Aquest dissabte passat vaig poder viure una nova Nit de Castells en directe, tot just la segona que he presenciat en viu sent la primera la de ja un llunyà 2012 a Vic.
La Nit de Castells està organitzada per la Revista Castells i es va realitzar per primera vegada l’any 2007 com a acte per a reconèixer el paper de castellers, colles, entitats i institucions que aposten pel món casteller.
Si l’inici va ser a Valls tot just després es va anar celebrant en diferents poblacions fins que al 2013 va tornar a Valls com a seu fixa.
Una festa que ha anat agafant volada cada any i que per segon any consecutiu es va emetre en directe per televisió, concretament per la Xarxa.
El Centre Cultural de Valls es va omplir de castellers, periodistes i cronistes castellers, i càrrecs públics diversos. Al coincidir en el mateix cap de setmana del torneig de futbol intercasteller potser va condicionar la no presència de determinades colles, en canvi d’altres colles el número de castellers era extremadament elevat, i no sols de les dues colles vallenques.
Com en totes aquestes festes el millor de la nit va ser l’abans i el després a l’entrega de premis, la qual aquest any estava guionitzada per Comediants, però a mi personalment no em va aportar res a la gala, sols augmentar la durada de la gala. El punt d’humor de la nit va ser el cara a cara dels caps de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i dels Castellers de Vilafranca, on al Manel Urbano se’l va veure extremadament relaxat i divertit, i on el Toni Bach va ser el contrapunt oportú i amb l’experiència del 2016 sembla que al 2017 es mullarà menys davant dels mitjans de comunicació.
A part d’aquest moment divertit, el millor moment de la nit va ser l’entrega del premi a la trajectòria castellera que va recaure a la figura del Pere Gassó, casteller dels Bordegassos de Vilanova, el qual va reivindicar no sols el paper del baix sinó de tots el que l’ajuden a l’hora de fer castells: contraforts, crosses, agulles i mans.
Un premi més que merescut va ser el nou premi especial, que va anar cap als Castellers de Sants per la iniciativa de la soca a l’antiga en els castells amb folre, una iniciativa valenta per a millorar la seguretat en cas de caiguda. A recordar que el Josep Maria Casenellas va ser qui va encetar aquest debat en la jornada de prevenció de lesions en el món casteller organitzada pels Castellers de Barcelona el 2015.
Uns premis que tenen diferents jurats i això fa difícil saber qui en forma part de cada un d’ells, tampoc hi ha unes bases que fixen aquestes premis i tampoc hi ha cap mena de convocatòria per a optar-hi a ells. I es que tenim com a jurat a la CCCC, als cronistes castellers (em pregunto si hi ha algun registre per donar-se d’alta) o al consell assesor de la revista Castells. Sols es va citar quines eren les colles que havien triat a la colla de la temporada, potser perquè els guanyadors eren els Xiquets de Hangzhou, decisió que personalment considero justa però entenc que per a molts castellers pot ser més que discutible, no pel nivell casteller que han mostrat sinó pel model de colla.
Un detall lleig de la gala va ser que no es fer cap minut de silenci en rècord de la figura del Mike Lane, membre dels Castellers de la Vila de Gràcia mort aquesta setmana, sols va ser citat per l’alcalde de Valls en la seva intervenció. Sembla que al món casteller no s’està per aquests detalls ja que al darrer concurs de castells tampoc es va honrar la memòria del Ton Oller, mític pilaner dels Nens del Vendrell, però en canvi a la final del torneig de futbol intercasteller si que es va realitzar.
Un cop acabada l’entrega de premis el sopar a peu dret va ser una oportunitat ideal per a petar la xerrada i comentar la jugada amb els que continuen als seus càrrecs, els que els deixen i els que s’hi posen per primera vegada i per ampliar encara més les coneixences castelleres.
Fent balanç del 2016 ara ja tenim la mirada posada en aquest 2017 que serà intens, això segur, ja veurem amb quin nivell de cada colla.
Que comenci la Festa!!
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari