No ha estat fàcil però ja la tenim aquí (20/5/2018)

Després de tenir-ho a les nostre mans en dues ocasions anteriors, a la  tercera oportunitat havia de ser la bona i així va ser, tot i els entrebancs que se’ns va anar presentant al llarg de la diada, finalment la primera clàssica de vuit dels Castellers de Barcelona ha estat una realitat.

Sortosament, tot i que divendres apuntava a possibilitat de mal temps, finalment l’actuació a la Festa Major de Nou Barris de Barcelona tenia lloc amb el millor temps de la temporada, amb un sol que escalfava de valent a tots els castellers i al públic present.

Una actuació que és una bona oportunitat sempre per a fer-hi algun pas endavant, altres anys amb major ambició i amb un recorregut fet més sòlid, i on hem tingut de tot, actuacions fabuloses i d’altres més decepcionants.

Amb la companyia a plaça dels amics dels Bordegassos de Vilanova, la diada començava puntual amb pilars d’inici, dos de quatre simultanis per part tant de la nostra colla com de la colla dels de groc terròs.

Tot seguit tancàvem la pinya del 3 de 8, que desmuntàvem en una primera ocasió per no tenir les mides adequades, i en una segona ocasió per un problema de salut d’un dels baixos. Amb canvi de baix tancàvem un tercer peu el qual finalment era el bo i el castell va ser descarregat de forma dinàmica però sense perdre les mides i la forma en cap moment, tot i algun problema amb la rengla de l’esquerra ja que el Xexu que va entrar a darrera hora com a baix no ho va passar del tot bé.

A continuació va ser el moment de sumar un nou 2 de 7, el mateix que el realitzat a Cerdanyola, i que va ser completat amb bones maneres, després de desmuntar un primer peu per error meu al col·locar malament les referències de la plaça. L’estructura del dos va agafant forma per a poder-la pujar damunt d’un folre en el proper cap de setmana.

Sols faltava completar el 4 de 8 per arrodonir la clàssica, però no va ser gens fàcil, ni molt menys. I és que una primera ocasió es va desmuntar un primer peu per males mides, i en el segon tot i que estava perfecte de mides també es va desmuntar per un problema en una de les rengles ja que un casteller es va torçar al peu. A la tercera el castell va tirar amunt però no amb les mides adequades i a l’entrada de dosos es va optar per a desmuntar-lo.

Hi vam tornar amb el carro gros amb algun ajust al tronc i canvis d’alçades a baixos, i després d’un nou peu desmuntat el castell va tirar a dalt i el vam poder completar, no sense esforç i amb algun desajust de l’encaix de la pinya amb els segons, però ben resolts per tots.

Tancàvem a diada amb un vano de 5, resolt sense complicacions.

Pel que fa a la colla convidada no va poder portar a plaça el seu màxim castell assolit aquest any, el carro gros, i van completar sense cap problema una actuació amb tres castells de set, els dos bàsics i el 4 de 7 amb el pilar, per tancar la diada amb un pilar de 5.

Amb la primera clàssica de vuit per fi assolida, ara toca fer un nou pas endavant, com ja va fer la colla a l’assaig de divendres. I fer-ne també a nivell d’actitud a plaça, i és que no entenc que per una part de la colla faci mostres evidents de queixa a cada peu desmuntat, a cap casteller li agrada però se n’ha d’entendre els motius, i segurament les situacions viscudes aquest diumenge a plaça és materialment impossible que es tornin a repetir.

El camí es va traçant, estem a un mes de l’aniversari de la colla, i sols depèn de nosaltres els castells que acabem alçant.

Fotografies de @CdBCN