Aquest passat divendres es va realitzar al local social dels Castellers de Barcelona el primer assaig general de la temporada 2019 (el dia abans s’havia donat el tret de sortida amb el primer assaig de canalla). Una temporada que no és una més, ni molt menys, i és que encerclat en números vermells des de fa uns anys, finalment ha arribat l’any en que la colla celebra els seus primers 50 anys d’història.
Una fita que no sols és història per la colla i per la ciutat de Barcelona, sinó també a nivell global del món casteller i és que tot just som la quarta colla amb una trajectòria ininterrompuda en tot el món casteller.
Una temporada que va començar amb l’assemblea de fa tot just una setmana i on es va aprovar l’equip directiu i tècnic que tindrà l’orgull, però també i sobretot, la gran responsabilitat d’estar al capdavant de la colla en aquest any irrepetible.
Després d’una temporada 2018 que no va ser gens bona a nivell de resultats i en que tots hem de fer autocrítica de la gestió feta tant a nivell de tècnica com de junta, amb apartats que varen seguir amb la seva trajectòria positiva i d’altres que tenen molt camí per millorar, finalment l’equip triat estarà comandat per quarta etapa pel Jaume Montolio “Montu” com a cap de colla.
Ningú dubtarà de les capacitats del Jaume com a cap de colla, sobretot a nivell de lideratge, ambició, superació i capacitat de convicció. Però com amb tots els caps de colla crec que és crucial els equips tècnics que es puguin formar i dins de la colla hem pogut veure una evolució diferent en les diferents tècniques, i on hem tingut més problemes i on no hi ha hagut una línia clara de treball i de gent al capdavant ha estat en la tècnica de troncs i en la de pilars, en canvi la de canalla ja fa molts anys que porta una línia de treball positiva, amb un equip que es va mantenint i renovant, i amb uns caps que ens han permès tenir la millor canalla possible.
A nivell de la tècnica de pinyes, amb els seus alts i baixos, també s’ha mantingut una línia coherent, amb una tècnica que es va rejovenint, mantenint peces que aporten els coneixements tècnics i la veterania. Poden haver-hi hagut errors però sempre posant la colla al davant.
A troncs després d’uns anys on es va fer una gran feina, amb l’Ubald com a cap de troncs, el relleu al capdavant no ha estat tan fàcil i la línia de treball no s’ha mantingut de la mateixa manera, i crec que és el pota de la taula que ens l’ha fet ballar mai i que és cabdal per als resultats a plaça., i la tornada de l’Ubald a l’equip de troncs amb el Gabi com a nou cap de troncs, espero que aporti els coneixements i que provoqui la implicació i el compromís de tot el tronc.
Per últim, la junta directiva es manté de la que va acabar la temporada passada i en que les dones guanyen per majoria als homes. Una junta que amb un any d’experiència a les esquenes esperem que puguin donar dos passos endavant, ja que la part social de la colla i de gestió també és important per a poder créixer com a colla.
Però sobretot, el més important és que cadascú de nosaltres pugui aportar el seu granet de sorra per a fer una temporada històrica on els castells tindran un protagonisme destacat, com no, però on hem de créixer com a colla i demostrar al món casteller perquè els Castellers de Barcelona fan 50 anys i que han aportat al món casteller i a la ciutat de Barcelona; la imatge de la colla és un tret que ha de ser definitiu.
Jo de moment, per primera vegada, no puc començar la temporada fent el que més m’agrada fer castells, i és que una inoportuna lesió de fractura d’olècranon (el colze) del braç esquerra (jugant a futbol de cara al torneig casteller) em farà estar apartat de la part activa dels castells durant una primera part de la temporada, però espero poder tornar el més aviat possible, i és que no m’agrada gens veure els castells de la meva colla sense poder participar, no en sé.
Els que podeu, no ho dubteu, passeu pel patí d’assaig, feu-ho pels que estem, i sobretot pels qui han estat, els que han teixit el llarg camí dels Castellers de Barcelona i que han estat capaços de sobrepassar-se a tos els obstacles que es van anar trobat. El 50è és l’oportunitat per a mirar cap enrere, fer balanç i donar valor, però també és l’oportunitat per a mirar cap endavant i és que encara queda molt camí per recórrer.
El fet casteller vist pel TETE 