Veig que des de diumenge he anat rebent forces visites al bloc, segurament tots tenieu ganes de veure que en deia de les dues diades de la Mercè, però fins ara no ha estat possible la publicació, i és que a part dels castells aquesta Mercè l’he viscut de forma 
molt intensa i extenuant, i junt amb la feina no m’ha permés publicar abans la crònica de les dues diades castelleres de la Mercè.
La Mercè és una data clau per la colla de la qual en formo part des de fa més de 30 anys, i n’hem tingut de tots colors: alegries i decepcions, èxits i fracassos, … Però la il·lusió amb la Festa Major de Barcelona sempre hi és present i sempre ens ho prenem de la forma més seriosa i ambiciosa.
Tot i el contratemps de feia una setmana amb el 2 de 8 amb folre, els assaigs de la setmana havien estat profitosos i tot era possible, i així ens presentàvem el diumenge 23 al Palau de la Virreina per a encarar el cercavila cap a la Plaça de Sant Jaume, amb la il·lusió i les ganes de la primera ocasió.
Després de l’entrada a plaça amb el pilar de 4 caminant, vam alçar un pilar de 4 reivindicatiu pels presos i exiliats polítics, i tot segut ja vam encarar el 5 de 8, castell que havíem descarregat a la diada de Màrtirs però que no havíem tret a plaça de nou. Després de desmuntar un primer peu per alçades, al segon el castell va tirar amunt i el vam carregar amb certa suficiència i amb un bon ritme, però la descarregada va ser treballada però ben resolta.
Amb la catedral a la butxaca, com a Màrtirs, encaràvem el 3 de 9 amb folre. Amb un 
bagatge de més proves a assaig teníem plena confiança amb assolir el castell i així és com vam tirar amunt el primer peu, i amb sisens col·locats va haver una batzegada que va fer que el comencéssim a desmuntar i malauradament es va trencar de forma imprevista entre terços i quarts.
Com hi teníem confiança i creiem que la feina a assaig no s’havia vist a plaça, amb una soca compacte i amb un folre dur, vam tornar-hi, i en aquesta ocasió el castell tornava a presentar-se igual, al primer peu amunt, amb bones mides però amb dosos col·locats comença a remenar fort i es trenca per quarts.
Tanquem la diada amb el 4 de 8, cansats i tocats, però ben descarregat.
Per a finalitzar la diada ho fèiem amb un vano de 5, amb el pilar de 5 al balcó.
Per part de les dues colles convidades diada amb clars i obscurs, però amb les colles disposades al màxim que podien oferir. Els Minyons de Terrassa van realitzar una diada amb tres castells de 9, destacant el primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat de l’any, acompanyat amb els dos bàsics de 9, amb uns dels millors 4 de 9 amb folre que els he vist darrerament, tot i que esperàvem poder veure el 9 de 8. Van cloure la diada amb un pilar de 7 amb folre, i amb la vista ja posada amb el queda de temporada i amb poder oferir a plaça alguns dels castells que estan preparant durant tot l’any.
La Colla Joves Xiquets de Valls tornava a la Mercè i ho feia amb un programa de màxims i així va ser com van començar la diada amb el seu castell emblema, el 2 de 8 net. Va ser lleig que es desplacessin al mig de la plaça sense demanar permís a la colla amfitriona, entre empentes, i és que demanant les coses tot és més fàcil. El castell el van desmuntar quan l’aixecador s’estava col·locant.
Tot i que estava previst altres castells finalment van optar per a completar l’anomenada 
tripleta màgica, amb el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 de folre (al segon intent, en un previ el van desmuntar a la pujada de quarts), i el 5 de 8, tots ben resolts.
Sense poder meditar moltes coses, a l’endemà ens trobàvem de nou per actuar a la diada de colles locals en el dia de la Mercè. Com en els darrers anys el dia va començar ben d’hora amb les matinades i va continuar amb l’esmorzar al Bidasoa on no hi van faltar els pebrots del Montu, per tot seguit concentrar-nos a la Plaça de la Mercè per alçar un pilar de 5 a la sortida d’ofici.
Entrada a plaça amb el pilar de 4 caminant, per tot seguit encarar una diada de castells a l’antiga, o sigui, sense ordre d’actuació. I ho fem com el dia abans amb el 5 de 8, puja al primer peu i es carrega amb solvència tot i el dinamisme del castell però es va estirant a la baixada a nivell de quarts i s’acaba trencant a la sortida dels dosos, un resultat que no era l’esperat per a cap de nosaltres.
Redrecem la diada amb un valor segur, el 4 de 8, abans de veure si a la tercera ronda podíem apretar de nou amb el 2de 8 amb folre, i ho fem amb bones maneres, i amb el debut del Panda com a segon.
Tot i això, finalment tanquem la diada amb el 3 de 8, castell que no ens comporta cap mena de problema.
En canvi el vano de 5 amb el qual volem finalitzar la diada tenim un imprevist i és que el pilar de 5 queda en intent de forma inesperada.
Pel que fa a la resta de colles, va destacar l’excel·lent actuació dels Castellers de Sants, i 
és que per primera vegada es va veure un castell de gamma extra en aquesta diada, el 2 de 9 amb folre i manilles, castell ben dominat en tot moment a tots els nivells. També varen mostrar un gran nivell amb els dos bàsics de 9 tot i que el 4 fos al segon intent després de desmuntar un amb aixecador col·locat. Prèviament havien alçat pilar de 4 caminant i pilar de 4, per tancar la diada amb un pilar de 5.
Si Barcelona ens vam quedar sense castell de 9, per primera vegada des del 2012, tampoc va poder assolir un castell de 9 els Castellers de la Vila de Gràcia, tot i intentar el 3 de 9 amb folre en dues ocasions, les dues desmuntant-lo amb dosos col·locats. Diada que havien començat amb el 2 de 8 amb folre, i que van cloure amb els dos bàsics de vuit, completant així l’anomenada tripleta de vuit, i acompanyant-la prèviament de pilar de 4 caminant i pilar de 4, i posteriorment de dos pilar de 5.
Tres colles es varen moure amb major o menor fortuna amb la gamma alta de castells de set. Pel que fa als Castellers de la Sagrada Família varen completar amb comoditat el 5 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar, però en canvi ens van deixar sense el clàssic 3 de 7 aixecat per sota i el 7 de 7 que varen alçar va quedar en carregat tot i la defensa numantina d’un dels terços. Tot i que sembla que mai cau l’estructura del 7 també cau de tant en tant i té la seva dificultat, moltes vegades menysvalorada. Entrada a plaça amb el pilar de 4 caminant, el pilar de 4, i per sortir pilar de 5 i pilar de 5 al balcó.
En el cas dels Castellers del Poble Sec si que varen completar el 7 de 7 i el 5 de 7, però en canvi el 4 de 7 amb el pilar va quedar de nou en carregat (com al Poble Nou) ja que el pilar de 5 no va suportar la motxilla de sortida de l’enxaneta. Inici amb pilar de 4 caminant, pilar de 4, i final amb tres pilars de 4 simultanis.
La darrera colla amb castells de set va realitzar els tres mateixos castells que les dues colles anteriors però en aquest cas va ser amb resultat positiu, tot descarregat i sent la primera en tancar les rondes de castells. Van entrar a plaça amb el pilar de 4 caminant, tot seguit pilar de 4, i per tancar la diada amb un vano de 5.
Per últim, tornaven a la diada de la Mercè els Castellers de Sarrià, després de la tornada a les places l’any passat, i ho feien estrenant camisa i ho van fer assolint una complerta actuació de castells de sis amb el 3 de 6, el 4 de 6 i el 4 de 6 amb el pilar. No varen entrar a plaça amb el pilar de caminant, però si van completar dos pilar de 4, un al principi i un al final.
És fàcil dir que a plaça no s’ha vist el resultat de l’assaig, però així és, i el resultat global d’aquesta Mercè és dolent, no sols pel que creiem que podem oferir sinó també comparant amb els darrers anys. Creiem que ens guanyat ser colla de castells de 9 i que l’objectiu seria portar aquests castells de plaça de forma habitual .
A destacar que tot i caure dues vegades diumenge del 3 de 9 amb folre i tenir baixes, dilluns fèiem el pas enrere de no portar castells de 9 però si assolíem la diada plantejada seria la millor de la temporada, però la caiguda del 5 de 8 (el darrer carregat havia estat a la Festa Major de Sabadell del 2018) ens va deixar tocats, més que físicament a nivell mental.
Una colla amb quasi 50 anys d’història i en la que porto més de 30 anys, n’ha viscut de tots colors, però la colla sempre ha estat per damunt de tot i ha acabat traient el cap, més lentament o més ràpidament, i estic convençut que tornarà a passar. I sé que és fàcil de dir, però per fer-ho, ens hem d’implicar tots, tècnica, junta i colla, i omplir el pati d’assaig els propers assaigs per a tornar el primer cap de setmana a plaça amb dues diades importants.
La primera serà el dissabte 8 al migdia a la Festa Major de Sarrià, diada més que clàssica per la nostra colla, on hem assolit castells de 9 en dues ocasions i castells de vuit en la majoria de participacions. I la segona, l’endemà, a la darrera jornada del concurs de castells, amb la participació de les dotze millors colles, i on ens situarem a la TAP en una posició privilegiada, al bell mig de dues de les colles favorites a guanyar, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. Cal dir alguna cosa més?
Fotos de @CdBCN
Deixa un comentari