L’idil·li etern dels Minyons de Terrassa i Girona (30/10/2016)

Aquest diumenge a la Plaça del Vi de Girona vaig poder viure i gaudir per primera vegada en directe de l’idil·li etern dels Minyons de Terrassa amb aquesta plaça amb motiu de la diada castellera de Sant Narcís, festa major de Girona.

I és que per una cosa o per una altra no hi havia estat mai en viu i en directe, fos per coincidència amb Santa Úrsula, fos per coincidència amb alguna actuació dels Castellers de Barcelona o fos per poder tenir un cap de setmana sense castells. Però aquest any tot i el cansament acumulat d’un assaig més dur per a mi de l’habitual i de l’actuació del dissabte a la tarda a Vilafranca del Penedès, diumenge al matí m’aixecava amb prou força i moral com per a desplaçar-me cap a Girona, decisió que va ser més que encertada.

Amb prou temps vaig arribar a Girona i vaig passejar una mica pel centre històric d’una ciutat que vaig descobrir fa pocs anys en un «temps de flors» i que em va atrapar i enamorar, per arribar sense angúnies a la Plaça del Vi que estava engalanada per a l’ocasió.

Potser hagués pogut estar abans en aquesta diada i en més d’una ocasió i és que des del naixement de la colla dels Marrecs de Salt a la diada de Sant Narcís hi actuaven dues colles, ells mateixos i els Minyons de Terrassa i així va ser fins al 2006 quan una tercera colla es presenta a la Plaça del Vi en un cartell de tres colles inamovible fins l’actualitat. Durant aquells anys de diada amb dues colles, els Castellers de Barcelona vam fer contactes per a ser-hi presents però sense ser fructífers i és que el model de dues colles era en aquell moment el necessari per una diada de Festa Major a Girona, i quan la maduresa de la plaça va permetre una tercera colla va ser el moment dels mataronins.

Ja a plaça, i amb temps de marge per a començar l’actuació, vaig poder fer una prèvia d’alt nivell gràcies a la complicitat de dos amics dels Minyons, el Nani Matas i l’Albert Carrillo i amb les seves paraules es podia esbrinar com es resoldria l’actuació dels malves.

Read Full Post »

La regularitat marca el camí de la recta final (29/10/2016)

Aquest dissabte a la tarda els Castellers de Barcelona ens vam desplaçar fins a la població de Vilafranca del Penedès per a participar en una nova diada del Roser, la diada dels Xicots de Vilafranca. A diferència d’altres anys en què aquesta diada es celebrava diumenge al migdia, des de l’any passat ha passat a celebrar-se en dissabte a la tarda i vist com va anar l’actuació en general ha estat un encert per part dels amfitrions.

Després de la tornada a plaça a Santpedor del diumenge passat, aquesta actuació era un bon moment per a tornar a portar a plaça els castells de nou i així va ser tot i que sols amb forma d’estructura de tres, i així encarar amb les millors perspectives possibles la recta final de la temporada.

No gaire sobrats de temps ens presentàvem a plaça cap a tres quarts de sis amb una actuació que estava prevista començar a les 18h i que ho va fer més o menys a l’hora després de què els Xicots fessin l’entrada a la Plaça de la Vila venint des del seu local social, Cal Noi Noi.

Read Full Post »

6è Fòrum Casteller de Catalunya (1a part)

Aquest passat dissabte va tenir lloc al Convent del Carme de Valls i amb motiu de la Fira de Santa Úrsula una nova edició del Fòrum Casteller, i el que va començar amb motiu de les Festes Decennals de la Candela del 2011 com a simposi casteller ha evolucionat al llarg dels anys fins adoptar un format que s’ha repetit en les dues darreres edicions, la de l’any passat i la d’aquest i ja amb la nomenclatura de fòrum casteller.

Per això de bon matí vaig baixar cap a Valls amb la nostra tant estimada Renfe i així vaig poder arribar tot just a temps de degustar l’esmorzar preparat per l’ocasió però el retard de 10 minuts del tren no em va permetre gaudir del show cooking. L’esmorzar triat en aquesta ocasió estava basant en les pàleo receptes, que pels que no sabeu a que es refereix, són receptes inspirades en els aliments que es menjaven al Paleolític, a partir de les dades científiques obtingudes de les restes fòssils de jaciments d’arreu del món.

Amb la bona companyia del Xevi Pons de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que va fer d’excel·lent amfitrió vaig poder gaudir de l’esmorzar junt amb altres membres destacats de la Colla Vella. L’esmorzar va consistir amb guatlla i moll de l’ós, a part de fruits secs que hi havia damunt de la taula i que s’havien de trencar amb pedres.

Read Full Post »

A Santpedor i per Santa Úrsula, qui ho diria! (23/10/2016)

Quan a principi de temporada el calendari de la colla marcava que el dia de Santa Úrsula aquest any els Castellers de Barcelona actuàvem a la població de Santpedor amb motiu de la segona diada dels Castellers de Santpedor més d’un va arrufar el nas i va preveure una diada de mínims i és que a molts castellers els hi costa moure’s de casa per anar a depèn de quina població i depèn de quina diada i per molts, i jo m’incloc entre ells, el dia de Santa Úrsula és sagrat.

Però si la colla pren la decisió d’actuar-hi la qüestió és anar-hi a fer els millors castells possibles i des de fa unes setmanes els objectius estaven força clars i definits, resoldre castells de vuit i de la gamma alta de vuit i poder-hi sumar també el primer pilar de 7 amb folre, i així ha estat, dit i fet, tot i que no ha estat gens fàcil ni molt menys.

I mentre fèiem castells amb una mirada al mòbil per a veure l’evolució de la diada de Santa Úrsula on a la Colla Vella li ha sortit tot i a la Colla Joves res de res.

I és que el principal condicionant era saber si podríem mobilitzar prou camises per assolir els objectius marcats i des de la plaça on ens hem concentrat anàvem fent números comprovant si seria possible o no.

Read Full Post »

Des de la Cala al món casteller (16/10/2016)

Cap de setmana sense actuació dels Castellers de Barcelona després de tancar de forma exitosa l’anomenat triatló vermell, però no per això hi he descansat dels castells. I és que el mes d’octubre és un dels mesos amb més activitat castellera i per tant no hi ha ni un sol cap de setmana que hi hagi descans de l’activitat castellera i aquest ha estat ben plagat de diades i amb una sort repartida al llarg de totes les places castelleres que han viscut alguna diada aquest cap de setmana.

El més fàcil i còmode hagués estat quedar-me a Barcelona i anar a alguna de les diades que es vivien a la mateixa ciutat, la dels Castellers de Sants i la dels Castellers de la Sagrada Família, amb presumibles estrenes a Sants. Per una altra part, la diada de més nivell semblava que seria la de Santa Teresa al Vendrell, diada que tant sols he presenciat en directe en dues ocasions. Però el món casteller és ben ampli i s’expandeix a quasi tots els racons de Catalunya, i jo no sols em moc pels interessos castellers o per la comoditat de viure els castells prop de casa i sense haver-me de desplaçar, sinó també per interessos emocionals i de companyerisme i per això no podia faltar a la diada de l’Arrossejat de l’Ametlla de Mar, diada que ja vaig viure l’any passat i que em va fer repetir de nou aquest any.

Read Full Post »

A les Corts cloem el triatló vermell amb encert (9/10/2016)

Després de dues setmanes ben intenses amb les dues actuacions de la Mercè i amb el sempre exigent concurs de castells del qual vaig viure les dues edicions celebrades a la TAP de Tarragona, quedava sols el darrer cap de setmana d’actuacions del que des de la colla dels Castellers de Barcelona s’havia anomenat com a triatló vermell.

Dissabte al migdia de nou la colla no va faltar a la cita més tradicional que tenim en les diferents festes majors dels diferents barris de Barcelona, la de Sarrià. Si l’actuació hagués estat a la tarda si que hagués pogut estar però al ser al migdia em va ser impossible, com segurament ho va ser per a més membres de la colla i és que sempre costa una mica més reunir castellers el dissabte al migdia que no pas per la tarda, però es va saldar la diada amb una bona actuació destacant el 3 de 8 amb debut de la Iola com a quinta a la rengla i amb el 2 de 7, castell poc vist aquest any a les places per part nostra, per acabar amb el 4 de 7 amb el pilar.

Read Full Post »

El dia de la marmota (2/10/2016)

Un nou concurs viscut a la TAP en el que significa la meva tretzena participació amb els Castellers de Barcelona i és que he estat a totes les edicions des del 1986 fins a aquest any amb l’excepció del 1992 i del 2004. Una evolució evident des del 1986 no sols del nivell casteller, sinó també de la plaça mateixa i de l’organització del concurs, i amb una sola cosa que no ha canviat i que respecto i admiro, la posició de no participar-hi dels Minyons de Terrassa.

