Clàssica de 8 sense fissures (23/04/2017)

Aquest diumenge ha estat un d’aquells dies on un surt de plaça més que satisfet del que els Castellers de Barcelona han fet, però no pels castells que estan plenament a l’abast de la colla sinó de la manera que els hem fet i de com hem encarat, plantejat i desenvolupat la diada en tot moment.

I això que els ànims estaven tocats, almenys pel que fa a mi mateix, ja que la pèrdua durant el dissabte del companys dels Minyons de Terrassa Carles Feiner «Negre» ha estat un cop de dur per tot el món casteller, el qual com no podia ser de cap altra manera ha estat de dol.

Precisament l’únic punt negatiu de la diada ha estat que no hagi començat amb pilars de dol en homenatge a aquest carismàtic castell.

Després d’un bon esmorzar en un lloc inèdit de la capital del Garraf, m’hi he desplaçat fins a la Plaça de la Vila tot passejant per la Rambla que aquest diumenge al coincidir amb la festivitat de Sant Jordi estava plena de gent voltant les diferents parades de llibres i roses disposades al llarg del passeig. Un cop a plaça aquesta ha començat a omplir-se amb els primers castells de les quatres colles participants i amb el públic que l’ha omplert en bona part. Després de l’entrada a plaça dels Bordegassos de Vilanova i de la Nova Muixeranga d’Algemesí, colla convidada tot el cap de setmana a Vilanova i la Geltrú, la diada ha començat amb una figura alçada per la colla d’Algemesí acompanyada de la música que fa posar la pell de gallina a més d’un.

Sent els quarts en actuar quan ha estat el nostre torn hem encetat la diada amb el 2 de 7, tot just el segon de la temporada. Sense els nervis del primer de l’any i dels debuts, aquest diumenge l’estructura ha presentat una bona execució en tot moment. Veure’m si aquest any el dos té més recorregut que els darrers anys, sobretot que l’últim.

Hem continuat amb el 3 de 8, castell que està agafant el rodatge necessari per a poder fer l’escomesa al castell de nou i/o a la catedral quan sigui el moment oportú.

També castell de rodatge, el 4 de 8, no sols pensant en castells superiors sinó també amb tenir el màxim de peces disponibles a punt.

Amb canvis importants al pilar de 6 respecte a les darreres temporades, el pilar de 5 de la ronda de pilars ha estat una prova més de cara a poder oferir el més petits dels pilars de mèrit quan l’assaig al pati d’assaig i les proves a plaça ho considerin oportú.

Pel que fa a les altres colles, els Bordegassos estaven d’aniversari, tot just el 45e, una de les colles més veteranes de tot el panorama casteller, i han estat ambiciosos des de bon principi però sense sort complerta. El 4 de 8 ha quedat en tant sols carregat al no aguantar la precipitada baixada de l’enxaneta i uns pisos alts que no estaven del tot còmodes, i aquesta caiguda ha condicionat la resta de l’actuació desmuntant per indecisió de la canalla tant el 9 de 7 com el 5 de 7. Sortosament el 4 de 7 amb el pilar si que l’han pogut completar gràcies a la pressió del públic de la plaça que ha encoratjat als més petits a fer-hi l’aleta.

Els Nens del Vendrell han fet un pas més al descarregar el primer 3 de 8 de l’any, que sumat al 4 de 8 i al 2 de 7 ha representat la primera clàssica de vuit de la temporada dels vendrellencs.

La Colla Joves Xiquets de Valls acostuma a fer inicis de temporada a ralentí i a Vilanova ho han demostrat de nou. Han començat amb un senzill 5 de 7 per a sumar el primer 4 de 8 de la temporada a la segona ronda després d’un intent desmuntat previ en el qual l’enxaneta no ha arribat ni a començar a pujar. El 2 de 7 ha tancat la seva diada, amb la mirada posada a anar xino xano sent el mes de juny el primer mes clau de la temporada.

Diada plàcida i ben resolta la que hem ofert els Castellers de Barcelona a Vilanova, fent els castells al primer peu i tancat les pinyes de forma ràpida i àgil. Sembla que l’ús de l’aplicació està donant bons fruits i també està sent important la conscienciació de tots els castellers de la colla. Castells executats amb molt bones maneres i amb un bon treball tant de pinya, com de tronc com de canalla. Els fonaments estan ben ferms, toca consolidar-los i anar pujant l’exigència, però sense pressa, quan toqui. Tot comença al pati d’assaig, on es dóna forma als castells que vindran més o menys aviat.