Pas endavant però sense fermesa (20-21/05/2017)

Cap de setmana clau d’aquest mes de maig que els Castellers de Barcelona havíem titulat amb la paraula «clau» ja que era molt important fer passos endavant en aquest mes tot encarant el mes juny amb la cita cabdal de l’aniversari de la colla.

L’assaig imprescindible del divendres va ser el més massiu de la temporada i va ajudar a poder veure les millors proves de l’any amb un assaig molt intens i feixuc amb les proves netes del bàsics de vuit, del 4 de 8 amb el pilar i del 5 de 8, completant de nou el pilar a la xarxa i col·locant quints al 4 de 8 amb el pilar i al 4 de 9 amb folre, dosos al 2 de 8 amb folre, sisens al 3 de 9 amb folre (per primera vegada a l’any) i quarts al 5 de 9 amb folre.

Amb aquesta feina a les esquenes ens presentàvem amb ganes, ambició i convicció per a poder estrenar algun castell amb alguna o en les dues actuacions previstes durant el cap de setmana.

Aquest començava dissabte a la tarda a la Seu d’Egara de Terrassa. Per primera vegada actuàvem a la diada del Patrimoni dels Minyons de Terrassa, diada que es porta a terme després de l’espectacular pilar de 4 caminant que la colla amfitriona realitza a través d’un pont estret i del qual vaig poder fer el final del mateix.

Amb les tres colles a plaça, i enmig de comunions i casaments realitzades en les Esglésies que conformen aquest monumental espai que busca el reconeixement de patrimoni de la humanitat, la diada va començar amb el sistema de rondes conegut com a la tarragonina sent els segons en el ordre de l’actuació.

I ho vam fer amb un nou 3 de 8, mantenint l’alineació de l’assolit a Nou Barris la setmana abans, i que va ser d’execució de alta bella factura després de desmuntar un primer peu per problemes d’alçades. Cada cop el tronc funciona millor, els canvis a segons han estat més que satisfactoris i les proves a assaig de soca i folre del tres van a millor.

Tot i ser conscients que anàvem justos d’efectius i tenint en compte que en principi teníem baixes de cara a l’actuació del diumenge, ens vam decidir per anar cap al 2 de 8 amb folre, castell que no portàvem a plaça des de Nou Barris de fa dos anys. Amb debut de crosses a la soca i al folre, d’un baix, d’un segon, dels dos terços, d’un quart, de part del folre i de tot el pom de dalt, el castell pujava amb fermesa fins que amb els més petits a dalt va haver una batzegada important a quarts, que tot i que es va poder aturar va fer que la cap de colla fes desmuntar el castell.

A la tercera ronda hi tornàvem, ferm de nou a la soca, estable al folre, el castell va arribar una mica més amunt però en aquesta ocasió la canalla no ho va veure clar i es va acabar desmuntant el castell.

A la ronda de repetició encaràvem el 4 de 8, castell que es va pujar al primer peu després de realitzar ajustos a diferents rengles del castell. Aquest va pujar molt desmanegat i no es va poder arreglar i realment va ser molt patidor a quasi totes les rengles, la meva una de les que més. I és que cada any hi ha un 4 de 8 que es pateix al màxim, i si l’any passat va ser el de Can Jorba aquest ha estat a la diada del patrimoni de Terrassa.

Tancàvem la diada amb un pilar de 5, però ben especial, i és que des del baix fins a l’enxaneta era 100×100 masculí. L’anècdota del dia.

Els Minyons varen estrenar dos castells d’una tacada, a la primera ronda un magnífic 3 de 9 amb folre i l la tercera un més que treballat 3 de 8 amb el pilar. També van sumar el 5 de 8 i el pilar de 6, tots dos sense problemes, per acabar amb la bella estampa de deu pilars de 4 simultanis.

I l’altra colla convidada, els Capgrossos de Mataró, varen completar sense cap mena de problema la clàssica de vuit i sumant-hi també el vano de 5.

Amb la convicció de que el dos folrat era més que possible i aconseguint que una de les baixes previstes pogués estar al principi de la diada hi anàvem de cara a la diada de la Festa de la Primavera de la Barceloneta, barri de Barcelona, i és que el 2 de 8 amb folre era el castell escollit de sortida.

Prèviament hem alçat dos pilars de 4 simultanis abans d’encarar el dos folrat. Hem muntat un primer peu però s’ha desmuntat per problema d’alçades, fet absolutament incomprensible després de fer dos proves a l’assaig del divendres i dels dos intents desmuntats del dia abans a Terrassa amb la mateixa alineació. Amb la pressió com a cap de nuclis de fer els canvis per a fer possible que les mides fossin les que es demanava a nivell de tronc aquests han estat fets i així ha estat com hem alçat el castell, ferm en tot moment fins a carregar, fins que finalment a la sortida de l’enxaneta hi ha hagut un despenjament al pom de dalt que s’ha emportat també el pis de quints. La resta de castell s’ha mantingut dret demostrant de sobres que descarregar el castell era més que possible.

A la segona ronda ha estat el torn del 3 de 8, amb canvis de nou, i que ha estat resolt sense contratemps tot i sense l’excel·lència del dia abans.

Sortosament aquesta vegada el 4 de 8 de final de la diada no ha comportat cap mena de problema i ha estat dels millors d’aquesta temporada.

A la ronda de pilars arribava un nou repte per a la colla, el primer pilar de 6 de la temporada, amb debut de segon i de l’aixecadora i amb la confiança de la feina feta a l’assaig descarregant-ne en diverses ocasions sota la xarxa. Segurament han condicionat els nervis de plaça i el pilar no ha pujat del tot bé tot i que s’ha pogut carregar però no ha aguantat més. Sembla que no hi ha manera de descarregar el pilar de 6 la primera vegada que es porta a plaça.

Entre els pilars d’inici, el pas del cercavila geganter pel un dels carrers que travessen la plaça que ha aturat durant uns minuts la diada, i el poc ritme de la diada, la diada s’ha allargat molt més del compte. Tot i això sembla que no en teníem prou i encara hem estat capaços d’alçar sis pilars de 4 de forma simultània.

La Colla Joves Xiquets de Valls també ha presentat les novetats del 2 de 8 amb folre i del pilar de 6. El seu dos folrat si que s’ha descarregat tot i pujar girat des del principi i que ha anat a més i patint a tots els nivells, en un castell que ha fet vibrar a la plaça. El pilar de 6 que no portaven a plaça des de fa dons anys en l’actuació que també vam coincidir a Begues també ha estat carregat amb bones maneres però que a la sortida de l’enxaneta s’ha perdut per la part de dalt cap enrere.

Els Encantats de Begues han signat la millor diada de l’any amb el 5 de 6, el 4 de 6 amb el pilar, el 2 de 6 i dos pilars de 4 simultanis.

Ha estat un cap de setmana on finalment hem aconseguit fer passos endavant però no amb la fermesa que volíem per una cosa o una altra. Els castells són així i sempre poden caure per molt ben assajats que estiguin que ho estan. També és cert que en masses ocasions passem per aquestes caigudes poc esperades, però també es cert que som una colla que ens aixequem ràpid i bé de qualsevol entrebanc que se’ns posa per endavant. Sols queda un camí, l’assaig al local per a encarar de nou aquests reptes incomplets i d’altres el més aviat possible.

Espero que puguem tornar a la diada del Patrimoni a Terrassa, diada que em va agradar molt i espero que la diada a la Barceloneta torni a ser en dissabte a la tarda si és que en diumenge ha de coincidir amb el pas d’un cercavila.

Acabarem el mes a Baó, a la Catalunya Nord, amb el 20è Aniversari dels Castellers del Riberal, colla que varem apadrinar, en un cap de setmana de germanor castellera. Una bona manera d’acabar el mes de maig i encarar el mes de juny que començarem amb la gran diada del Pati organitzada per la Colla Joves Xiquets de Valls. Actuar a Valls ha de ser una ocasió més que propícia, no l’hauríem de desaprofitar ni molt menys.