El debat que no acaba mai, ni acabarà

Com que els castellers ens avorrim entre assaigs i actuacions, sempre ens agrada debatre sobre diferents temes i aquest any no ha estat l’excepció i n’hem tingut uns quants que ens han entretingut força com per exemple el del drets d’imatge. Però faltava poder debatre del tema que sempre aixeca més polseguera i més debat, i no és un altre que el debat sobre la taula de puntuacions del concurs. I és mai ens posarem d’acord ja que cada un valora cada castell d’una manera diferent, qui li dóna més valors als castells purament tècnics i dels quals no cal disposar d’una gran massa de castellers, i en canvi hi ha qui li dóna més valor als castellers en que necessita quanta més gent millor.

I és que aquesta setmana s’ha donar a conèixer les novetats de la taula de puntuacions de cara al concurs del 2018, i també de cara a les actuacions que compreses entre l’1 de setembre del 2017 i el 21 d’agost del 2018 determinaran quines colles tenen dret a anar a cada una de les tres jornades en que es divideix el concurs. Les més destacades, i també les que han aixecat més polseguera, són les següents:

• De cara a la valoració global d’una actuació sols es comptarà un castell carregat.
• Els castells nets guanyen valoració en contraposició dels castells de deu amb folre i manilles.
• La incorporació de castells inèdits: 9 de 9 amb folre, 2 de 10 amb folre, manilles i puntals, 4 de 10 sense manilles.

Recordem que tot i que la taula de puntuacions sols hauria de servir pel concurs de castells (I per les actuacions que determinen l’accés al mateix)  acaba sent com el gran manament del món casteller per a determinar les millors actuacions de la història, i així és com d’un dia per l’altre ha canviat aquesta segons la consideració dels estadistes suprems del món casteller.

Primer de tot vull recordar que qui ha decidit aquestes novetats és la comissió assessora del concurs de castells. No és fàcil saber quin en forma part, però en principi està formada per representants de les quatre colles de Tarragona, per un representant dels Nois de la Torre, per un de cada una de les sis primeres colles classificades al darrer concurs, per un representant de la CCCC, per diferents periodistes vinculats al món casteller i pel president de la comissió, el historiador casteller Pere Ferrando.

A grans trets no trobo que la meritocràcia de la classificació sigui determinant per a poder-ne formar part de la comissió, seria més partidari de fer diferents grups per a poder tenir una representació més amplia de diferents nivells de colles i també de les diferents zones on hi ha implementades colles castelleres a país.

Comento això respecte a la comissió assessora ja que la majoria de crítiques a les novetats de la taula de puntuacions provenen de castellers de les colles que formen part de la comissió.

Un cop remarcat tot això, no entraré a valorar els canvis en les puntuacions dels castells, sols em faig una pregunta: i és si que cada dos anys s’han de canviar els punts dels castells, potser és que no s’haurien de puntuar o fer-ho d’una manera més gradual com pot ser per grups? I és que per a mi el gran problema de la taula de puntuacions no és l’ordre dels castells sinó que no segueixi una lògica, i és que hi ha més d’un exemple que demostra això.

I és que l’estructura del tres sempre està millor puntuada en els set, vuit i nou pisos, però en canvi en el de deu s’inverteix l’odre. Segurament això venia motivat pel fet de que el 4 de 10 amb folre i manilles era inèdit però ara ja no ho és. No per aquest fet s’hauria d’invertir ja que sóc més del paper d’igualar els castells.

Aquest és l’exemple més clar, però també passa amb els castells bàsics amb el pilar, i és que de set el tres val menys que el quatre, però de vuit i de nou passa al revés.

I altres cassos, que ara no em passaré a detallar.

Per últim, respecte a que sols es pugui puntuar un castell carregat em sembla la decisió menys arriscada de la comissió assessora de cara a donar més valors als castells descarregats. I és que sembla que hi ha certa por de veure grans diferències entre castells descarregats i carregats, i crec que el sols puntuar un castell carregat ha estat una solució de consens donada la divergència de criteris entre els membres de la comissió assessora. Tot i ser la menys arriscada em sembla una bona decisió, un primer punt de partida de cara a un futur menys o més llunyà on segurament s’imposaran mesures més valentes.

La principal crítica que he llegit aquesta setmana respecte a aquest punt ha estat que això impossibilita veure castells inèdits al concurs (per exemple és una de les coses que apunta Jordi Andreu a CdeCastells), quan més aviat s’hauria de dir que segurament farà que no s’intentin castells inèdits ja que d’intentar-ho a assolir-lo va un pas molt gran i està demostrat que el concurs no és el millor dia per castells inèdits i és que des del 1970 que no es carrega o descarrega un castell per primera vegada al concurs. Els castells inèdits són per altres places i diades, com s’ha anat demostrant al llarg de la història.

Segurament el millor que podríem fer seria deixar les puntuacions pel concurs, i qui no estigui d’acord que no hi vagi. I respecte a les demés actuacions de la temporada oblidar-nos del punts i fixar-nos sols en els castells, en les sensacions i en les cares dels castellers, amb això ja en tenim més que prou per saber quines colles surten contentes de plaça.

I si en voleu en parlem a plaça, que sempre és més fàcil i millor que per escrit.