia de les Santes.
Els Castellers de Sant Cugat van resoldre una actuació de castells de la gamma alta de set que tenen més que dominats però que era el seu màxim per aquesta diada després d’una diada de Festa Major que els hi ha passat factura. El 2 de 7, el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar i el pilar de 5 no va representar cap mena de problema per una colla que domina els bàsics de vuit i que aquest any ja han descarregat tota una catedral però en dues ocasions el 5 de 8 ha quedat en carregat. És una colla a tenir en compte de cara al segon tram de temporada.
Un cop acabada l’actuació sopar i festa a Sant Cugat i és que els gausacs en saben de fer festes i el grup 9Son no va decebre a ningú amb la seva marxeta rumbera. Però ja era hora de marxar i el segona actuar del Serrallo marxava cap a Tarragona i a ell hi vaig pujar.
Arribada a Tarragona, fer un beure i cap a dormir que a l’endemà el dia es presentava ben intens. I és que de bon matí empreníem camí cap a Sant Carles de la Ràpita un grupet i és que els Xics Caleros (bons amics del Serrallo) hi actuaven amb motiu de la Festa Major acompanyats dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Poc he estat a les Terres de l’Ebre però sempre que hi puc hi faig una escapada.
En principi la diada començava a una hora gens tradicional, a les 11h del matí però finalment va començar amb una mitja hora de retard, en una Plaça del Cóc un pèl estranya per a fer castells, molt allargada i que tocava de ple el sol, però que encara presentava un bon aspecte de públic a la part d’ombra. Sota aquest sol de justícia l’actuació va començar amb dos pilars de 4 per part de la colla local i un per part dels Xics Caleros.
Una actuació que va transcorre amb un ritme lent i amb un públic que va anar decreixent a mesura que avançava l’actuació. Per part de la colla local van descarregar al segon intent, després d’un primer intent desmuntat per part d’una canalla que li costava molt pujar, el 4 de 6 amb el pilar, van carregar el 3 de 6 amb el pilar i van desmuntar un intent de 4 de 6 de nou amb problemes de canalla, i van acabar amb un pilar de 4 aixecat per sota. Castells lents, no gaire parats i que posa en evidència que tenen problemes de caire tècnic sobretot de canalla, i que són relativament pocs.
Els Xics Caleros encara eren menys i això els condicionava a no poder aspirar a cap altre castell que no fos el 3 de 6 i així va ser com el van descarregar en dues ocasions amb un canvi de segon entre un i l’altre. A falta de tercer castell van tancar la diada amb un pilar de 4 en que una dels dosos del 3 de 6 parava a segon, d’això se’n diu polivalència. Després d’una arrencada de colla prou positiva realment els hi està costant molt tirar endavant la colla.
Un cop acabada l’actuació ens acomiadem dels companys caleros i ens dirigim a gaudir d’un gran dinar gràcies a la recomanació del Gregori, membre de Castellers de Barcelona i originari de Sant Carles de la Ràpita i que casualment aquest cap de setmana estava a casa seva. I es que no podíem baixar a les Terres de l’Ebre i no tastar i gaudir de la seva excel·lent gastronomia.
Després d’una petita migdiada per torns a la terrassa del restaurant tot caçant Pokémons, tocava tornar cap a Tarragona i és que els Xiquets del Serrallo actuaven al vespres a les Festes del carrer de Maria Cristina. Una actuació que alguns recordaran i és que en alguns anys havia estat la darrera actuació dels Castellers de Barcelona, concretament hi vam participar els anys 1997 i 2001.
Arribem amb el temps més que de sobres i ens posem en situació, i és que estem a Tarragona, de cara a l’actuació mentre que damunt de l’escenari van participant diferents grups de ball.
És l’hora de començar però sembla que també va per llarg i finalment si que comença l’actuació i ho fa la colla convidada, els Torraires de Montblanc. Colla que no recordo haver vist actuat en cap altra ocasió (tret de les Decennals de Valls) i que tot i va fer els castells un pel pesants els van resoldre prou bé i amb un bon ritme d’execució tant pel que fa al 3 de 6 amb el pilar com amb el 2 de 6. No van saber completar el 4 de 6 que van desmuntar en dues ocasions i van tancar la diada amb el 3 de 6 i dos pilars de 4 simultanis.
Pel que fa al Serrallo van repetir l’actuació del dia abans tot i que alguna baixa de darrera hora els va obligar a fer canvis al tronc d’alguns castells. Tot i això van resoldre l’actuació amb bones maneres sobretot pel que fa al 5 de 7, i també amb el 4 de 7 amb el pilar que van completar amb millor maneres que l’assolit a Sant Cugat. El 3 de 7 amb el pilar tampoc els hi va representar una complicació extrema i finalment van tancar la diada primer descarregant el pilar de 5 per tot seguit descarregar dos de quatre simultanis.
Un cop acabada la diada i d’acabar de petar la xerrada cap a l’estació de tren per a agafar el darrer tren de tornada a Barcelona, un tren que va posar de nou sobre la taula la mala gestió de Renfe i Adif i és que el Talgo que venia de Múrcia tot i que sabia que ja anava amb un retard d’uns 20 minuts finalment en va ser d’una hora, però a la megafonia de l’estació mutis i a la gàbia.
Finalment, cap de setmana sense castells pel que fa als Castellers de Barcelona però que va ser extremadament vivint els castells d’una altra manera de la que acostumo a fer, participant en les entranyes dels Xiquets del Serrallo, observant l’evolució d’una diada que els gausacs volen impulsar a nivell tècnic i social, i coneixent una mica més de prop com els castells estan intentant fer-se un lloc a les Terres de l’Ebre.
I és que tot això també és el món casteller.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari