Després d’un cap de setmana de descans, els Castellers de Barcelona tornàvem a les places castelleres i ho fèiem a una de les diades habituals que tenim al llarg d’una temporada castellera, la del Roser dels Xicots de Vilafranca, i com va ser l’any passat en dissabte a la tarda, una decisió que l’any passat vaig considerar encertada i que aquest 
any em torno a reafirmar ja que la presència de públic durant la diada fou prou bona durant tota ella.
Tot i que les intencions i previsions era poder fer algun castell de nou i potser la catedral, portem unes setmanes amb un activitat castellera molt dispersa i l’assaig previ no va permetre fer les proves per a poder fer aquests castells a plaça. A nivell de castells de 9 per falta de gent al pati d’assaig per a poder les proves concloents tenim en compte canvis al tronc, i a nivell del 5 de 8 tot i fer-ho net amb canvi de terç a la rengla, la prova no va ser tot el bona que havia de ser per a poder-lo portar a plaça.
Sense l’opció d’aquests castells si que hi havia l’opció de poder portar a plaça el 2 de 8 amb folre, castell que tot i que l’havíem descarregat a principis del mes de juny a Valls, entre que hem anat fent millors castells i que durant el juliol teníem una baixa a un pis clar com és el de dosos, havia quedat aparcat a plaça però no a assaig on és un castell dels dimarts i d’alguns divendres i que s’ha provat amb diferents alineacions a diferents posicions.
Ja a la Plaça de la Vila de Vilafranca abans d’encetar la diada es llegia un manifest per part de l’alcalde de la capital penedesenca a favor de la República Catalana que tot just s’havia proclamat el dia abans al Parlament, i a favor de la llibertat dels «Jordis», i tot seguit les colles alçàvem pilars d’homenatge i de reivindicació.
Érem els tercers en actuar i en el nostre primer torn alçàvem l’enèsim 3 de 8 de la temporada i que es va mostrar solvent i dòcil, demostrant que si haguéssim pogut treballar-lo més a l’assaig el castell de 9 no era pas cap quimera.
Tot seguit arribava l’oportunitat de demostrar a plaça que el 2 de 8 amb folre també és part del patrimoni de la colla. Vam desmuntar un primer peu ja que no va quedar compacte, principalment per un problema d’alçada amb les crosses derivat també de la pendent la plaça. Girem les crosses i a la segona el folre es mostra molt més compacte i e
stable i el castell puja amb seguretat i es carrega amb determinació, a la descarregada hem de treballar però amb convicció i seguretat i el completem per segona vegada en aquesta temporada, destacant el debut de l’Aaron a quarts. En el folre hi ha canvi al pis de segons i tinc l’oportunitat de descarregar de nou aquest castell al pis de segons, i és que des del 2012 que no ocupava aquesta posició, i a un dels més costats el debut de crossa de la Laura Martí. A la soca debut del Guirado com abaix i de les quatre crosses (Eli, Pere, Sara Mestre, Estrada).
Tanquem les rondes de castells amb un nou 4 de 8. descarregat sense evidents complicacions, mostrant un tronc que domina l’estructura en tot moment.
Però no en teníem prou i es va veure que era l’ocasió per a tornar a portar a plaça el pilar de 6, aquest any tant sols carregat a la Barceloneta al mes de maig i que aquest any ha tingut molta feina de formiga al local, amb canvis al pom de dalt i amb canvis també al pis de segons. El pilar no puja de la mateixa manera que ho havia fet per exemple el dia anterior a l’assaig on s’havia descarregat amb la xarxa, i amb una tendència del pilar d’anar cap endavant amb l’enxaneta a dalt el pilar es trenca pel terç que salta cap endavant. Desil·lusió màxima a la colla ja que tots volíem un resultat molt millor.
Tanquem finalment amb un pilar de 5 que és el de 6 del terç cap amunt i que es descarrega sense vacil·lacions.
Diada de quatre colles la que es va viure a Vilafranca on els amfitrions, els Xicots de Vilafranca, no van assolir tots els objectius previstos però varen saldar una brillant 
ctuació tenint en compte que des de la seva Festa Major havien tingut un mes de setembre complicat i a l’octubre l’havien redreçat una mica. Van optar pel 4 de 9 amb folre per a començar però després de desmuntar un primer peu, en el segon peu va anar amunt però amb sisens col·locats el castell no presentava les millors garanties, obert per baix, i prefereixen desmuntar-ho. No hi van tornar amb el castell de 9 i van descarregar un més que treballat 7 de 8, principalment a la rengla, per a continuació dominar, no sense esforç també, el 2 de 8 amb folre. Van tancar la diada amb un tranquil 4 de 8 per a concloure amb un pilar de 5 acompanyat de sis pilars de 4 simultanis.
Tant els Castellers de Terrassa com els Xics de Granollers van més que complir amb sendes clàssiques de vuit i amb la mateixa seqüència, 3 de 8, 4 de 8 i 2 de 7, i amb fermesa i convicció. A l’hora dels pilars vano de 5 pels de Granollers i dos pilars de 5 simultanis per part dels de Terrassa, i ara ja encaren les seves diades on tenen reptes de castells superiors.
Quedem-nos amb el millor de la diada, fer de nou el 2 de 8 amb folre i amb canvis respecte a l’únic descarregat fins ara de l’any, castell que hauríem de ser capaços de treure-li més suc i poder optar per les manilles de cara a un futur pròxim. I a seguir treballant amb el pilar, sense defallir, fins que no el tens un no és conscient del difícil que és mantenir un pilar de mèrit, i si el fem a l’assaig l’hauríem de poder fer a plaça, però també els canvis que hi ha són a llocs claus.
És curiós com a nivell de castells aquesta plaça i aquesta diada se’ns donava bé però en canvi quan arribem a la ronda de pilars se’ns acostuma a torçar.
A destacar que tot i que el 2 de 8 amb folre l’havíem assolit en diades acompanyat de millors castells, aquesta vegada hem completat l’anomenada tripleta de vuit, i per curiositat la darrera l’havíem descarregat a la diada dels Quatre Fuets a Berga al juny del 2014.
Per últim, ara ja sols queden dues setmanes per acabar la temporada dels Castellers de Barcelona i de tots nosaltres depèn de què ho fem fent història de debò o tancant-la sense anar més enllà del que ja hem assolit aquest any. Jo tinc clar el que vull, i tu?!
Deixa un comentari