Un cap de setmana que hagués pogut descansar a excepció del divendres i dissabte, ha acabat sent un dels més castellers de tota la temporada.
I és que si divendres Castellers de Barcelona fèiem un assaig de present de futur i dissabte realitzàvem una gran 
actuació a Vilafranca del Penedès amb motiu de la diada de Xicots de Vilafranca, diumenge va ser el moment de la diada de Sant Narcís a Girona.
Dilluns no em vaig quedar a casa i és que els de Barcelona varem tenir una actuació comercial de les que ajuden a completar el pressupost de l’any, i finalment aquest dimarts, festivitat de Tots Sants, em decidia a anar a la tradicional diada dels Castellers de Vilafranca, punt i final de la seva temporada.
Com sempre la gran expectació de la diada era per la colla amfitriona de la diada, els Castellers de Vilafranca, però hi havia més fronts oberts pel que fa a les altres tres colles presents a plaça, sobretot a la colla que es presentava més ambiciosa i amb més opcions de fer-hi la seva millor diada, els Castellers de Sants, en un segon ordre els Capgrossos de Mataró que havien ensopegat amb el 9 de 8 dos dies abans a Girona, i per últim els Xiquets de Tarragona menys ambiciosos per Tots Sants dels darrers anys però portant a plaça la que actualment és el millor que poden oferir.
Amb un protocol d’actuació a semblança de Sant Fèlix l’ordre d’actuació estava més que definit evitant actuar consecutivament colles que estan al mateix costat de plaça i amb sols l’opció de desmuntar un peu sense passar de ronda.
Amb puntualitat els Castellers de Vilafranca han iniciat la diada a les dotze portant a plaça el sisè 3 de 10 amb folre i manilles de la temporada. Després de desmuntar un primer peu el segon ha estat el bo i de quina manera, i és que tot i que tenir cert moviment amb la pujada del castell, amb tot a dalt s’ha parat i l’han completat amb més que sobrada solvència assolint tot un record amb aquest castell que s’haurà de veure si es pot com a mínim ig
ualar en altres temporades.
Una primera ronda en que tot ha estat en forma d’estructura de tres i és que a part del de 10 dels verds les tres colles restants han portat a plaça i han descarregat el de 9 amb folre. El primer ha estat el dels matalassers i tot i tenir un cert tremolor constant han dominant no sense esforç, menys esforç els hi ha calgut tant als de Mataró com els de Sants els quals han completat el castell quasi sense despentinar-se.
Un cop finalitzada una primera ronda de «tràmit», la segona era esperada per a veure com pujava el nivell en general i així els de Vilafranca han atacat fins en dues ocasions el 4 de 10 amb folre i manilles, i en totes dues han desmuntat el peu ja que no oferia plenes garanties en l’encaix entre el folre i les manilles.
Tot seguit els Xiquets han optat pel 4 de 8 amb el pilar, castell que no portaven a plaça des de la diada de Sant Pere de principis de juliol en que havia quedat en intent i sols havien carregat en l’ocasió anterior, a la diada de la Selva del Camp d’un mes abans. Amb un quatre reforçat el castell no ha passat per angúnies i l’han completat amb determinació per a deixar un sol pilar inèdit i és que al pis de quarts no hi anava l’habitual Quico Pino sinó una noia, el pilar ha començat a baixar però ja amb l’enxaneta baixant el pilar s’ha trencat entre terç i quart.
Els Capgrossos han encarat el dos emmanillat que havien descarregat al concurs. Amb un canvi al pis de sisens pel que he anat llegint, el primer peu l’han desmuntat per a tirar amunt el castell al segon. Tot i que prou dominat a nivell de folre i manilles no es veia el tronc excessivament còmode i amb l’arribada dels més petits a dalt de tot el castell s’ha complicat per moments fins a trencar-se a sisens tot just carregar-se el castell.
Els de Sants també han optat pel 2 de 9 amb folre i manilles i de nou amb un folre i manilles rendint a un gran nivell, el tronc sols s’ha hagut de preocupar de fer la seva feina bé i així ha estat tot i gir
ar-se en un petit instant, sent ja el quart de l’any.
La tercera ronda s’iniciava com la segona, amb el 4 de 10 dels verds i en aquesta ocasió quan decidien desmuntar el peu per problemes d’encaix s’acabava trencant el peu pel ben bé el mig del castell. Han renunciat a tornar-hi i han plantat un clàssic de les darreres temporades, el 3 de 9 amb folre i pilar. Castell que dominen tot i que se’ls hi compliqui a moments com el d’aquesta diada amb un pis de sisens molt tancat que feia també treballar tancat al de quints i ha dificultat la baixada del castells però ho resolen com qui no vol la cosa, i quan el pilar queda sol és bufar i fer ampolles.
Tot seguit els matalassers han seguit amb el seu programa previst, aparcant el 4 de 9 amb folre, i apostant pel 2 de 8 amb folre. No ha estat el millor de l’any però l’han pogut resoldre amb l’experiència que tenen com a colla.
Els de Mataró han volgut completar la seva actuació amb el 4 de 9 amb folre que fins a carregar ha presentat un bon aspecte però que se’ls hi ha complicat pels pisos baixos amb un folre que semblava que s’obria i amb evidents problemes a segons i terços però han tingut el gas suficient per a completar-lo.
Arribava el gran moment dels de Sants, la primera vegada que portaven a plaça el 5 de 9 amb folre, i en aquest primer intent hi ha hagut una forta rebrincada a la rengla amb els sisens col·locats que ha avisat i han optat per desmuntar.
Començava la quarta ronda i els verds definitivament aparcaven el 4 de 10 i optaven per a acabar la diada amb el primer 4 de 9 net de l’any. De 
nou han desmuntat un primer peu i al segon l’han tirat amunt, des del principi ha presentat bones sensacions i amb tot dalt s’ha vist amb moltes opcions de descarregar-se i així ha estat ja que no ha perdut la bona mida en cap moment. Feia 3 anys que no el completaven i era amb una alineació molt diferent al darrer.
Els de Sants hi han tornat amb el 5 de 9 amb folre i de quina manera i és que tot i algun moviment a nivell de la rengla amb tot a dalt l’han sapigut parar i carregar amb suficiència per a començar una descarregada que ha estat exigent però il·lusionant i emotiva per a ells i per la plaça, el primer de la seva història.
Ja portavem una bona estona de diada i finalment la cinquena ronda de millora ha quedat en blanc però la de pilars, tot i que es podien veure fins a quatre de mèrit sols han estat dos. Els verds han acabat la diada amb l’enèssim pilar de 8 amb folre i manilles marca de la casa, i els de Sants han optat per acabar la diada amb tranquil·litat i així ha estat amb el pilar de 6 solvent i tranquil. Finalment els Capgrossos han alçat dos pilars de 5 simultanis i els Xiquets el vano de cinc.
En resum, tot i tenir un protocol d’actuació per a fer-la àgil els peus desmuntats han fet allargar una diada que ha tingut de tots colors de principi a final. I és que cap protocol d’actuació és perfecte i tot depèn de com acabi anant l’actuació i això no es pot controlar de cap manera.
Els Castellers de Vilafranca no han tancat la millor temporada de la història de la manera que volien i de nou s’ha demostrat que cap castell es regala i els de 10 cal molt treball, assaig i castellers, i per això haver descarregat en una ocasió el 4 i en sis el 10 és per estar més que satisfet. Gran domini dels pilars com cada any i han pogut acabar l’any tornar a oferir un castell que per a mi ho dit tot, el 4 de 9 n
et, i han demostrat que saben redreçar les situacions complicades que se’ls hi presenten.
Capgrossos de Mataró ha volgut ser ambiciosa en dues actuacions molt importants en tres dies i han estat a l’alçada de la situació tot i que després del brillant 2 emmanillat descarregat al concurs m’esperava més d’aquest castell, però després de caure del dos poder fer el 4 folrat diu molt i bé dels mataronins. Encara els qui queden dies en aquesta mateixa temporada per a donar el millor de si mateixos.
Els Xiquets de Tarragona han tingut una temporada irregular i la diada a Vilafranca ha estat una bona mostra del seu nivell d’aquest any. Ha estat important tornar a descarregar el 3 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre i han estat ambiciosos amb el 4 de 8 amb el pilar, castell mai fàcil. Segurament amb moltes ganes d’acabar la temporada i posar els fonaments de la propera.
Per últims els Castellers de Sants han brillat i ho han fet amb el seu estil, anant pas a pas, primer el 3, després el 2 i per últim el 5, programa que segurament altres colles haguessin canviat d’ordre. Però a ells els hi funciona així i han resolt perfectament el gran repte que se’ls hi presentava en aquesta diada. Llàstima de no poder oferir un pilar més gran segurament per la feina ja feta i per la durada de l’actuació, però així tenen l’opció de millorar l’actuació a la diada de Minyons. Cada temporada fan un pas més i potser aquest any n’han fet algun més.
Fotografies de la crònica de la Revista Castells.
Deixa un comentari