El tercer diumenge del mes de novembre és una de les dates marcades en vermell pel que fa al món casteller, ja que es celebra la diada dels Minyons de Terrassa, una de les colles capdavanteres en una diada on sempre està ben acompanyada d’altres colles de nivell, repetint aquest any el cartell per segon any consecutiu amb la participació com a colles convidades dels Castellers de Sants i dels Capgrossos de Mataró.
Una diada on els Castellers de Barcelona hem estat la colla que hi ha actuat en més ocasions i que representava normalment la darrera diada de l’any, però aquest ha estat el segon any seguit que no actuem, i si l’any passat era per estar actuant a la diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, aquest any la temporada es va acabar la setmana passada al Clot. Segurament hi haurà gent de la colla que preferiria acabar a Terrassa, però també n’hi ha que és millor acabar al Clot i no allargar una setmana més una temporada que es fa molt llarga.
I aquest diumenge per primera vegada em presentava a la plaça Vella de Terrassa en mode d’espectador i no de casteller, tot i que primer he fet el ritual de l’esmorzar al Frankfurt Vallès on ja es respirava l’ambient casteller i veia en primer persona una de les diferències entre la zona tradicional i la zona no tradicional, i és que un casteller vallenc no ha pogut gaudir d’un xupito de Chartreusse, el cambrer diria que era la primera vegada que sentia a parlar d’aquest beuratge màgic.
Ja a la plaça els grallers i timbalers dels Minyons han entrat a plaça transgredint de nou tols els manaments del món casteller i és que ho feien tocant un hit del moment «Despacito» per tot seguit interpretar un altre èxit que es pot escoltar a tot arreu, el «Mari Carmen» de la Pegatina.
Tot just a les 12 del migdia les tres colles participants han alçat pilars de quatre simultanis mentre una banda tocava «El cant dels ocells». Un cop descarregats els pilars ha estat el torn del «Cant dels Segadors». Un altre cop una diada castellera ha estat un bon escenari per a la reivindicació de la llibertat dels presos polítics.
Per fi ha arribat el moment dels castells i els Minyons de Terrassa han encetat la diada amb un clàssic, el 3 de 10 amb folre i manilles. L’han muntat a gran ritme com els hi és habitual però amb el toc de castells ja iniciat i amb els setens a posició el castell es presentava amb batalla principalment al pis de sisens, dubtant en algun moment de poder-se carregar i tot però amb l’aleta per un moment ha semblat que s’assentava però ha estat un miratge ja que poc després els moviments s’han intensificat trencant-se a nivell de sisens en una caiguda dura però no de forma excessiva.
Una primera ronda on el tres ha estat protagonisme ja que tant els Capgrossos en primer lloc com els de Sants en segon han descarregat el 3 de 9 amb folre, els dos de forma força solvent, una mica obert de terços el de Mataró i dinàmic a terços i quarts pel que fa als de Sants.
Amb l’esperança encara de veure el 2 de 8 net dels Minyons, els malves encaraven la segona ronda amb el 2 de 9 amb folre i manilles, castell que ha patit un moment perillós abans de carregar però amb l’aleta el castell l’han dominat i completant-lo de nou.
I el mateix castell han alçat els Capgrossos i completant-lo de nou però amb més complicacions que en les dues darreres ocasions que els hi havia vist en directe o per televisió, Sant Narcís i Tot Sants. I és que amb dosos col·locats el castell ha patit una batzegada important però el tronc l’ha esquivat i un cop carregat el dos tots hi han posat els cinc sentits per a completar-la sense cap mena més contratemps important.
Tot i que també esperàvem el dos emmanillat dels Borinots sembla que en el dia d’avui han tingut baixes destacades al pom de dalt i els hi ha fet renunciar al seu màxim castell. Si que han pogut plantar el 4 de 9 amb folre, i a diferència de Tots Sants on els hi va quedar en intent de forma inesperada, aquesta vegada l’han dominat de principi a final, sols amb algun esforç important en algunes de les rengles a terços i folre.
Malauradament els malves renunciaven a un dels castells que ha estat protagonista aquest any, el 2 de 8 net, i que encara no el tenen en el seu dilatat historial, sembla que per una baixa al pis de quints, sumada a la que ja havien tingut durant la setmana amb la baixa de l’aixecadora titular de tots els castells. I com a tercer castell han completat un nou 4 de 9 amb folre, i com a Girona, ha estat exigent, amb unes mides molt rares a quints i sisens però que han sapigut mantenir a lloc en tot moment
Els de Mataró també han fet una renúncia, i en el seu cas ha estat el 5 de 9 amb folre per no disposar de les suficients camises que consideraven que havien de tenir. També han optat pel 4 de 9 amb folre, castell que han descarregat al segon intent després de desmuntar un de previ de forma prematura amb sisens col·locats, i ho han fet de forma prou solvent i que potser ha estat un pel lent i això ha fet que a terços acabés suposant algun esforç extra.
Els de Sants han volgut tancar la diada completant l’anomenada tripleta màgica amb el 5 de 8 però no ha estat possible tot i provar-ho en dues ocasions amb el mateix resultat, intent desmuntant. En una primera temptativa tot just els dosos del tres s’estaven col·locant i ha semblat tirat avall des dels que dirigien el castell, i en la segona el castell ha arribat més lluny però també ha estat desmuntant, a vista de plaça per dubtes de la canalla.
Arriba la ronda de pilars i semblava que totes les tres colles muntaven pinyes, tot i que m’estranyava ja que a prop d’on estava es parlava de que els Minyons anaven a plantar una figura poc vista, la del vano de 6 en la seva forma complerta, flanquejat el pilar de 6 centra per dos pilars de 5 i per dos pilars de 4. I així ha estat, mentre els Minyons començaven a muntar els pilars, les altres colles desfeien les pinyes al veure el que anaven a fer els amfitrions i han completat amb perfecció un vano de 6 que visualment és una meravella.
Tant Mataró com Sants han renunciat a pilars de mèrit, sent 4 pilars de 5 simultanis la imatge final dels Capgrossos i vuit pilars de 4 simultanis de Sants. Encara hi ha hagut temps per a veure més pilars, en concret 5 pilars de 4 dels de Mataró.
I així s’ha acabat una diada amb la sensació de que les colles han arribat amb les forces justes, cada lloc amb els seus condicionats d’una temporada llarga, intensa i feixuga d’una manera i una altra, i amb la ajuda necessària entre les colles per a poder formar pinyes prou nombroses pels castells a fer.
Amb uns Minyons que aquest any s’han quedat a mitges amb els castells de deu, en que han hagut de picar molta pedra i que no ha acabat de tenir el resultat que tots esperàvem, començant per ells mateixos, però que han demostrat que tenen recursos per a tirar endavant sempre.
Els Capgrossos han signat la seva millor temporada de la història, i a més a més sols amb una caiguda en tot l’any, la del pilar de 8 amb folre i manilles carregat per Tots Sants. Cinc 2 de 9 emmanillats i tres 5 de 9 folrats han estat els grans trumfos de la temporada quasi perfecta dels mataronins. Sensació de que se’ls hi ha fet llarga les darrers setmanes de la temporada, des de Tots Sants fins a Terrassa però han llegit molt bé la situació de la diada, i se’ls haurà de tenir en compte en la propera temporada de nou.
Per últim els Castellers de Sants han tingut els condicionants de la canalla, i això ha fet que no poguessin plantejar-se el seu màxim castell de l’any i tampoc cap pilar de mèrit, i tampoc ha estat possible la catedral amb els dos intents desmuntats. Tot i això han pogut dominar els dos bàsics de nou en una temporada on els han passejat amb efectivitat, sols amb el accident en el quatre de Tots Sants, i on el pilar de mèrit ha arribat en el tram final de la temporada, i amb ell també el 4 de 8 amb el pilar. Molt de mèrit portar quatre anys seguits descarregant el dos emmanillat, amb tot el que comporta a tots els nivells.
I fins aquí una nova temporada castellera, ens veiem l’any que ve a la primera diada de l’any, la de Santa Eulàlia a Barcelona.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari