Des de que escric cròniques de les diades dels Castellers de Barcelona n’he escrit a més d’un lloc diferent: a més d’una població de Catalunya, al País Basc, a Aragó, a Londres, en un avió, a la República Txeca, … I a aquesta llista es suma un lloc inèdit en tots els sentits, en una altra ciutat (Montréal), d’un altre país (Canadà) i per primer cop havent travessat l’Atlàntic.
Un viatge ben especial per molts motius, igual que ho va ser la darrera diada dels Castellers de Barcelona en aquest primer tram de temporada, la tradicional, emotiva i màgica diada de Màrtirs Street a Vilafranca del Penedès. Aquest any podríem dir que la 
màgia que ens uneix a la Plaça de la Vall de Castell des de les primeres ocasions en els anys 80 i que va agafar embranzida en l’edició del 2012 ha tornat a aparèixer però de forma menys intensa i és que segurament la màgia s’ha de guanyar.
Arribàvem a plaça confiats per la feina feta a la darrera setmana de l’assaig, on la colla havia respost de forma entusiasta, amb un assaig de divendres que havia estat el millor de la temporada i el qual ens donava prou arguments com a plantejar una gran actuació amb dues estrenes i una reafirmació.
Abans de començar la diada hem aprofitat l’ocasió que hi érem a Vilafranca del Penedès per a fer un dels pilars de cara al llibre del 50è Aniversari, i tot seguit ja ens hem dirigit al lloc de concentració per a iniciar la cercavila que ens portaria al lloc d’actuació, sents el segons en actuar.
Tot just abans de començar amb les rondes de castells hem alçat un pilar de 5 de dol en record del Miquelo, casteller de la colla que ens havia deixat recentment.
Després del primer castell de Xicots, hem encetat la diada com és habitual en aquesta plaça, amb el 5 de 8, castell que encara no havíem sumat i del qual havíem fet feia tres setmanes un intent desmuntat. Aquesta vegada ha pujat amunt amb molt millors mides 
(al segon peu), amb una pinya compacta i ferma i un tronc que sols s’havia de preocupar d’aguantar les mides, i així ha estat com s’ha carregat amb solvència tot i el dinamisme del castell, però aquest ha anat a més a la descarregada, havent-se de treballar pels pisos alts del tres però sense perdre la concentració permetent d’aquesta manera descarregar la primera catedral de l’any, amb els debuts a segons del Gorriz, de quarts de la Chiara, de quints de l’Anna Prats i diverses posicions al pom de dalt.
Tot i descarregar un castell que portem des del 2012 descarregant cada any (amb 59 de descarregats per sols dos de carregats), ha estat una rauxa d’alegria i celebració per part de tota la colla i no he estat excepció, i és que m’han passat moltes coses pel cap: les dificultats i obstacles que estem tenint aquest any la tècnica de la colla, reafirmació de colla, el mateix dia que al 2012 vam recuperar la catedral i va marcar un immens punt d’inflexió (primer any del Màrtirs amb bigoti), els records d’aquell 5 de 8 amb castellers que ja no hi són de forma habitual i que van donar i han donat tant per la colla, alguns ens segueixen des del cel com el gran Xavi Vila, …
Un cop assolit el gran objectiu del dia, l’estrena del 5 de 8, no en teníem prou i hem anat pel 3 de 9 amb folre, castell que també ha pujat amunt al segon peu, aquesta vegada un dels segones mans no estava en el seu lloc, i tenia bona pinta però amb sisens col·locats han aparegut problemes als segons del folre i s’ha decidit desmuntar el castell, no sense esforç.
S’ha optat per no repetir-ho i hem anat a pel 2 de 8 amb folre, que també ha pujat al segon peu, aquesta vegada per alçades ja que la pendent de la plaça feia que l’alienació assajada divendres no quedés bé. Tot i no ser una perfecció de castell tenia corda però amb aixecador col·locat l’enxaneta no ho ha vist clar i ha tirat avall, quedant en intent desmuntat com el de la setmana anterior a Salt. Res a retreure a una enxaneta que divendres havia caigut de tot un pilar de 6 tot i que fos a la xarxa.
No s’ha volgut forçar la màquina i a la tercera ronda hem descarregat de forma plàcida un nou 3 de 8, tancant la diada tot seguit amb un vano de cinc sense història.
En una diada que ha estat més llarga de l’habitual per ser sols dos colles degut als peus 
desmuntats i amb una calor que ha fet suar la camisa encara més de l’habitual, els Xicots de Vilafranca han tingut una diada encertada, de reafirmació i on descarregat la primer clàssica de vuit de la temporada ja que tot i haver-los fet per separat no havien estat capaços encara de sumar-ne els tres. Van començar amb el 3 de 8 que els hi va donar una mica més de feina del previst, per a continuació descarregar un solvent 4 de 8 i tancar amb un plàcid 2 de 7. A la ronda de pilars varen alçar un pilar de 5 flanquejat per 4 pilars de 4, però malauradament un dels de quatre va quedar en intent.
Tot seguit va ser el moment del sopar i de la festa, que com sempre un bon gruix de gent de la colla va donar el millor de si mateixa.
Ara ja tanquem la paradeta i no ens hi tornem a posar fins el 31 d’agost. No ha estat un primer tram de temporada fàcil, les ganes i la il·lusió han estat presents sempre però no sempre hem pogut assolir els objectius per diferents motius. Semblava que les diades del Pati de Valls i de l’Aniversari de la colla serien un punt d’inflexió, derivat també d’uns bons assaigs, però des de l’Aniversari el camí no ha estat gens fàcil i tota la feinada que s’ha fet sols ha donat per a poder descarregar el 5 de 8, el castell més treballat a assaig, i en canvi el 3 de 9 amb folre no ha estat possible però la bona notícia és que sembla que li hem trobat la tecla a l’assaig i sols s’ha de reafirmar a plaça amb la consolidació de totes les bones proves.
A la canalla no se li pot retreure res, és la punta de llança de la colla i aquest any ho ha demostrat amb escreix.
Tots ens volem més i sabem del que som capaços de fer. Oblidem-nos del que hem fet en altres temporades anteriors que sols serveix per a posar-nos un mur de pressió, i centrem-nos en seguir treballant a assaig, està costant més aquest any però tot acaba sortint en un moment o altre. Tenim un recorregut fet i a la segona part de la temporada tenim molt marge de millora i els castells de 9 arribaran segur, però els castells de la gamma alta de vuit han de ser presents a totes les diades i amb ells arribaran els de 9 en les diades que toqui. Som-hi!
Fotografies de @CdBCN
Deixa un comentari