I és que per diferents motius cada cop m’estic allunyant del que significa el concurs de castells, la competitivitat portada en alguns moments a l’extrem i l’evident caràcter hooligan del públic i dels castellers que sortosament després d’uns anys de pujada continua en aquesta ocasió ha patit una baixada considerable, però continua havent masses mostres de nul respecte cap a les colles castelleres, i sóc del paper que moltes colles, entre les quals la meva, estem participant en una festa com a comparsa evident.

I com ha passat en les set darreres edicions, tot i que aquest any el sorpasso de la Colla Vella dels Xiquets de Valls era més que possible finalitzat els guanyadors han estat de nou els Castellers de Vilafranca amb una actuació històrica, com era previsible que ho havia de ser per a guanyar fos qui fos la colla que s’acabes imposant.

El dia el vaig començar ben d’hora amb un esmorzar adequat a les circumstàncies del dia, agafar prou forces per una jornada que seria llarga i intensa, tot i que per la nostra colla esperàvem que amb tres rondes en tindríem prou.

Un dia que Tarragona s’omple de colors que omplen els carrers i que es dirigeixen en cercavila sentint-nos observats per entrar a la TAP que s’omple de gom a gom, a les grades i a l’arena. Com ja es costum estàvem molt ben acompanyats a plaça amb amics de diverses colles castelleres, i des d’aquí els hi vull agrair la seva dedicació i suport.

Read Full Post »

Un dissabte de concurs que molts recordaran i d’altres no (1/10/2016)

En un post previ vaig fer un resum de com va ser la jornada del dissabte del concurs de castells pel que fa a la diada internacional del migdia a la Plaça de la Font i pel que fa a la participació dels Xiquets del Serrallo, colla a la qual vaig donar un cop de ma en un concurs que no els hi va sortir del tot bé, i també un resum global d’aquesta jornada.

Però em mancava fer una valoració de la participació de cada una de 20 colles participants a la jornada del dissabte i és que crec que s’ha de valorar convenientment a cada colla, i ho faré per ordre de classificació.

Read Full Post »

Els castells de 9 arriben al dissabte de concurs (1/10/2016)

El concurs de castells que s’organitza a Tarragona des de la primera edició del 1932 ha viscut un llarg recorregut al llarg de la història, èpoques en que no es va realitzar, d’altres en que es va organitzar l’anomenada manifestació castellera que no tenia format de concurs, fins que a l’edició del 2012 es va produir un gir radical al format del concurs i es va incorporar primer la jornada prèvia del dissabte i dos anys després l’anomenat concurset de Torredembarra es va incorporar com a primera de les tres jornades en que es celebra actualment el concurs de castells de Tarragona.

Després de la primera jornada del concurs que es va celebrar a Torredembarra i en que dues colles van ser les grans protagonistes, per una part els Castellers de Badalona descarregant al primer intent el seu primer 4 de 8 i per una altra la Colla Castellera de Figueres descarregant per primera vegada el 2 de 7, arribava la jornada del dissabte a la tarda ja a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona.

Però unes hores abans a la tarragonina Plaça de la Font es va celebrar una jornada internacional de castells amb colles vingudes de fora de Catalunya: els Castellers de Copenhaguen, els Castellers de París, els Castellers of London i els Castellers d’Andorra.

Hi havia moltes incògnites respecte a quin aspecte presentaria la plaça, però fos per la curiositat de veure aquestes colles, fos per viure l’ambient casteller del concurs des del primer moment la plaça es va omplir de públic i de castellers provinents de moltes de les colles que participaven al llarg del cap de setmana al concurs i de les que hi col·laboraven amb alguna de les colles participants.

Va ser una jornada agradable on vaig poder apreciar, almenys pel que vaig poder veure, que a part de ser la colla menys nombrosa els de Copenhaguen era la colla amb més presència de castellers de la ciutat d’origen de la colla i no pas de catalans que actualment viuen en alguna d’aquestes ciutats. El cas d’Andorra es un pèl diferent ja que estem parlant d’una colla situada a prop de Catalunya i un país on la llengua pròpia és el català.

Qualitativament ja d’entrada tots sabíem que els Castellers d’Andorra són una colla que domina a plaer tota la gamma alta de sis i que ja pensa en els castells de set i fins i tot es preveia que el portessin a plaça però el format de dues rondes que es va decidir els va tirar enrere, tot i que van fer una prova del castell un cop acabada l’actuació.

Les colles de París i London van oferir els bàsics de sis, per a London els primers complets ja que anteriorment els havien fet amb la figura de l’acoenxaneta. I en el cas dels de París no eren prou gent per a fer el 4 de 6 i el van fer conjuntament amb castellers de les seves dues colles padrines, els Castellers del Poble Sec i els Castellers de Lleida.

Després d’un ràpid dinar cap a la concentració dels Xiquets del Serrallo, i és que no podia entrar a plaça amb una colla diferent a aquesta. A l’hora convinguda el concurs va començar i els del Serrallo van actuar sempre en ronda conjunta i amb uns castells amb els que van comptar amb una pinya extramadament més gran de la que estan acostumats. Van encetar bé la diada amb el 5 de 7, aquesta vegada amb un canalla convençuda i decidida, i la segona ronda estava previst portar el pilar de 6, castell ja descarregat en dues ocasions a l’assaig amb la xarxa.

Amb una pinya excepcional el pilar es va alçar valent i decidit però una mica massa aviat va començar a anar a enrere i abans de que l’enxaneta arribes darrere de l’aixecador es va perdre cap a enrere entre segon i terç.

Per a fer temps a la tercera ronda es va optar pel 3 de 7 amb el pilar que van completar sense angúnies, tot esperant a arribar a la següent ronda amb el 2 de 7, un altre dels objectius del dia però finalment no va ser possible i van tancar la diada amb el 4 de 7 amb el pilar, castell que no duien a plaça des del juliol i que van completar amb nota tot i el nerviosisme. 4 pilars de 4 simultanis van acomiadar una jornada intensa.

Fins aquesta edició a la jornada de dissabte s’havia vist com a màxim castell el 2 de 8 amb folre i aquest any aquest limit va ser superat i molt. I és que es varen veure dos 3 de 9 amb folre, el previst pels Xicots de Vilafranca que sols van poder carregar, i la sorpresa del dia, el descarregat pels Xiquets de Hangzhou, colla convidada per l’organització i que va sorprendre a tothom amb els castells realitzats i com els va fer.

Una edició que com en els altres anys va ser més amena a nivell d’ambient i de bon rotllo entre les colles castellers que no pas la del diumenge tot i que aquest any el hooliganisme del diumenge es va rebaixar una mica i en canvi va pujar una mica al dissabte derivat de la reacció de part del públic a l’actuació de la colla xinesa.

En un proper post faré un breu repàs a totes les colles participants en aquesta jornada.

Read Full Post »

La Mercè ens dóna ales!! (25/09/2016)

Que els Castellers de Barcelona som una colla atípica ho podem constatar per un grapat de coses que han succeït al llarg dels nostres més de 47 anys d’història. Però sembla que cada any ho hem de demostrar de nou i aquesta temporada no està sent una excepció ni molt menys i per la Mercè ho hem exemplificat com mai en un cap de setmana on hem fet de nou història ja que per primera vegada hem fet castells de nou en dos dies consecutius.

Després de recuperar el 5 de 8 descarregat i d’estrenar el 4 de 9 amb folre descarregant-lo que a priori semblava el més difícil de l’actuació de la diada de colles locals de la Mercè pel que havíem vist a assaig, vam fallar amb el castell amb el qual teníem més confiança, el 3 de 9 amb folre i, a més a més, de forma estrepitosa, amb una caiguda on no vam poder demostrar res.

Però com ja he dit som una colla atípica i el mateix dissabte a la nit estava bastant clar que el castell de sortida a l’endemà en la diada de colles convidades de la Mercè seria el 3 folrat, i és que la confiança era màxima i l’oportunitat de treure’ns l’espina davant del públic que ompliria la Plaça de Sant Jaume des del primer minut era única.

Ens concentrem al Palau de la Virreina situat a la Rambla de Barcelona i emprenem el camí cap a la Plaça de Sant Jaume on cap a les 12h fem l’entrada a plaça amb el clàssic pilar de 4 caminant, amb millors formes que el del dia anterior, després de que ho fes els Minyons de Terrassa i abans de que la Colla Joves Xiquets de Valls fes l’entrada a plaça.

Read Full Post »