Tot i que ja han passat més de 24 hores de l’actuació dels Castellers de Barcelona a la Diada del Pati a Valls, el bressol dels castells, encara costa definir amb paraules tot el viscut en un dia que va ser molt llarg i que tots els que vam tenir la fortuna de poder ser-hi va ser extraordinàriament intens i exigent. I tot i que un servidor ja porta més de 30 anys fent castells amb la camisa vermella hi ha dies que queden a la memòria per sempre i un d’aquests serà el 10 de juny del 2017.
I és que l’ocasió era propícia però s’havien de complir tots els condicionants exigits i així va ser finalment. Primer de tot actuàvem a Valls per segona vegada tret de les diades de les Decennals, de la inauguració del monument casteller i de la primera vegada. I arribava la diada en una setmana on els companys de «El Món casteller» encertaven publicant una entrevista amb el Josep Sala, fundador de la colla, sobre la participació de la colla a la Firagost del 1972 sent l’única colla no vallenca que en tota la història ha actuat a la Plaça del Blat.
Poc a poc els ànims s’anaven escalfant i l’assaig del divendres va significar un punt d’inflexió per a fer bullir encara més l’olla. El dissabte al matí es va fer curt havent de dinar a una hora prudent ja que els autocars cap a Valls sortien tot just acabant de degustar el cafè del dinar. Tot i que era més aviat una hora per fer la migdia l’ambient a com a mínim a l’autocar que jo vaig pujar era el de les grans ocasions, amb moltes ganes de fer una gran diada a Valls. Així va ser com el viatge va ser més curt del que és en realitat i sense adonar-nos ja baixàvem a Valls a l’estació d’autobús on ens esperava una petita comitiva de la colla amfitriona de la diada, la Colla Joves Xiquets de Valls, que ens van acompanyar fins a la seu social de la colla. Allà vam fer temps veient com arribaven les demés colles participants a la diada i també com passaven cotxes amb membres de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que actuaven a l’Arboç del Penedès.
Finalment entràvem tots dins del local per sortir per un altre carrer en cercavila cap a la Plaça del Pati, lloc de l’actuació i que també és coneguda per ser l’emplaçament del concurs de menjar calçots. Amb totes les colles a plaça iniciàvem la diada amb pilars d’inici i ho vam fer a l’alçada de la situació, amb tot un senyor pilar de 5 amb l’estrena del Maroño com a segon. Sent els quarts en actuar d’una diada amb cinc colles per actuar buscàvem la poca ombra que hi havia a plaça ja que el sol d’aquest cap de setmana ha escalfat de valent i acabàvem de fer els números i de decidir amb quin castell iniciàvem les rondes.
Finalment arriba el nostre torn i tots a lloc per a poder fer el primer 3 de 9 amb folre de l’any, des de la soca estant sentim les gralles fet que indica que el peu ha estat donat per bo, el castell fa el seu recorregut sense cap mena de contratemps i sentim les gralles com indiquen que el castell ja està carregat, pinta realment bé i amb la sortida de quarts es comença a desfermar l’alegria a tots els nivells i finalment quan baixa tot el folre i la soca s’obre celebrem l’èxit com déu mana. I és que no sols era el primer castell de 9 de l’any, era a Valls, el lloc més llunyà en que hem alçat un castell de 9 i amb nombrosos debuts com el de l’Albert Torrella a terços, la Marta a quints i gran part de la canalla, i també part del folre amb el debut destacat del Maroño com a segon, i finalment la Juls com a crossa a la soca. Després va ser el moment de comentar el castell amb castellers d’altres colles i de periodistes castellers i tots coincidien que havia estat un castell realitzat amb més que bones maneres.
Si el repte de la primera ronda era majúscul no ho era menys el de la segona ronda ja que portàvem de nou a plaça el 2 de 8 amb folre. Recordem com des de Nou Barris del 2015 que no el descarregàvem i que feia tres setmanes havíem fet dos intents desmuntats i un de carregat. Vam desmuntar un primer peu ja que les alçades no eren del tot correctes, però aprofitant la pendent de la plaça sols va caldre girar el castell sense 180 graus. Sense la placidesa del carregat a la Barceloneta que va caure per despenjament de la canalla el dos es va carregar amb suficiència però es va haver de treballar en tot moment però mantenint l’estructura en peu en tot moment, i així finalment l’aconseguíem descarregar. Així ja va ser el primer descarregat dels dos terços, el Marcel i el Gabi, d’un quart, el Llambrich, d’un quint, la Marta Cabrero i de tot el pom de dalt, i també de tots els nuclaires tant a nivell de soca i folre a excepció de l’Edu Paris. Castell que significa molt i que ha estat fruit de molt de treball no sols d’aquesta temporada sinó també de la passada, i que ha estat sobretot feina del dimarts, no sols 
dels que finalment l’han descarregat a plaça sinó també de tots els que han contribuït a fer possible cada prova a l’assaig sobretot les dels dimarts.
Tot i que el 5 de 8 també estava en cartera finalment s’aparca i s’opta per tancar la diada amb un nou 4 de 8, en aquest cas encarat ja al futur 4 de 9 amb folre i que va ser ben portat en tot moment i de postal però incòmode en algunes posicions de pinya, però que va permetre debuts a nivell de nuclis, el Ricard com a baix i la Laia Dosta com a contrafort.
Finalment el pilar de 6 tampoc entrava en el programa de la diada i tancàvem l’actuació amb un vano de 5 resolt sense problemes.
Tot i ser una diada amb cinc colles i en que dues d’elles van haver d’utilitzar la quarta ronda no va ser una diada excessivament llarga ni feixuga, i en que la sort va anar per barris. Els amfitrions no van poder complir amb tots els objectius i el 3 de 9 amb folre amb que van encetar la diada se’ls va trencar poc després de carregar, tot seguit també van carregar el 4 de 8 amb el pilar ja que no van poder salvar la motxilla de sortida de la canalla caient el pilar per darrere pels pisos superiors. Finalment si que van descarregar un plàcid 4 de 8 per acabar amb dos pilars de 5 i dos de 4 simultanis, i ja amb la mirada posada a la diada de Sant Joan d’aquí a dues setmanes.
Els Nens del Vendrell venien de caure del 2 de 8 amb folre la setmana anterior i així va ser com van descartar tornar-hi i sumar una clàssica de vuit ben resolta tot i haver de desmuntar un intent desmuntat de 3 de 8. El moment d’esplendor i d’èpica el van posar a la ronda de pilars descarregant el primer pilar de 6 de la temporada superant un 
moment màxim de perill a la sortida de l’enxaneta. A seguir sumant castells per arribar de la millor manera possible per Santa Anna.
Els que si que van portar el 2 folrat a plaça i que van descarregar a la perfecció van ser els Moixiganguers d’Igualada, sent ja el segon descarregat de la temporada i el castell de vuit amb el que els d’Igualada tenen més confiança. Van completar la primera tripleta de vuit de la temporada, igualant també la seva millor actuació, completant el dos bàsics de vuit tot i desmuntar un intent de 3 de 8. Colla que està en forma i que té recorregut per seguir millorant.
Per últim els Castellers de Vilafranca varen anar a per totes i és que volien aprofitar el màxim el fet d’actuar per primera vegada a Valls, i ho van fer ja de sortida amb el primer 3 de 9 amb folre i pilar de l’any, castell que van clavar en tot moment sense perillar. També van estrenar el 2 de 9 amb folre i manilles castells amb un punt d’èpica quan van redreçar una rengla que se’ls enfonsava, demostrant de nou el seu saber fer amb els castells amb tres bases. Tampoc va ser fàcil el 4 de 9 amb folre, castell tancat per una rengla i que va exigir esforç en tot moment. El pilar de 7 amb folre va quedar en tant sols carregat després de salvar el terç un moment delicat abans de carregar però que va deixar el pilar tocat. Amb els primers gammes extres de la temporada els de Vilafranca han demostrat de nou el seu alt nivell en aquest principi de temporada i que de segur refermaren en les diades exigents del mes de juliol.
Un cop acabada l’actuació va ser el moment de sopar i gaudir de la festa muntada pels amfitrions i que va estar més que a l’alçada, amb un grup de música que va sorprendre a més d’un, els «All Cover».
Quan a principi de temporada vam conèixer el calendari de la temporada amb la novetat de la diada del Pati a Valls, era una de les diades marcades amb vermell però amb la incertesa de saber en quin estat arribaríem i quina seria l’aposta sent tot just una setmana abans de l’aniversari. Finalment el resultat ha estat més que bo i fer la diada que vam fer implica arribar a l’aniversari amb un castell de 9, fet que sols havia passat fa dos anys. Ara és l’oportunitat de fer el millor aniversari de la nostra història, les bases estan posades però hem de seguir picant pedra a pati d’assaig. Amb TOTS ho farem TOT!
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari