Al Raval bàsics de 8 i gràcies (14/07/2018)

Després del cap de setmana viscut a Londres, els Castellers de Barcelona tornàvem a actuar al país i ho fèiem en una de les diades més tradicionals de la colla, la de la Festa Major del Raval, diada que ha tingut diferents emplaçaments i el que s’està consolidant en els darrers anys és el de la Plaça de la Gardunya i que cada any que passa té una fisonomia diferent.

El juliol sempre és un més estrany, una mica diferent, i el d’aquest any segurament fins ara ha estat més accentuat per un calendari on després de l’aniversari vàrem tenir setmana de descans, tot seguit van arribar les colònies de la canalla, després diada del Casc Antic que va agafar desprevinguda a mitja colla i finalment el viatge a Londres que va fer que no hi hagués assaig normal el darrer divendres.

Tot i això l’assaig havia mostrat que estrenar la catedral dels castellers era possible si hi tots hi crèiem però en canvi no podíem revalidar el 2 de 8 amb folre que havíem descarregat en dues ocasions durant el més de juny.

Tot i que la diada estava prevista que comences a les 18h d’aquest dissabte, per evitar tenir problemes amb la gran manifestació que s’havia convocat per les 19h per la llibertat dels presos i exiliats polítics es va poder avançar a les 17h per a tenir més marge i poder comptar amb la màxima participació de castellers en aquesta diada.

Malgrat que som els amfitrions de la diada, som els tercers en actuar ja que teníem algun casteller que arribava just per qüestions laborals, i anem de cara amb el 5 de 8. Desmuntem dos peus i finalment el tercer tira amunt, amb bon ritme però amb evidents dificultats a nivell de l’estructura del 3 i es decideix desmuntar a l’entrada de dosos.

L’aparquem i optem pel 3 de 8, castell que descarreguem amb solvència, amb una alineació de configuració diferent a segons i terços, i que presenta unes bones mides en tot moment.

Tot seguit anem a pel 4 de 8, que en un primer intent puja al segon peu i tot i que no presenta les millors mides possibles el castell té corda però a l’entrada de dosos es desmunta. Hi tornem i aquesta vegada si que puja al primer peu però després de rectificar de forma massa brusca una de les rengles, el castell no puja bé de mides i no s’acaba de resoldre l’encaix de la pinya amb els segons i això repercutiria en un castell que seria molt més treballat del que hauria de ser, sent jo mateix un dels damnificats com a baix, però aquí estic escrivint, per tant encara no han acabat amb mi J

Es decideix acabar la diada amb aquest castell i tot seguit arriba l’hora dels pilars, i com que mitja colla marxa de plaça abans d’hora no podem fer el vano de 5 previst i ho resolem fent primer un únic pilar de 5 i tot seguit dos pilars de 4 simultanis. A destacar que el pilar de 5 presentava una alineació de les que s’està assajant del pilar de 6 i que a la xarxa ja s’ha descarregat en la versió neta de pilar de 5

Ens acompanyaven a plaça dues colles amb camisa verda, una d’habitual en aquesta diada, els Castellers de Cerdanyola i una de novella en aquesta diada, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.

Els primers varen realitzar la seva millor actuació fora de casa de la història, començant per un solvent 5 de 7 per a continuar amb el primer 2 de 7 de l’any, que tant sols van carregar, però acabant amb el 4 de 7 amb el pilar i un vano de 5.

Els del barri de Tarragona varen aparcar els castells de vuit que aquest any ja han descarregat tant en forma de 3 com de 4, però varen arrodonir una diada més que meritòria amb tres castells perfectament executats, destacant el 2 de 7, sumant també el 3 de 7 amb el pilar i el 4 de7, per acabar amb un més que ben resolt pilar de 6, la joia de la corona i un dels millors pilars que es poden veure ara mateix al món casteller, per no dir el millor segurament.

Durant la diada es va aprofitar l’ocasió per a la inauguració del reconeixement de la ciutat a una plaça que fa dos anys es va fer de nou gràcies al 3 de 9 amb folre descarregat pels Castellers de Barcelona en forma de placa al terra de la plaça.

Crec que hem de ser conscients que tot i que la colla té el nivell més que assolit de colla de vuit, feia quasi un mes que a plaça no alçàvem castells d’aquesta categoria i tot i que l’assaig estava fet el rodatge a plaça sempre és necessari i crec que tota aquesta pausa sense castells de vuit ha pesat, molt més del que creiem o suposàvem.

Està clar que ara mateix no estem donant el nivell que com a colla tenim i podem demostrar més que de sobres, però no és l’hora de llepar-nos les ferides i hem de seguir picant pedra al pati d’assaig, sense poder assajar de forma solvent tant els dimarts com els divendres els reptes que tenim tots al cap i que estant més a prop del que alguns poden creure no serà possible.

Quedem tres setmanes per a acabar aquest primer tram de temporada amb la diada de Màrtirs que sempre ha estat màgica i aquest any no ha de ser menys, però la màgia no és fa sola, no es fa per generació espontània, hem de ser-hi tots i seguir esforçant-nos i lluitant. I és que #SomBarcelona

Fotografies de @CdBCN