Sóc dels clàssics i sempre que puc intento ser plaça en viu i en directe a les grans diades que es viuen a la Plaça del Blat de Valls. I si la diada de Santa Úrsula és la gran culminació de la temporada i Firagost és una diada que ha anat creixent any rere any, la de Sant Joan és la diada on tradicionalment es veien els primers castells de 9 de la temporada però que amb el pas dels anys, l’avançament de les fites al calendari de les colles i l’exigència ha anat també millorant el seu nivell fent que la diada de l’any passat fos la millor en un Sant Joan gràcies als quatre gammes extra que s’hi van veure, fins a tres per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i un per part de la Colla Joves Xiquets de Valls.
Per aquest any les expectatives encara eren més grans i és que totes dues colles volien estrenar castells destacant especialment un programa ambiciós i digne de diades més avançades a calendari. I és que hem de recordar que Sant Joan és Festa Major a Valls, i qualsevol casteller vol donar el millor de si a casa seva i en el dia gran de la Festa.
Les dues colles arribaven a plaça havent viscut una diada de completes on la Vella havia refermat el bon estat de forma i la Joves no s’havia conformat en fer una actuació senzilla i va ser ambiciosa tot i no poder descarregar el gran repte de dia, el 4 de 8 amb el pilar, que ja havia quedat en carregat a la diada del Pati, però van poder acabar la diada amb el pilar de 6 descarregant demostrant que li estan agafant mida a l’espadat de sis.
Amb la presència finalment a plaça de la televisió tot i no haver-hi un acord de les colles respecte als drets d’imatge, el públic estava expectant per a viure una diada que havia aixecat una alta expectativa de veure-hi grans resultats. Com els darrers anys la plaça no estava ni molt menys a rebentar però si que amb millor aspecte dels darrers anys i amb una àmplia representació de castellers de moltes colles.
Amb puntualitat la Joves encetava la diada amb el 3 folrat, castell que tant sols havien carregat per la diada del Pati. Després d’un peu desmuntat el castell el tiraven amunt i es va carregar amb solvència, i tot i uns evidents nervis la descarregada va ser força plàcida tot i vaig arribar a veure que a la rengla de l’esquerra hi havia algun problema entre el segon i el terç.
Torn de la Vella i es confirmava el que s’havia anat parlant a plaça i és que la Vella encarava ja la primera ronda amb el 3 de 10 amb folre i manilles, per tant es tractava ja del intent més matiner Amb un peu una mica just amb els quarts col·locats s’evidenciava algun problema en l’ajust del folre i manilles i és que s’anava el castell cap al costat de la Joves però ho van saber redreçar i tot just sonant gralles el castell es va començar a assentar per la part baixa i el tronc va anar salvant les rebregades. Amb un castell dinàmic i quan semblava que es podia carregar malauradament els dosos van perdre la posició i al voler passar l’enxaneta es va despenjar tot el pom de dalt, cedint darrer seu tot el castell.
Com a Valls no es passa ronda era el torn de nou dels rosats i després de valorar com estaven físicament i anímicament van tancar el peu del 3 de 9 amb folre, rebaixant considerablement el programa previst. El van resoldre bé tot i haver d’esforçar-se pels pisos baixos.
Arribava la segona ronda i la Joves volia estrenar el 5 de 8, un dels seus castells insígnia. També després de desmuntar un primer peu el castell el van tirar amunt amb prou bon ritme però dinàmic d’execució, quan ja sols quedava carregar el castell la canalla no ho va veure clar i va tirar avall quedant el castell en intent desmuntat. Aparcaven la catedral i optaven per un nou 2 de 8 amb folre, el tercer de la temporada, i que van descarregar amb comoditat.
La Vella optava pel 4 de 9 amb folre, desmuntant també un peu, i l’aconseguia descarregar no sense problemes en l’encaix del folre amb els terços principalment en una rengla que s’obria en excés.
Amb una diada que s’estava allargant i en que el sol estava apretant de valent, la tercera ronda va evidenciar que les dues colles aplicaven el fre per a tancar la diada sense ensurts. La Joves finiquitava les rondes de castells amb un 4 de 8 que no va tenir res a destacar, i pel que fa a la Vella sumava un nou 4 de 8 amb el pilar, castell que havien estrenat la nit de completes, i que va posar en relleu que els rosats tornen a tenir una estructura que els darrers anys ha estat un emblema de la colla.
Després d’anys de no veure’s una ronda de pilars amb les dues colles amb pilars de mèrit, aquest Sant Joan ha evidenciat que la Joves torna a tenir-ne un, i que la Vella tot i haver de retardar el pilar respecte a altres anys finalment se l’ha fet seu. Els dos pilars es van descarregar sense problemes evidents, potser amb un moviment superior en el de la Joves, i amb la mirada posada a posar-lo damunt d’un folre ben aviat.
Tot seguit arribaven els pilars de 5 portats al balcó, els quals ja donaven per finalitzada la diada, i tot seguit les dues colles feien la sortida de la plaça. Una plaça que havia viscut una diada llarga, amb poc ritme i sense grans èxits de les colles, però això també són els castells i tots sabem el que costa de fer-los, i en cap moment hem de perdre la perspectiva, i valorar com toca la dificultat dels castells.
Crec per un costat la Colla Joves ha fet un pas endavant en aquest Sant Joan respecte a l’assolit fins ara, descarregant el primer castell de nou, mostrant un bon dos i confirmant que el pilar ha arribat per quedar-si. També es va evidenciar que tenen certs problemes de canalla i van preferir rebaixar pretensions a plaça abans d’arriscar-se a que la canalla tornés a baixar d’algun castell.
La Colla Vella va ser ambiciosa portant el castell de deu a la primera ronda, però crec que si una colla creu que el té és un castell de primera ronda o com a molt segona. La caiguda els va condicionar i potser amb la temporada més avançada haguessin optat segurament per no rebaixar les pretensions. Igualment es van poder veure uns castells bàsics de nous solvents, un 4 de 8 amb el pilar que ha tardat en arribat però que pinta per a fites superiors.
I és que en definitiva, tot just amb Sant Joan comença una temporada que segur que donarà molt per a comentar d’aquests dues colles, i de tantes altres que han començat com un tro com d’altres que no han començat tant bé però que encara tenen molt recorregut a fer.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari