La diada que es celebra cada 15 d’agost a la Bisbal del Penedès l’anomena com el far west casteller un dels periodistes castellers que no deixen indiferent a ningú, el Joan Beumala. I l’anomena d’aquesta manera pel tipus de plaça i per la data, sense cap ombra en l’epicentre de l’estiu.
La diada havia gaudit de gran prestigi i es coneixia a la Plaça com la més castellera sense colla pròpia, però decisions polítiques de l’alcalde va fer que la diada perdés part del prestigi adquirit i no va ser fins l’any passat que la diada va recuperar el format clàssic amb les colles més habituals en aquesta plaça: Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls. Una diada la de l’any passat que va suposar l’estrena de la colla local, els Bous, i amb ella la pèrdua de la categoria de la més castellera sense colla pròpia, però va recuperar els castells de la gamma extra en una actuació que va servir per a la reconciliació.
Però aquest any la diada ha agafat la volada i la categoria que no hauria d’haver perdut mai i ha vist el cartell de castells més complert que s’ha vist mai a la Bisbal i amb diferents estrenes en aquesta plaça i amb una sonada estrena d’un castell per part dels Castellers de Vilafranca, el 3 de 8 aixecat, el primer del seu historial i un dels «cromos» que encara no tenien.
No és fàcil arribar a la Bisbal si no es disposa de cotxe i finalment gràcies a bons amics dels Xiquets del Serrallo ha estat possible i amb temps de sobra per esmorzar, saludar a la bona gent de la Bisbal i agafar posicions.
Després dels pilars davant de l’Ajuntament les colles s’han traslladat i ha iniciat la diada la colla local dels Bous de la Bisbal disposats a portar a plaça el primer 3 de 7 de la seva història. El castell ha pujat amb bona mida a segons i terços però se’ls hi tancat a quarts on ha començat a perillar amb dosos col·locats però la canalla no s’ha arronsat i l’enxaneta ha fet l’aleta del primer set dels bisbalencs, la baixada no ha estat gens fàcil, sobretot a quarts però l’han salvat amb convicció completant-lo enmig de l’emoció i de la celebració.
Tot seguit ha estat el torn de la Joves i ha apostat pel 3 de 9 amb folre, castell que han completat no sense haver-lo de treballar a la descarregada després d’una carregada nerviosa però solvent, sent el segon completat en dos dies
La Vella també ha alçat el 3 de 9 amb folre però ho ha fet amb la confiança que dóna haver descarregat ja aquesta temporada el castell de deu i amb una execució del castell amb un folre reduït que no els hi ha comportat cap mena de problema.
I Vilafranca ha tancat la primera ronda anant-hi de cara des del principi, 3 de 9 amb folre i pilar. Castell dominat fins a carregar l’estructura del tres, se’ls hi ha complicat per dalt a l’entrada del pilar però el dominen com ningú i un cop el pilar alliberat l’han completat totalment, sent el primer que es veu en aquesta plaça.
La segona ronda l’ha encetat la Colla Joves amb el 4 de 9 amb folre, castell que no portaven a plaça des del Firagost i que en aquella ocasió va quedar en tan sols carregat. En aquesta ocasió l’han pogut completar però no sense problemes i és que després de desmuntar dos peus el tercer l’han tirar amunt però s’ha mostrat incòmode en tot moment i a la descarregada l’han treballat sense descans.
Després de la primera ronda de rodatge a la segona la Vella ha posat carn a la brasa en forma de 4 de 9 amb folre i pilar, un dels castells que dominen més. I de nou l’han dominant, no al nivell del assolit al Firagost però sense donar la sensació que pogués caure en cap moment, i és que li tenen la mida més que agafada.
Els verds han posat els segons del 2 de 9 amb folre i manilles, però mentre estaven començant a muntar el folre dos castellers destacats han manat de desmuntar el peu. I de seguida ha començat a circular que aparcaven el dos emmanillat i encaraven el 3 de 8 aixecat per sota, i així ha estat com hem vist aparèixer el pom de dalt situat damunt del pis de quints i s’ha fet el silenci a plaça, i és que no era per menys per un castell que és espectacular de veure i que sols havia fet una colla, la Colla Vella, i el darrer datava de feia 14 anys. L’han alçat sense presses però amb bon ritme i de forma compassada amb una rengla que ha dominat el castell quan podia tenir algun petit problema amb un gran joc de cames de la quinta i sisena. Un cop tot aixecat l’han carregat amb seguretat i a la descarregada sols han hagut de mantenir les mides per a completar-lo i afegir-lo al seu àlbum.
Tot seguit la Joves ha donat per iniciada la tercera ronda amb un 5 de 8 que feia temps que no els hi veia fer i que ha estat el seu millor castell del dia, dominant i controlat des de l’inici fins el final.
La Vella ha apostat fort pel 5 de 9 amb folre, castell recuperat per Sant Joan i que ja havien completat en dues ocasions aquesta temporada però no ha estat el dia i en un castell molt remogut en tot moment a nivell del tres tot i carregar-lo amb determinació la descarregada se’ls hi ha fet llarga i a la sortida dels dosos han defallit.
Segurament mancats de camises els verds han optat per tancar la diada amb un castell de futur, el 4 de 9 amb folre que volen fer de 10. Castell amb una configuració de folre extremadament lleguera, descarregat amb solvència però sense trobar-se còmodes al cent per cent.
La ronda de pilars l’ha iniciat els verds, els únics que han alçat un pilar de mèrit, amb el pilar de 7 amb folre, pilar dominat.
Pel que fa a la Colla Vella han descarregat dos pilars de 5 simultanis, en canvi la Joves ha completat un vano de cinc i els Bous han tornat a ser protagonistes descarregant un poc habitual pilar de 5 aixecat per sota, pilar que dominen.
En resum, una diada que ha tornat a posar en el mapa casteller a la Bisbal del Penedès i on tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Vella dels Xiquets de Valls han demostrat de nou el gran estat de forma que mantenen aquesta temporada i que fa fregar les mans de tots els afeccionats castellers pel que fa a les properes diades que es trobaren a plaça.
Per part de la Joves la tripleta màgica completada els ha de suposar aquell punt d’inflexió que buscaven per encarar amb les màximes garanties i les energies renovades una diada de Sant Fèlix on són capaços de tot.
Per últim els Bous han demostrat que estant seguint una bona evolució des del seu naixement, sovintejant els castells de sis, assolint el primer castell de set i amb el pilar de 5 també als seus registres. No els hi serà fàcil però tot apunta que van pel bon camí.
De tornada a Tarragona encara vaig tenir temps de passar pel Cos del Bou per a veure la diada castellera de Sant Roc amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Reus, i tot seguit de nou cap a Barcelona, però per poc temps ja que aquesta setmana tornaré a baixar al que ja puc considerar quasi la meva segona ciutat per a viure de nou la màgia de Sant Magí, en una diada molt interessant per totes quatre colles tarragonines.
Deixa un comentari