Aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem tornat a les places castelleres després de la diada de fa una setmana de Can Jorba i ha estat a Vic. Una diada, la del Mercat del Ram, que al estar situada al diumenge de rams no té una data fixa i varia cada any segons com caigui la festivitat de Setmana Santa.
I arribàvem amb bones sensacions, no sols de les diades anteriors tot i els dos intents desmuntats a Can Jorba, sinó sobretot de tota la feina i del que s’està entreveient al pati d’assaig, on comença tot, i tot passava per a portar a plaça la clàssica de vuit, la primera de la temporada, i així ha estat.
La Plaça Major de Vic és una de les més grans en que es celebren diades castelleres però aquest diumenge ha presentat un bon aspecte en tot moment, amb un inici radiant tot just quan ha estat el torn de la entrada a plaça de les colles amb el pilar de 4 caminant. A diferència de l’any passat aquest any no hi ha hagut cap ensurt i hem pogut completar el pilar sense cap mena de problema.
Tot seguit donava inici la diada i sent els segons en actuar hem preparat la pinya per poder-la tancar tot just acabes el castell de la colla local sense deixar de fer pinya a la colla que ens precedia. Coses que estem millorant gràcies a la predisposició dels castellers de la colla i a la facilitat que en està donant la nova aplicació que estem fent servir per confirmar l’assistència i dibuixar els castells que portem a plaça. Hem tirat el 3 de 8 al primer peu amunt i el castell s’ha completat amb aparent comoditat tot i que no ha estat un tres de llibre però ben resolt a tots els nivells, treballant sense relaxar-se. A destacar el debut del Dídac com a contrafort en un castell de vuit.
A la segona ronda era el torn de l’estrena del dia i de la temporada, el primer 2 de 7 de la temporada, un castell treballat des del primer assaig i que ja havíem completat una vegada al local d’assaig a sota de la xarxa i amb proves fins a dosos i aixecador fora d’ella. Tot i el debut del Llambrich a terços i un pom de dalt renovat, la confiança era màxima a l’hora de poder completar el castell però amb la tensió necessària al tractar-se d’un castell molt perillós. I així ha estat i hem pogut completar el primer 2 de 7 de la temporada, castell que l’any passat varem portar en comptades ocasions a plaça. I ho hem fet també amb debuts com el de l’Ene de crossa que després del 5 de 7 de Can Jorba va sumant poc a poc castells al seu currículum.
Però per a completar la clàssica de vuit mancava el carro gros, i el 4 de 8 ha anat amunt al segon peu ja que el primer no estava gens quadrat. El castell ha estat completat amb suficiència, sent ja el quart de l’any, i amb un castell on acostumem a fer rotacions en cada un d’ells en major o menor mesura.
I quan pensàvem que la diada ja estava resolta i feia baixada a l’espera de completar un vano de 5 que alçàvem i que no havia de tenir cap mena d’història, no ho ha estat i el pilar de 5 central s’ha trencat de forma sobtada poc abans de carregar.
Bon nivell de castells el que s’ha viscut aquest migdia primaveral a Vic amb castells de la gamma alta de set de Sagals i Xics amb l’afegit d’un matiner i sorprenent 4 de 8 dels de Granollers.
Un carro gros dels Xics de Granollers que ha estat lent de ritme però controlat en tot moment i han mantingut les mides tot i la durada del castell. L’han acompanyat del 5 de 7 i del 7 de 7 resolts amb suficiència i saber fer, per tancar la diada amb un vano de cinc. Han sortit més que contents, eufòrics podríem dir i amb bones perspectives de cara a poder fer una bona temporada i fer un pas més dels que ja han fet en la seva dilatada trajectòria.
La colla local, els Sagals d’Osona, també són una de les colles de vuit del país però han preferit tenir una diada més tranquil·la i deixar els castells d’aquesta categoria per altres ocasions. Han completat sense dificultats tres castells de la gamma alta de set, el cinc, el set i el quatre de set amb el pilar. A destacar que a principi de temporada l’estructura del set entra molt en joc a càrrec de moltes colles.
La caiguda del pilar de 5 del vano amb el que hem acomiadat la diada ha destrempat una mica, però això són el castells, si no poguessin caure no tindria cap mena de sentit i de valor. Per això és tant important descarregar els castells com hem fet a Vic amb la primera clàssica de vuit de la temporada, la qual arriba una mica abans que la temporada passada ja que el 2 de 7 no el vam completar fins la diada de les Festes Maig a Cerdanyola, i sumant els dos bàsics de vuit va representar la primera clàssica de vuit.
Veurem si el dos té més recorregut aquesta temporada que no pas la passada, que no li vam agafar la mida i no vam poder posar-la damunt d’un folre. Pinta a que li podrem treure més suc però serà qüestió de tenir una bona base a tots nivells.
Ara tenim una setmana de descans per a tornar-hi la següent de cara a la diada de Sant Jordi a Vilanova i la Geltrú, i ja encarar un mes de maig exigent que serà la prèvia al 48è Aniversari de la colla. Si hi volem fer grans castells ho hem de demostrar tant a assaig com a plaça, sols hi ha aquest camí.
Deixa un comentari