Els malalts de castells no ens podem estar a casa tot i no tenir actuació amb la colla pròpia un determinat cap de setmana. I si per Sant Joan vaig fer el que ja és un clàssic, el binomi Valls – Tarragona, aquest dissabte a la tarda tornava a Tarragona però aquest vegada per la diada de Sant Pere del barri del Serrallo. I si per Sant Joan sols va ser en qualitat d’espectador, al Serrallo, donada la bona amistat que tinc amb la colla del barri mariner, feia un pas més i em posava de nou els pantalons blancs i la samarreta distintiva de la colla per a donar un cop de ma a les seves pinyes.
Una diada celebrada a la Plaça de Sant Magí i on actuaven tres colles més, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell. Tot i que havia opcions de castells de nou finalment no se’n van veure i els castells de la gamma alta de vuit, els de vuit i els de la gamma alta de set van ser els protagonistes d’una diada plàcida, amb estrenes i amb una temperatura més que agradable i amb servei de bar del Serrallo a plaça mateix.
Amb uns minuts de retard respecte a l’hora prevista la diada l’encetava la colla amfitriona anant-hi a totes i per això portava a plaça el 3 de 7 amb el pilar, castell que havia quedat en intent desmuntant en les dues anteriors ocasions. Des de la meva posició de segon lateral el castell es treballava amb certa comoditat, amb força calma i sols apareixen una mica els nervis quan el pilar es queda sol, però la veterania de tots els seus components permet que es pugui de forma solvent.
Els segons en actuar són la Colla Vella i d’entrada ja es veu que no han arrossegat prou camises com per fer algun castell de nou, i el castell de sortida és un 4 de 8 amb el pilar que descarreguen amb solvència tant pel que fa al quatre com al pilar, tot just el tercer de la temporada després de la doble estrena a les dues diades de Sant Joan a Valls.
Tot seguit és el torn dels Xiquets de Tarragona, els quals també comencen la diada amb el 4 de 8 amb el pilar, castell que no és del tot còmode a nivell del quatre, però que el poden completar i el pilar de nou demostra la bona forma d’aquest principi de temporada, sent el tercer també descarregat.
Els darrers en actuar són els Nens del Vendrell que ja d’entrada planten el que serà el seu millor castell del dia, el 2 de 8 amb folre, i que completen amb bones maneres.
Animats per l’èxit de la primera ronda, els locals s’animen a portar el primer 5 de 7 de la temporada, castell que descarreguen amb la lentitud típica que tenen a l’hora de fer els castells, però amb la facilitat de com si portessin ja uns quants aquest any.
La Vella porta a plaça el 5 de 8, castell que completen i on es demostra que la intenció de portar-ho a plaça per Sant Joan no era cap cosa que no estigues al seu abast, i és que el completen amb màxima solvència.
Els matalassers opten pel 2 de 8 amb folre, castell que completen, tot i que a l’igual que per Sant Joan, amb un moviment que no acaba de parar entre terços i quarts.
El segon castell dels Nens és el 3 de 8, castell que completen amb la mirada posada ja a l’àtac dels nous pisos quan sigui el moment oportú.
No hi ha dos sense tres, i a la tercera ronda tercera novetat dels amfitrions, el 4 de 7 amb el pilar, castell descarregat, i amb ell la colla completa no sols la primera actuació amb tres castells de set de la temporada sinó una actuació completa de gamma alta de set.
La Vella resol l’actuació amb el 2 de 8 amb folre, un castell amb uns terços diferents als típics quarts del 2 de 9, i on hi estava el Manel Urbano però no el Joan Ibarra, i que completen amb força comoditat tot i algun desajust entre el folre i el Manel.
Els Xiquets completen la mateixa actuació, a nivell dels tres castells, que la realitzada per Sant Joan descarregant un 5 de 8 dinàmic a la pujada però controlat a la descarregada.
I el tercer castell dels Nens és el 4 de 8, el carro gros, castell que completen i amb el qual assoleixen una nova tripleta de vuit en aquesta temporada.
Amb opcions de veure tres pilars de mèrit, finalment sols se’n veu un i és el pilar de 6 dels Xiquets de Tarragona que descarreguen sense gaires complicacions. Per part de les demès colles es veu una mica de tots, per part dels Nens un vano de cinc, en el cas de la Vella dos pilars de 5 i dos de 4 simultanis, i per part dels serrallencs un vano de cinc per tot seguit alçar 3 pilars de 4 simultanis, i amb aquests es dóna per finalitzada la diada de Sant Pere.
Una diada on tots surten contents de plaça, per una part els Nens del Vendrell consolidant la tripleta de vuit, per una altra part els Xiquets de Tarragona consolidant tota la gamma alta de vuit i amb la vista ja posada a la setmana que ve a fer el salt als castells de nou a la diada del Pla de la Seu, i una Colla Vella encara recuperant-se de la caiguda del castell de deu per Sant Joan i assolint els castells de la gamma alta de vuit sense despentinar-se. Per últim, els més satisfets a l’hora de sortir de plaça, vist el resultat final, són els Xiquets del Serrallo i és que en un principi de temporada difícil amb pocs castells de set i amb molts intents desmuntats degut a problemes de canalla, el completar els tres primers castells de la gamma alta de set sols ha de ser el punt d’inflexió necessari per a mantenir com a mínim aquest nivell i poder afrontar nous castells en properes ocasions, sigui ja a la diada del Carme d’aquí a dues setmanes, sigui per Sant Magí a mitjans d’agost o per Santa Tecla ja a finals de setembre. Una colla extrema en tots els sentits i que quan els hi surten bé les coses són capaços de quasi tot i quan no els hi surt una cosa no els hi surt res.
De nou em vaig sentir com a casa col·laborant amb els Xiquets del Serrallo, i espero que sàpiguen traça el seu millor camí possible. Per Sant Magí, ens veiem de nou! O potser abans i tot!
Fotografies de @3Rondes
Deixa un comentari