Aquest passat cap de setmana es va celebrar a Sabadell una nova edició del Torneig Intercasteller de futbol, concretament la dissetena. Un torneig que va començar sense fer massa soroll amb la determinació de ser un punt d’encontre de les colles castelleres fora de temporada, amb un punt de competició però sobretot amb la festa com a punt central, que ha anat creixent de forma exponencial i que aquest any ha arribat al punt màxim sent l’edició amb més colles jugant el torneig, un total de 48, més dues més sols gaudint de l’ambient i del cap de setmana festiu.
Després de que la colla no participés als dos darrers torneigs ja que no va ser una de les 
afortunades en el sorteig entre totes les colles inscrites, aquest any les opcions eren majors, i finalment la sort si que va estar del nostre costat i ens va permetre tornar al torneig, sent la darrera edició on vam participar la que es va celebrar a Terrassa el 2015.
Amb un mes de marge ens vam preparar el millor que va ser possible, celebrant diferents partits amb diferents colles: Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Cornellà, Castellers de Esplugues, Castellers de Sant Feliu, Castellers de Cerdanyola i Castellers del Poblesec.
Precisament en el darrer partit de preparació, el del Poblesec, va coincidir amb la celebració del sorteig per a formar els grups de tres colles i vam quedar enquadrats en un grup teòricament fort amb els Castellers de Sants (torneig rere torneig ens els trobem) i els Moixiganguers d’Igualada, compartint pista amb el grup format per Capgrossos de Mataró, Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, i Castellers de Castellar. Entre totes sis ens jugàvem passar a vuitens de final en el millor dels cassos.
De bon matí arribàvem al camp i tot seguit començava el primer partit del grup, el que enfrontava Sants amb Igualada. Partit més que disputat i que es va emportar els Moixigangues per 3 a 2. Després d’un partit de l’altre grup era el nostre torn, debutàvem al torneig en el partit contra Sants, partit crucial ja que si guanyàvem ja estàvem classificats pels setzens de final.
Hi ha colles amb les que no ens trobem mai en aquest torneig però amb Sants a quasi 
tots els anys i quasi sempre en els grups de classificació. Tot i sabent la dificultat del partit per les experiències prèvies, també la victòria en la darrera ocasió ens donava confiança per a poder guanyar i així va ser, en un part vibrant, intens, amb les aficions donant-ho vam acabar guanyant el partit per 6 a 5, tot i que durant la primera part, i en un breu espai de temps, ens vam col·locar amb un sorprenent 4 a 0.
Amb la classificació ja a la butxaca i Sants “al carrer!”, ens jugàvem la primera posició amb els Moixiganguers i vam acabar vencent en un altre partit disputat per 3 a 2.
Tocava recarregar piles pel primer partit de la tarda, el de l’eliminatòria de dissetens de finals amb els Castellers de Castellar. Arriba el partit i el guanyem amb força claredat, i 
podent donar una mica de descans als jugadors més habituals i així és la primera oportunitat per a donar el millor de si, entre ells jo mateix en la meva tornada al torneig després de l’edició que es va celebrar a Igualada.
En el partit de vuitens ens enfrontem de nou a Igualada que elimina a la tanda de penals als Capgrossos de Mataró. Partit tens, vibrant, vigilant-nos mútuament i que finalment ens somriu la sort i guanyem per 1 a 0.
Canviem de camp per a jugar el partit de quarts contra els Castellers de la Vila de Gràcia, i de nou el partit és igualat, es nota que tenim els jugadors més habituals força cansats però igualment juguem millor i tenim grans oportunitats però que no materialitzem en gol (entre d’altres 3 pals, parades del porter, …) i ells s’avancen, i per primera vegada anem darrera al marcador. A la segona part aconseguim l’empat, però anant cap al segon 
en una contra Gràcia marca el segon gol a poc temps per acabar el partit, i tot i intentar-ho no podem empatar i quedem fora dels quatre primers llocs del torneig.
És l’hora de la part lúdica del torneig, tot i que l’afició ja ho ha pogut fer al llarg del dissabte. Primer hi ha el sopar amb “Yatekomo” i entrepà de frankfurt i tot seguit el gran concert. En primer lloc hi actua “Xiroi” dels quals poca cosa puc dir ja que el so era força deficient però no tenia gaire bona pinta. A continuació és el torn dels “Albercocks”, i tot i que el so no és el ideal si que sona millor i gaudim de grans cançons de totes les èpoques a nivell de produccions de Disney i de les més famoses sèries de dibuixos animats, i per acabar amb el “DJ Slexia”.
I arriba el diumenge, el dia de la gran final i de jugar els darrers partits que sempre és una incògnita depenent de l’estat físic i mental dels diferents jugadors i equips. De bon 
matí ja plou i la previsió és dolenta per tot el dia i per això hi ha reorganització d’horaris i de partits per a encabir-los tots a les pistes cobertes. Així passem a jugar al pavelló i el primer partit del dia és contra Esplugues, juguem amb els menys habituals en diferents posicions del camp i perdem per 2 a 0 en un partit disputat a una sola part de 20 minuts.
Ens quedem en el mateix camp per a jugar el partit pel 7è i 8è lloc amb una de les sorpreses del torneig, els Castellers de Santpedor. El Mario com a entrenador de l’equip permet que el darrer discurs el faci jo com un dels capitans de l’equip, i ens avancem al marcador, però Santpedor remunta i guanya el partit per un global de 3 a 1.
Arriba el moment de la final entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que havia eliminat 
a la tanda de penals als Castellers de Vilafranca, i els Castellers de Berga, la major sorpresa del torneig que havia eliminat als Castellers de la Vila de Gràcia, els quals quedarien en tercera posició guanyant també als penals als verds.
Una final amb un clar favorit, i que tot i que els berguedans no ho posen gens fàcil, i que acaba sent el guanyador, la Colla Vella.
Toca anar a la Fira de Sabadell per a gaudir del gran dinar de germanor i per finalment veure l’entrega dels premis, als tres primers classificats, a la millor afició (Gràcia es converteix en el guanyador del trofeu més gran en mida), al millor porter (també de Gràcia) i al màxim golejador (compartit entre tres jugadors) i a la màxima golejadora. En aquest darrer l’Evita de Castellers de Barcelona guanya aquesta categoria per tercera vegada, amb un total de sis gols durant tot el torneig, alguns de molt importants i en moment molts importants de cada partit.
Un gran torneig que ha costat pair, que dilluns feia que no pogués quasi ni parlar, i que 
ha estat organitzat de forma eficient i eficaç pels Castellers de Sabadell, amb novetats com la de l’aplicació del torneig que permetia estar-ne informat cada minut.
No era fàcil fer un torneig amb 48 colles competint, amb un format de joc que permetés jugar quasi els mateixos partits a totes les colles, però sense que fos una quantitat excessiva. Els grups de tres va ser una bona solució, igual que enfrontar-se en la primera eliminatòria amb una colla de l’altre grup que jugava a la mateixa pista, tot i que a la següent eliminatòria et poguessis enfrontar de nou a una colla amb la que ja havies jugat ja no ho veig tant bé.
Crec sincerament que el torneig ha fet un gran pas endavant i que el nivell està molt alt de cara a les properes colles i ciutats que tinguin el valor d’organitzar-ho.
A nivell de Castellers de Barcelona hem demostrat el gran nivell però encara queda ser més constants per a poder gaudir d’un equip més complet i més treballat. Tenim un any per aconseguir-ho, no ens adormim.
Les fotografies les podeu trobar al Flickr de la colla, amb la jornada del dissabte i la jornada del diumenge.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari