Aquesta darrera setmana l’actualitat castellera va estar centrada a la població on van néixer fa més de 200 anys, Valls, però no sols per la tradicional diada castellera de Santa Úrsula que es va celebrar el diumenge al migdia i de la qual n’he fet crònica, sinó també per molts altres actes que es van celebrar al llarg de la setmana més castellera de l’any a la capital de l’Alt Camp com ja ha anat succeint els darrers anys.
Un d’aquests actes va ser la celebració d’un nou Simposi Casteller durant el matí i migdia del dissabte 21 d’octubre al Convent del Carme de Valls, concretament la setena edició, i des del 2015 (si no vaig errat) té una configuració que sembla que és la que ha tingut millor acollida. I és que el simposi comença ben d’hora amb un show cooking per part d’algun cuiner per tot seguit poder gaudir de l’esmorzar preparat per aquest. Tot seguit 
té lloc l’obertura institucional, seguit d’un primer debat per a continuació, després d’una petita pausa, emprendre el segon debat del dia. Un cop finalitzats els debats a la sala d’actes l’acció passa al pati a on tot fent un beure té lloc una tertúlia amb els caps de colles de les dues colles vallenques i finalment acaba el simposi amb un petit dinar a peu dret.
Intentaré fer una crònica d’aquest simposi ja que he trobat a faltar que se n’hagi parlat més als mitjans de comunicació que es dediquen diàriament al món casteller, i és que sembla que en alguns casos si no es participa de forma directa no hi ha notícia i menys encara una crònica. Al fer-ho passats uns dies i sense prendre apunts entendreu que no serà molt extens però si que procuraré donar alguns apunts.
En aquesta ocasió el dia va començar amb el show cooking a càrrec del Ramon Martí del Restaurant El Llagut de Tarragona, que va fer una lliçó magistral de com preparar un arròs mariner de crancs de platja i amb alguns dels secrets que fa servir. A part de l’arròs que va cuinar en viu i directe, també va portar espineta de corball i ens va explicar com el cuinaven al seu restaurant i com a la picada posen Chartreusse. Amb la saliva a la boca ens vam asseure a taula per a poder gaudir d’aquests dos grans plats, i un cop amb la planxa plena ja ens vam dirigir a la sala d’actes per a l’obertura institucional.
L’alcalde de Valls, Albert Batet, va ser l’encarregat d’aquest acte, acompanyat dels organitzadors del Simposi, i on va tenir paraules no sols per la ciutat, per Santa Úrsula i pels castells, sinó també per la situació social i política del país.
I tot seguit es va passar a la celebració del primer debat del dia sobre “L’evolució del món casteller a partir de les noves dinàmiques d’assaig implementades per les diferents entitats castelleres”, un anàlisi que en principi s’havia de realitzar a través del món del periodisme casteller ja que els participants eren Josep Almirall i David Prats, del programa radiofònic “3 Rondes” de Catalunya Informació, Joan Beumala, cronista del diari “El Punt Avui” i Toni Comas, Periodista de La Xarxa i director del programa “Quarts de nou” de TV3. Una taula moderada per la periodista vallenca arrelada a Vilafranca del Penedès, Cristina París.
Finalment en comptes de Toni Comas que no va poder ser present per motius personals, hi va participar Pau Camprovin, ex cap de colla dels Castellers de Sants, i precisament ell va ser el primer en participar ja que Joan Beumala li va passar el primer torn de paraula ja que considerava que era millor que un casteller parlés abans de les dinàmiques noves d’assaig i va centrar la seva intervenció amb una paraula clau: planificació. I és que amb una bona planificació de l’assaig, de les proves a fer, de l’assistència prevista, … tot és més fàcil i amb tot això es poden fer més i millors proves, es guanya qualitativa i quantitativament. Per part dels altres ponents es va destacar principalment que hi ha hagut un canvi en la cultura d’assaig, en algunes colles fins a tres assaigs generals a la setmana. Això també comporta una exigència i un compromís molt gran, i en moltes ocasions una rotació a les colles castelleres molt alta.
Un punt que va prendre molt protagonisme va ser el de la xarxa d’assaig, que tot i que en un principi sols era per l’assaig del pilar i que va començar amb els Bordegassos de Vilanova, actualment ha passat a ser una eina que l’utilitzen la gran majoria de les colles i que ha permès descarregar a assaig castells abans de portar-los a plaça, posant com exemple el cas dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau que ha descarregat tots els seus màxims castells a assaig. Però el cas més transcendental a nivell de castells és amb el 2 de 8 net que en els darrers anys fins a quatre colles l’han assolit descarregar a assaig amb xarxa, fet que comporta que les colles es presentin amb més confiança a plaça però que tampoc és un fet determinat ja que a plaça les condicions canvien, no sols per la no presència de la xarxa sinó pel toc de castells, pel públic, …
Un altre punt va ser la preparació dels castellers de pinya, tant a nivell tècnic com a nivell de prevenció de lesions i com actuar en cas de caigudes, i en aquest cas en Josep Almirall va criticar que en diades com la Mercè les colles col·loquen a la pinya a gent del públic que desconeix completament com funciona una pinya i que això és un error. Més aviat jo diria que hi ha un colla que ho fa, no es adient generalitzar en aquest cas.
També es va incidir amb l’ús de les noves tecnologies, tant a nivell de xarxes socials com a nivell d’aplicacions específiques, les quals finalment també serveixen per a dur a terme la planificació necessària. I en aquest punt en Pau Camprovin va aprofitar l’ocasió per citar l’ús de les barres, el que permet poder assajar un castell com el 2 de 9 amb folre i manilles tot i no ser prou gent en tots els assaigs, i d’aquesta manera permet poder assajar a tots els castellers que ocuparan les diferents posicions al castell.
Finalment, tot i que no era part del debat, també es va entrar amb la valoració dels castells i les novetats anunciades aquest any pel concurs de castells, principalment per part d’en Joan Beumala que no hi està gens d’acord.
La gran pregunta final va ser si totes aquestes noves dinàmiques d’assaig, i sobretot el fet d’un assaig tant continuïtat, intens i exigent durant una temporada es podrà mantenir durant els propers anys. Hi ha molts dubtes respecte a que pugui succeir o no, però sembla que mentre que hi hagi rotació a les colles castelleres aquest ritme es podrà aguantar.
Debat més que interessant, i on finalment va estar bé que hi hagués presència castellera a part de la presència periodística. Sent casteller des de fa 30 anys he pogut veure en primer lloc els canvis en el món casteller, que són en molts àmbits i que abasta a molts aspectes del món casteller, tant a nivell d’actuacions, com de calendari, com d’assaig.
Després d’una petita pausa per estirar cames i prendre la fresca, tocava tornar-hi a la sala d’actes amb el segon debat del dia “Els drets derivats de les actuacions castelleres” amb la participació prevista de Jordi Bacaria Martrus, President de la Secció de Drets de Propietat Intel·lectual i Drets d’Imatge de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, de Francesc Domènech, periodista vallenc llargament vinculat al món de la televisió i coconductor del programa “Des de la Plaça del Blat” de Ràdio Valls/Hit103, de Alfonso González Bondia, professor titular de l’Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, i de Elena Griñó Pujol, tècnica del registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya, i de Miquel Àngel Vallès i Blistin, advocat, assessor de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i moderat per la presidenta del Col·legi de Periodistes de Tarragona i periodista de “La Vanguardia”, Sara Sans. Finalment el debat va ser moderat per Esteve Girat, periodista a “RAC1” i “La Vanguardia”.
Un debat que es presentava amb l’expectativa d’haver estat el tema que havia centrat l’actualitat castellera fins al mes de juliol d’aquesta any, sent causant d’una crisi a la junta de la CCCC. Debat que segurament va ser motivat no sols per la necessitat de tenir un marc legal per part de la Xarxa de Comunicació Local i Televisió de Catalunya de cara a poder retransmetre les diades castelleres amb seguretat jurídica, sinó també per l’èxit de la retransmissió del concurs de castells i el gran ressò que va tenir l’emissió per part de Red Bull TV.
Un debat forca feixuc i tècnic, amb posicions contraposades respecte a si els castells tenen drets o no tenen, si sols són d’imatge, si també n’hi ha de propietat intel·lectual, i si el fet de que els castells siguin patrimoni immaterial de la humanitat pressuposava un fet que condiciona totalment. Les veus més contraposades van ser les de Elena Griño que defensava que no es poden registrar els castells a nivell de propietat intel·lectual, amb les opinions de Alfonso González (incidint en aspectes de dret internacional) i de Miquel Àngel Vallés, aquest darrer defensant la postura defensada per la CCCC. Un apunt important va ser que quan un jutjat doni la raó sobre els drets d’imatge i de propietat intel·lectual, això ja serà el punt de partida per a poder registrar els castells.
Segurament la veu que va ser menys tècnica pel fet també de no ser un expert en dret va ser la de Francesc Domènech, i va posar com a exemple els drets de televisió de l’hoquei en patins, àmbit que coneix perfectament i que és el que més s’assembla als castells ja que la Federació cedeix els drets de forma gratuïta i les televisions que l’ofereixen són les de titularitat pública, amb audiències de televisió no rellevants. I finalment seva va ser la sentència del debat, amb la següent pregunta “quin model de món casteller volem”, tenint en compte que si finalment hi hagués diners a través del drets d’imatge podria passar que s’hagués de lluir publicitat, que les diades castellers canviessin el seu horari per interessos de televisió o també els sistemes de rondes.
Per part del públic en Pere Toda, fotògraf, va posar tres exemples del mal ús d’imatges castelleres realitzades per ell i la indefensió amb la que es troben els fotògrafs en situacions com aquesta. Agafant com a punt de partida aquests exemples es va parlar també de les darreres notícies en aquest sentit, de com algunes entitats utilitzen imatges castelleres per a la seva publicitat sense demanar en cap moment cap permís. O finalment el cas de una agència de publicitat que compra una imatge i la utilitza per un anunci, i tant l’agència com el fotògraf obtenen un benefici econòmic però la colla castellera no rep ni una sola part d’aquest benefici econòmic ni tant sols en dóna el permís per la difusió.
Debat feixuc, amb molts termes legals i on es va posar sobre la taula que el millor serà que el món casteller estigui unit amb això i que la CCCC ha de ser la que porti el lideratge, sense els interessos particulars de cada colla castellera, sense aparcar el debat i tancar-lo quan toca i no amb la temporada començada. Ens hi posem?
Vam tornar al pati del convent per a assistir al vermut tertúlia moderat pel director de la “Revista Castells” Santi Terraza i en que van prendre part els cap de colla de les dues colles vallenques, pels quals era la primera Santa Úrsula com a caps de colla, en Francesc Ramon per part de la Colla Joves Xiquets de Valls i en Albert Martínez per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Com és habitual és l’acte del simposi amb més presència de públic i on no sols es va parlar del que havia de succeir 24 hores després, sinó també del balanç de la temporada i del futur. Els dos cap de colla varen mostrar algunes cartes però també varen amagar d’altres, ja que per part del Francesc no va descartar però tampoc va confirmar l’opció de veure el 2 de 9 sense manilles, i el mateix per part de l’Albert amb el 9 de 9 amb folre i manilles, i és que a aquella hora ja havien circulat imatges del darrer assaig de les dues colles. A destacar el moment emotiu per part del Francesc a l’hora de recordar el viscut al darrer assaig amb el discurs del president de la Colla Joves.
Un cop acabada la tertúlia vam poder gaudir d’un petit dinar a peu dret i així vam tornar a omplir la planxa.
I fins aquí un nou simposi, interessant i entretingut, però que de nou vaig trobar que no va comptar amb una presència més important de participants que hauria de tenir un acte com aquest, tot i que en desconec els motius perquè la presència sigui sobretot minsa per part de castellers fora de les dues colles vallenques. I més si tenim en compte que és un simposi en el qual no cal inscripció prèvia, a diferència per exemple de la Jornada de Prevenció de Lesions al Món Casteller que té lloc cada any a principi de temporada amb evident èxit.
Espero que l’any que ve el Simposi Casteller torni a ser una realitat, i és que en el món casteller el debat segueix sent necessari per a que el món casteller sigui cada vegada millor. Any en que esperem que el Museu Casteller de Catalunya també sigui una realitat.
Fins l’any que ve!!
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari