Clot sense 9 (11/11/2018)

Ja ha passat més d’una setmana de la darrera actuació dels Castellers de Barcelona en aquest any 2018, però entre una cosa i una altra (festa Hu-ha i qüestions personals principalment), no hi ha hagut manera de poder escriure la crònica de la diada de la Festa Major del Clot, una actuació que personalment és molt especial ja que és el barri que m’ha vist créixer i que m’ha acompanyat sempre fins i tot quan vaig estar vivint un temps a la Garriga.

Tot i que les proves a l’assaig feien preveure que els castells de 9 estaven a l’horitzó i eren viables, finalment no va ser possible assolir cap castell de 9 en una diada on en fèiem de forma continuada des del 2013.

Un cap de setmana intens, amb un dissabte ple d’activitats al vespre i nit: Festa del Foc per part dels Diables del Clot, Nit de Tapes al Mercat de Clot i el gran Ball de Festa Major amb els grans Hotel Cochambre.

Però si el dissabte va ser intens, diumenge ho va ser encara més i és que de bon matí hi havia les matinades castelleres, i on vaig tenir l’oportunitat de fer com a segon a un dels llocs mítics per la colla, el garatge de la casa del Pere Rovira situat al carrer Navas de Tolosa.

Tot seguit esmorzar venerable i de camí cap a la Plaça Valentí Almirall des del local, arribem a plaça on encara hi actuen els Falcons de Barcelona, i just al finalitzar la seva actuació entrem a plaça amb el pilar de 4 caminant.

Amb les tres colles participants ja a plaça, nosaltres com a locals, i acompanyats pels Castellers de Sabadell i els Al·lots de Llevant, iniciem la diada amb el 5 de 8. Desmuntem un primer peu i al segon el castell tira amunt però amb dosos col·locats el castell és més dinàmic del necessari i es pren la precaució de desmuntar-lo. Hi tornem i aquesta vegada el castell el podem completar, amb esforç, però una nova catedral descarregada, la tercera de l’any i després de no portar-la a plaça des de la carregada per la Mercè de colles locals. Destaca el debut del Txory com a quart, i també de part del pom de dalt, posant en valor de nou la feina feta a nivell de la tècnica de canalla.

A la segona ronda s’aposta pel 2 de 8 amb folre, castell que aquest any ens ha aportat de tot: descarregat, intents desmuntats, intent, … I arribàvem amb una bona feina d’assaig però amb el desencís del darrer intent desmuntat a la diada dels Xicots de Vilafranca. El tirem amunt al primer peu i fins a carregar podríem dir que el castell és de manual, però amb l’aleta es complica a nivell de terços i des de la soca sembla que el castell estigui a punt de caure en més d’una ocasió però es manté dret i finalment el descarreguem. A destacar el debut del Eric Llambrich com a terç.

Després de dues rondes exigents, des del capdavant de la colla es decideix no apostar fort i aparcar qualsevol del dos castells de 9 assajats per a tancar la diada amb el 3 de 8. Desmuntem un primer peu per a seguir la tònica de la temporada, i al segon el castell tira amunt i el descarreguem, tot i que sense ser un dels millors de l’any.

Arriba la ronda de pilars, primer fem un pilar de 5 amb el debut de la Laura Garcia com a terç, tot seguit 10 pilars de 4 simultanis i per acabar pilar de 4 al balcó.

Per part de les altres dues colles, bona actuació tot i que Sabadell podia apuntar a més, i en el cas del Al·lots tenint en compte el viatge des de Ses Illes. En el cas dels Castellers de Sabadell varen aparcar els castells de 9 i varen tancar l’any sense descarregar cap castell de 9, completant una diada de castells de vuit amb els dos bàsics, i el 7 de 8, una especialitat de la casa ara mateix.

Per part dels Al·lots de Llevant, actuació amb el de 3 de 7 com a millor castell, acompanyat del 3 de 6 amb el pilar i el 4 de 6.

Actuació que finalment va poder lliurar-se del mal temps que va acompanyar un cap de setmana climàticament difícil (per exemple a Granollers es va suspendre la diada el mateix diumenge) i que va ser un mirall del viscut durant tot l’any en una temporada dels Castellers de Barcelona que no ha estat gens fàcil i amb uns resultats a plaça que crec sincerament que estan allunyats del treballat i vist a l’assaig. Però per a fer castells calen moltes coses i aquest any en la majoria d’ocasions ens ha faltat aquell punt que hem tingut altres anys en la globalitat de la temporada, i on la gran paraula que ha brillat amb llum pròpia ha estat confiança, de la que tinc ganes (però de moment no temps) per a parlar-ne amb detall i profunditat.

Amb la mirada ja posada a l’any que ve que ha de ser un punt d’inflexió, i és que celebrem els 50 anys com a colla, i tots hi hem de posar el nostre granet per a contribuir-hi, socialment i castellerament. Descansem de plaça però no de colla, pensem-hi en com podem millorar i fer-la més gran, i és que hem d’estar a l’alçada de la història i el nom de la colla.