Aquest divendres els Castellers de Barcelona hem tingut un dia llarg i intens que ha acabat amb el que segurament és el millor assaig de la història de la colla. Amb la Mercè a la cantonada, el pati d’assaig de la colla ha estat més ple que mai i això ha facilitat poder fer les grans proves, però tot i que el pati estava a rebentar hi havia un gran forat que era impossible d’omplir i és que no hi era l’Oriolet, el qual havia perdut la vida el dimecres de forma sobtada a causa d’una aturada cardio respiratòria.
I abans de l’assaig, la colla en massa ha assistit al comiat que es duia a terme al Tanatori de les Corts a primera hora de la tarda, i és que l’oratori s’ha omplet de familiars, d’amics, de membres dels Castellers de Barcelona, dels Trempats de la UPF, dels Encantats de Begues i de la Moixiganga de Barcelona.
I és que l’Oriolet es feia estimar i tot i que per exemple a Trempats sols portava una temporada, era com si portés tota una vida, igual que els sis anys que ha format part dels Castellers de Barcelona.
Ha estat un comiat intens i emotiu, amb parlaments de les dues colles castelleres, i un vídeo per finalitzar preparat per la seva germana, amb cançons que posen la pell de gallina i amb imatges que han fet que els sentiments estiguin en el seu màxim esplendor. Si a cada comiat que assisteixo tinc alguna cançó que agafa una nova volada, aquesta vegada la cançó ha estat la que ha estat el començament de la cerimònia, el gran èxit dels Sopa de Cabra “Camins”.
Després del vídeo hem sortit de l’oratori per un cop fora acabar l’homenatge amb pilars de 4 per part de les tres colles castelleres participants, i una figura per part de la Moixiganga. Alguns us preguntareu que hi feien els Encantats de Begues si no era membre d’aquesta colla, i és que la generositat i voluntarisme de l’Oriolet era tan gran que els hi havia donat un cop de ma en més d’una ocasió i els de Begues un cop van conéixer la notícia no es volien perdre el comiat d’aquest casteller a qui li tenien tant a agrair, demostrant un cop més que el món casteller és tot un bon exemple de valors a nivell de persones i de societat.
Una pèrdua que com ja ha dit va arribar de sorpresa a la tarda del dimecres, després de conéixer al matí el que li havia passat el dimarts, i per tant, el motiu que li havia impedit no ser-hi el dimarts a assaig, fet que va estranyar a més d’un.
La seva pèrdua ha tocat profundament a tota la colla, però no puc deixar d’explicar que en primera persona els nuclaires de la colla som dels més tocats. I és que tancar els nuclis d’aquest divendres ja ha costat i a les dues diades de la Mercè també costara més, tot i que el dimarts ja ho vam fer sense ell però sense conéxier la fatal notícia.
Una nova pedra que se’ns posa davant del camí però la colla és forta, ho ha demostrat en més d’una ocasió i sempre s’aixeca, més tard o més d’hora, i ho fa amb més força que mai.
Alguns diuen que ara ens vigilarà des del cel i que les aletes dels castells ens farà estar més a prop d’ell, però no us enganyeu, serà al lloc de sempre, al nucli del castell, al costat fosc de la colla, donant-nos força als baixos, donant ànims i confiança a les crosses, i donant pausa i tranquil·litat als contraforts, tal i com feia sempre. Perquè sempre hi serà amb nosaltes, i amb ell, seguirem somiant.
L’Oriolet sempre estarà amb nosaltres, dintre dels nostres cors.
M'agradaM'agrada