Aquest passat dissabte va tenir lloc al Convent del Carme de Valls i amb motiu de la Fira de Santa Úrsula una nova edició del Fòrum Casteller, i el que va començar amb motiu de les Festes Decennals de la Candela del 2011 com a simposi casteller ha evolucionat al llarg dels anys fins adoptar un format que s’ha repetit en les dues darreres edicions, la de l’any passat i la d’aquest i ja amb la nomenclatura de fòrum casteller.
Per això de bon matí vaig baixar cap a Valls amb la nostra tant estimada Renfe i així vaig poder arribar tot just a temps de degustar l’esmorzar preparat per l’ocasió però el retard de 10 minuts del tren no em va permetre gaudir del show cooking. L’esmorzar triat en aquesta ocasió estava basant en les pàleo receptes, que pels que no sabeu a que es refereix, són receptes inspirades en els aliments que es menjaven al Paleolític, a partir de les dades científiques obtingudes de les restes fòssils de jaciments d’arreu del món.
Amb la bona companyia del Xevi Pons de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que va fer d’excel·lent amfitrió vaig poder gaudir de l’esmorzar junt amb altres membres destacats de la Colla Vella. L’esmorzar va consistir amb guatlla i moll de l’ós, a part de fruits secs que hi havia damunt de la taula i que s’havien de trencar amb pedres.
Un cop amb l’estómac ple ens vam dirigir a la sala d’actes del Convent on tenia lloc la presentació del Fòrum per part de l’alcalde de Valls, Albert Batet, per tot seguit donar lloc al primer debat del dia que portava per títol «Les durades de les actuacions castelleres i el nombre idoni de colles en elles», moderat per la periodista de «C de Castells» Cinta Olivan, i amb la participació del Francesc Fabregat, gestor cultural a l’Ajuntament de Barcelona, del Salvador Ferré, organització de la diada castellera de la Bisbal del Penedès, del Ricard Rafecas, director del setmanari El 3 de Vuit, de Vilafranca del Penedès i del Joan Sala, ex Cap de Colla i ex President dels Xiquets de Tarragona.
Un debat que es va centrar més en el punt de la durada de les actuacions que no pas en el del nombre idoni de colles, i on cada un dels ponents va parlar de la seva experiència personal en el cas particular de cada un.
En Francesc Fabregat principalment del model utilitzat a les Festes de Santa Eulàlia i a les dues diades de les Festes de la Mercè, que són les actuacions que es celebren a la Plaça de Sant Jaume, i insistint en que a Barcelona cada any el seu departament gestiona més de 50 actuacions (crec que aquesta era la xifra) i que cada actuació organitzada per cada colla era qui havia de tenir la potestat de decidir un sistema d’actuació o un altre, i que no és el mateix una diada de 2 colles que una de 4 o una diada al febrer que una diada al setembre. I també va incidir amb la necessitat de poder compatibilitzar l’activitat castellera amb els diferents actes de festa major.
Salvador Ferré va incidir en què cada població ha d’organitzar la diada com cregui més convenient i que el més important és que la diada comenci a l’hora anunciada, després pot acabar abans o després per diferents motius i que si la diada s’allarga però es veu la millor diada mai vista a la Bisbal els afeccionats bisbalencs no els hi sabrà ni molt menys greu. Respecte al nombre de colles va dir que el que el condiciona és el pressupost disponible per l’actuació castellera i que a la Bisbal durant molts anys sols havia vingut una colla.
En Joan Sala va incidir molt en que totes les iniciatives que s’han portat a terme per a agilitzar les diades castelleres han sorgit del triangle tradicional dels castells comprés per Vilafranca, Valls i Tarragona amb les mesures implementades en els darrers anys a Sant Fèlix, les rondes a l’antiga a determinades actuacions a Tarragona i a Valls, i a la implementació del protocol d’actuacions de la ciutat de Tarragona, i a les rondes conjuntes i les rondes encavalcades del concurs de castells. També es va queixar de l’estricte protocol de les festes de Santa Tecla que els fa començar la diada castellera del dia de la festivitat a les 13h. I que troba a faltar més valentia a l’hora d’afrontar mesures a la zona no tradicional, a excepció de la diada de Sant Narcís a Girona.
Per últim, Ricard Rafecas va fer especial menció a la diada de Sant Fèlix i que amb els canvis introduïts aquest any la diada havia començat fins i tot abans de l’hora anunciada i que els i que creu viable que Sant Fèlix sigui a l’antiga. Va ser força crític amb el consell de Festa Major de Vilafranca i amb el protagonisme excessiu que han agafat els darrers anys els balls i que condicionen el ritme dels diferents actes de festa major començant per a tronada. També va ser partidari de que l’actuació castellera de Sant Ramon deixes de celebrar-se i que aquell dia fos exclusiu dels balls.
Tot seguit es va donar pas a intervencions del públic on en general es va estar d’acord en que cada actuació i cada població és un mon i que les colles han de saber detectar les necessitats de cada una d’elles, que els mitjans de comunicació contribueixen a la difusió del fet casteller però que no han de condicionar la durada d’una actuació, i també la Raquel Sans va voler destacar que a Barcelona fa anys que s’han pres mesures de cara a la durada de les actuacions, molt abans que es fes al triangle anomenat pel Joan Sala i va rebre la resposta de què les rondes conjuntes són un invent del concurs de castells de Tarragona i per tant les iniciatives sempre han sorgit del triangle Tarragona, Valls i Vilafranca del Penedès.
I aquest és el petit resum a uns quants dies vistes de que va ser aquest debat, segurament m’he deixat alguna cosa important a destacar però crec que he fet un resum prou entenedor.
Va ser de nou un debat interessant, com sempre ho és que es parla de castells. I com em passa sovint, tot i tenir forces coses a dir finalment no ho faig per una vergonya crònica que en alguns dies me la salto però no sempre i aquest dissabte a Valls no va ser l’ocasió.
Tot seguit va haver-hi un descans per afrontar el segon debat del dia, però d’això ja en parlaré en un proper article.
Deixa un comentari