I de nou es va fer la màgia (5/8/2017)

Després d’un any d’absència de la diada de Màrtirs Street, els Castellers de Barcelona tornàvem a la Plaça de la Vall del Castell de Vilafranca de Penedès, en una diada que ens condiciona en molts punts per ser en unes dates on tenim molts companys de camisa ja de vacances, però que en canvi ens dóna tot i més. I així és tant en les històriques diades del anys 70 i 80 on per exemple fa 35 anys varem descarregar el primer 4 de 8 com en la recuperada diada represa al 2008 i on hi som presents des del 2010 amb l’única absència de l’any passat.

La setmana va ser llarga i és que ja el dilluns s’anunciava la diada en ronda de premsa amb la novetat de l’organització compartida de la festa per part dels organitzadors del carrer, dels Xicots de Vilafranca i dels Castellers de Barcelona, i on la cap de colla posava les cartes sobre la taula i és que la idea era sumar en la mateixa actuació els millors castells alçats aquest primer tram de temporada. Arribàvem al dimarts i fèiem un dels millors assaigs de dimarts de la temporada i finalment el divendres realitzàvem un assaig de present i de molt futur, posant les bases del que pot arribar a ser el segon tram de la temporada.

Dissabte ja de Màrtirs i amb el somriure als llavis de l’assaig viscut la nit abans, el primer pas es passar pel barber per perfilar el bigoti a dur a l’actuació, el següent anar a Tarragona amb bona companyia i a la recerca de dos amics i castellers del Serrallo que ens volien donar un cop de mà a la diada. Agafem forces amb un bon dinar per arribar amb temps de sobra a Vilafranca, s’apropa l’hora d’inici de la diada i les colles entren a la plaça tenyint-la de vermell amb la complicitat d’amics de diferents colles que també s’hi sumen a la festa.

Som els encarregats de donar el tret d’inici a la diada i com és costum en aquesta diada (des del punt d’inflexió del 2012, sols amb l’excepció del 2013) ho fem amb la catedral, resolta al primer peu, amb bones mides i un ritme més que adequat, sent ja el cinquè descarregat de la temporada.

Arriba la segona ronda i és el torn de fer-hi un pas més, i és que portem de nou a plaça el 3 de 9 amb folre, castell que havíem descarregat a principis de juny a Valls amb bones maneres però amb el qual havíem ensopegat tant a l’aniversari (intent i intent desmuntat) com al Raval (intent). Amb un canvi al pis de terços el tirem amunt també al primer peu i el carreguem amb prou solvència, a la baixada l’hem de treballar però no és impediment per a descarregar el segon tres folrat de l’any amb debut de l’Eli de crossa i del Jordix de contrafort a la soca, i amb el debut destacat del Llambrich com a terç, sent el primer casteller de la colla que ha fet castells de nou a baixos, segons, terços i quarts.

Però la feina no s’havia acabat i per poder fer la primera tripleta màgica de la temporada havíem de descarregar el 4 de 9 amb folre que ja havíem completat a la diada de l’Aniversari. El tirem també al primer peu amb la convicció necessària, però de seguida es comença a desfigurar a nivell de nuclis del folre però el treballem per a carregar al castell i poder començar una descarregada que a més d’un se li fa eterna ja que des de la meva posició de segon veia com la lluita a les altres rengles era més que intensa, però no podem caure i així és com la màgia torna de nou i podem celebrar el segon quatre folrat de la temporada, i per primera vegada acabem el primer tram de la temporada amb dos de descarregats. A destacar el debut a la soca com a crosses de l’Eli i l’Anna Estrada, i al folre de l’Ene.

Sense possibilitat de pilar de mèrit tanquem la diada amb tres pilars de 5 simultanis, una fita no gaire freqüent i que segons les grans veus de l’estadística del món casteller no fèiem des de la Mercè del 2012.

Un cop acabada la diada tocava agafar forces de nou amb el sopar gentilesa de l’organització per encarar la festa preparada per a acabar una nit on de nou hi vam triomfar, la qual va durar menys del previst.

Pel que fa als Xicots de Vilafranca varen encarar la diada per recobrar confiança després de les darreres diades on havien ensopegat amb el 2 de 8 amb folre (intent desmuntant) i amb el 3 de 8 (dos de carregats). I així va ser com van descarregar el dos folrat a la primera ronda tot i que van haver de treballar-ho pels pisos baixos. Van apostar fort amb el 4 de 9 amb folre que aquest any van descarregar per primer cop a la seva història a la Granada, però no el varen veure clar i van tirar avall dos peus. Van optar per no tornar-hi i varen descarregar un més que solvent 3 de 8 per a continuació tancar les tres rondes de castells amb un nou 4 de 8, per cloure la diada amb un pilar de 5 i quatre de quatre.

I així és com els Castellers de Barcelona hem tancat el primer tram de la temporada, amb la primera tripleta màgica de l’any i tot just la tercera del nostre historial (una al Clot -2013- i dues a Màrtirs – 2015 i 2017), fet que pot semblar estrany però que s’explica pel fet que en la majoria d’ocasions els dos bàsics de nou l’hem acompanyat del 4 de 8 amb el pilar, en una ocasió amb el 3 de 8 amb el pilar, i en d’altres amb el 9 de 8. Per tercera ocasió marxem de vacances amb quatre castells de nou descarregats ja que al 2014 varen ser quatre tresos folrat, i al 2015 tres tresos folrat i un quatre folrat.

Sabem que quan ens hi posem som capaços de tot i així és com hem de tornar-hi a la darrera setmana d’agost per encarar el segon tram de la temporada amb tot per fer i tot per assolir.