Un vespre de dissabte a la Bisbal debatent del que més ens agrada

Aquest dissabte al vespre a la Bisbal del Penedès tenia lloc una nova xerrada castellera dins del cicle de conferències castelleres que cada any es celebra a principi de temporada, tot just aquest any es celebra la vintena edició d’aquest cicle que sempre té lloc entre els mesos de febrer i març.

Un cicle de conferències que al llarg dels anys ha anat agafant més consistència i més coneixement i del qual tinc el gran goig i plaer d’haver participat com a ponent en dues ocasions.

Sempre que hi puc em deixo caure ja que sempre són temes d’interès, amb ponents més que preparats i entesos i amb un públic variat, de diferents procedències i colles i on sempre és un plaer parlar de castells durant la xerrada però també abans i després.

Molts coneixen la Bisbal del Penedès com una de les places més tradicionals del calendari castellera amb la diada que es celebra cada any pel 15 d’agost i que fins fa poc la feia mereixedora de la millor plaça castellera sense colla castellera pròpia, però aquest títol l’ha perdut recentment per la bona notícia d’una colla pròpia, la dels Bous del Bisbal que poc a poc s’està fent un lloc en el món casteller assolint ja els primers castells de set del seu historial.

Tot just la d’aquest dissabte era la segona xerrada del cicle d’enguany ja que la primera havia estat tot just feia dues setmanes i que va tractar sobre una de les colles que en els darrers anys han tingut una més que meritòria trajectòria, la dels Castellers de Sabadell. I precisament tres castellers d’aquesta colla també eren presents en aquesta xerrada, uns autèntics malalts de castells. Una xerrada a càrrec d’un dels cronistes castellers més actius en els darrers anys, en Carles Esteve, i que és la cara visible d’una de les eines que recopila dades de les actuacions castelleres, el Baròmetre Casteller, i amb el suggerent i intrigant títol de «Estadística i maneres de valorar els castells».

Després de la presentació de la xerrada i del ponent a càrrec del Salvador Ferré, veritable alma mater de la castellística a la Bisbal del Penedès, en Carles Esteve va començar la conferència tot just buscant els orígens dels castells quan eren coneguts per ser demostracions de «castells, torres i pilars», per arribar a l’època actual on tenim les actuacions castelleres amb les tres clàssiques rondes castelleres tot i que en algunes poblacions i/o diades s’ha, i actualment podem trobar actuacions a l’antiga, actuacions amb rondes a la tarragonina, a la vallenca, … I com no, les diades castelleres acaben amb la ronda de pilars que en els darrers anys ha agafat rellevància amb la proliferació dels grans pilars i sobretot del més gran, el pilar de vuit amb folre i manilles. Això ha implicat que a les tres rondes se li sumi la ronda de pilars per a arribar a un dels grans debats de l’actualitat castellera com es si una actuació sols ha de comptar els tres millors castells o els tres castells i pilar, sobretot tenint en compte que aquest darrer any per Santa Úrsula la Colla Vella dels Xiquets de Valls va realitzar la més gran de les exhibicions que es poden fer sumant els dos castells de deu i el 4 de 9 sense folre descarregats però sense possibilitat de fer pilar de mèrit per baixes.

Per això alguns prefereixen parlar de l’actuació més complerta quan es parla de tres rondes i pilars, quan en canvi a nivell de tres castells (que és el que punta al concurs) seria diferent.

Tot seguit va parlar de l’ADN que podria ser el que ara mateix és el repertori més variat a nivell de castells. A de castells amb agulla o pilar, D de castells de de i N de castells nets.

I va voler diferenciar dos trets que poden diferenciar un castell d’altre, i aquí és on va introduir dos termes: valor i mèrit, posant diferents exemples com que un 4 de 8 té el mateix valor sigui d’una colla o d’una altra però el mèrit és diferent si el fa Castellers de Vilafranca, si el fa Al·lots de Llevant al concurs o si el fa Xicots de Vilafranca amb quatre dones al terç.

Per a continuació presentar l’actual taula de puntuacions que existeix i que va ser realitzada amb força consens a nivell de les darreres comissions assessores del concurs de castells després d’una primera proposta presentada per un grup de periodistes castellers. A partir d’aquesta taula va presentar una proposta per tal de fer-la més comprensible i fàcil i és agrupant els castells amb els subgrups que ja existeixen actualment i donant la mateixa puntuació als castells que hi formen part.

També va creure important fer un nou pas endavant a donar més valor als castells descarregats i va plantejar que com a opció de mínims per a guanyar el concurs s’hagin de descarregar dos castells.

Per acabar va presentar una mica per sobre el baròmetre casteller i va anunciar la novetat de que aquesta temporada els premis que es reparteixen a les colles que assoleixen un pis més sols es podrà aconseguir descarregant els castells també en la categoria de gamma extra i de castells de deu. I amb la mirada posada a que en els anys que hi hagin pocs premis a repartir s’aniran repartint amb caràcter retroactiu a diferents colles que serien mereixedores al llarg de la història.

Un cop acabada la xerrada va ser el torn del públic i un membre dels Bous va plantejar la idoneïtat de valorar més els castells descarregats i fins i tot deixar de ser valorats els carregats. En canvi en Guillem Bartolí de la Colla Vella (un clàssic d’aquestes conferències) va estar totalment en contra de treure-li valors als castells carregats ja que considera que per a descarregar un castell primer s’ha de carregar i que actualment amb aquests grans castells que s’alcen i que són tant extraordinaris no és gens fàcil tenir sempre un cent per cent d’efectivitat .

També vaig intervindre jo per donar el meu parer que actualment cada vegada estic més desencantat dels punts i del concurs i que en l’actual taula de punts no hi ha una coherència pel que fa a diferents estructures pel que fa als castells de set pisos a vuit pisos i a nou, i que em sembla una bona opció el fet d’agrupar castells.

Poca cosa més va donar de si la xerrada, va ser el torn del comiat i de poder gaudir de la coca i el cava mentre acabàvem de petar la xerrada sobre el que s’havia parlat a la conferència i també sobre aquesta temporada castellera.

Si voleu saber una mica més sobre la proposta d’agrupar castells el mateix Carles ha escrit aquest article a la Revista Castells.