Aquest passat dissabte els Castellers de Barcelona varem participar de nou en el Cercavila de Cultura Popular que es celebra al barri amb motiu de les Festes de la Primavera del Clot-Camp de l’Arpa. La d’aquest any era la sisena edició d’un acte que va néixer per a donar visibilitat a les diferents entitats de cultura popular del barri, tant les que porten nom del barri com les que tenen la seu situada al barri, i que té un marcat accent festiu.
Després de dos anys en que per una cosa o una altra no vaig poder ser present en aquesta activitat, aquest any sí que va ser possible i així va ser com a mitja tarda em presentava tot xino xano fins a la Plaça de Can Robacols, lloc d’inici del cercavila. Aquesta any era un cercavila amb un accent especial ja que una entitat del barri està en plena celebració rodona, els Diables del Clot compleixen quaranta anys i aquesta cercavila ha estat un dels actes de celebració.
Després d’un parlament i d’una petita escenificació de recreació del final de la dictadura fa 40 anys, va començar un cercavila en que participaven els Gegants del Clot, els Gegants de Sant Josep de Cassalanç, l’Esbart Sant Jordi, els Diables del Clot, El Tolc, el Pork del Clot, el Ball de Bastons del Clot, els Falcons de Barcelona i on nosaltres tancàvem la comitiva.
Al inici del cercavila varem alçar un pilar de 4 a la Plaça de Robacols, pilar que vam repetir en major o menor mesura descant el gran protagonisme de l’Oriolet com a segon en tres dels quatre pilars realitzats, ja és tot un enfant terrible pilaner. I és que a diferència d’altres anys en que al final del cercavila el nostre lluïment havia arribat a ser algun castell de sis la manca de camises no va permetre realitzar res millor que no pas un pilar de 4.
Després del pilar de l’inici varem anar a buscar el carrer Rogent per anar baixant fins al lloc del final del cercavila, que aquest any no era l’habitual Plaça del Mercat sinó a l’Avinguda Meridiana tot just davant de la seu del Orfeó Martinenc, seu dels Diables. Aquí cada colla va realitzar el seu lluïment destacant els realitzats pels Diables del Clot i per les dues figueres que porten, el Tolc i el Pork.
I aquí ja va ser el moment de berenar gràcies a la xocolatada gentilesa de diferents botigues del barri.
Vist el resultat d’aquest cercavila vaig pensar amb la dificultat que tenim la colla en no ser sols la colla de la ciutat sinó també de ser una entitat del barri on tenim la seu social actualment i on la relació amb la colla ha estat des del principi sent alguns dels fundadors del barri i sent l’escola tècnica del Clot el primer lloc d’assaig de la colla.
Sempre costa conciliar l’apretat calendari de la colla i més si el mateix cap de setmana hi ha més d’una activitat, però també és cert que des de la colla s’hauria de gestionar d’altres maneres les activitats que fem al barri, donant-li més importància i remarcant-ho. I és que tot i ser una colla de tot Barcelona i de tenir castellers de tots els barris i de poblacions de fora de Barcelona, el barri del Clot és el que pot generar més nous castellers per al colla.
Aquesta dualitat de barri i ciutat no ha estat mai fàcil de gestionar tot i que crec que en els darrers anys ha tingut un repunt important i on la colla s’ha implicat amb major mesura amb el barri, amb les entitats i amb les festes que s’organitzen, sobretot els diferents actes de la Festa Major del Clot com les Barraques. I és que sense aparcar ni molt menys tota la ciutat de Barcelona, no hem d’oblidar-nos mai del barri que ens acull.
Deixa un comentari