XXIIIè Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller

Aquest passat dissabte 9 de febrer va tenir lloc una nova jornada de prevenció de lesions en el món casteller. Agafant l’exemple de l’any passat, ha tornat a ser abans de començar la temporada castellera, però si l’any passat es va avançar al mes de març aquest any s’ha avançat al mes de febrer, i la colla amfitriona va ser la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia.

A diferència d’altres anys en que m’havia inscrit amb força antelació, per qüestions personals no vaig poder-ho fer fins a darrera hora.

Dissabte al matí ens vam desplaçar fins al local de la colla gracienca, conegut com a Can Mussons, lloc de trobada i punt neuràlgic de la trobada però no l´únic ja que les necessitats de la jornada van fer necessitar l’ús de dos equipaments més situats a la Vila de Gràcia, l’Orfeó Gracienc que va acollir algunes de les activitats i la seu de l’ACIDH on va tenir lloc el dinar.

Després de poder esmorzar (generós i ben assortit) mentre fèiem cua per al registre a la jornada, ens vam desplaçar fins al teatre de l’Orfeó Gracienc, a cinc minuts a peu del local de la colla castellera gracienca, on hi tenien lloc les primeres activitats del dia, tot començant per la benvinguda i presentació de la jornada, a càrrec de dels diferents organitzadors i càrrecs institucionals.

Tot seguit va ser el moment de la presentació de la comissió de seguretat de la CCCC. Després de l’aprovació de la nova junta del màxim ens del món casteller l’any passat, aquesta junta ha optar per a crear diferents comissions, com la d’equitat, o en aquest cas la de seguretat que es va presentar a la jornada, la qual va anar a càrrec del Pere Camprovin dels Castellers de Sants, i que de moment està formada per una desena de colles. Una comissió que vol promoure estudis i seguir avançant en la seguretat dels castells, tal i com s’ha anat fent els darrers anys, però posant-hi més incidència. Un dels punts que volen treballar i que encara està pendent de realitzar-se és un estudi respecte al dimensionat de les pinyes dels castells.

Sense moure’s de lloc va tenir lloc la xerrada a càrrec de Silvia Simó, dels Castellers de Sants i adjunta a la direcció científica i mèdica de la CCCC, de títol “La importància de les dades… i com sobreviure en l’intent”, la qual va versar sobre la importància de les dades ja que de cara a diferents estudis que s’està fent des de la CCCC de cara a poder donar informació verídica de lesions en el món casteller s’ha pogut comprovar que les dades que es disposen de les lesions no reflecteixen la realitat i és que s’ha de tenir en compte que les persones que introdueixen aquests dades no sempre tenen els coneixements mèdics, són persones amb perfils i coneixements diferents segons la colla. En aquest sentit s’està treballant a nivell de CCCC per a poder millorar l’eina de comunicació dels accidents, per a facilitar la feina a les persones que introdueixen aquesta informació per tal de millorar la qualitat d’aquestes dades, i així poder plantejar estudis amb una correcta metodologia científica, i poder arribar a publicar estudis  tant a nivell intern com externs.

Un cop acabades les activitats al teatre de l’Orfeó Gracienc, era el torn dels diferents tallers, tant de tècnics com de salut, en alguns casos es realitzaven a les instal·lacions de l’Orfeó Gracienc i en d’altres a Can Mussons, i aquest darrer va ser el cas dels dos tallers del matí en que m’havia inscrit.

Primer va ser el torn d’un taller de pinyes, de títol “Per què s’obre una pinya/soca i com evitar-ho”, i que en el moment de donar-se a conèixer el programa científic de la jornada mancava la confirmació de qui en seria l’encarregat, i finalment la responsabilitat va recaure a mans de l’equip de pinyes de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, encapçalat per Júlia Martí. La colla tarragonina va explicar la seva experiència a l’hora de tancar les pinyes dels castells i com evitar que s’obri (a partir de la mala experiència d’una soca de 3 de 10 amb folre i manilles que es va obrir després de la caiguda del castell). Sobretot varen incidir amb la importància de definir bé les pinyes tant a assaig com a plaça (cordons mínims) i com a plaça s’ha de tenir en compte el desnivell de la mateixa, i en aquest sentit la part més important va ser la creació d’un darrer cordó de seguretat on és important que els castells tinguin capacitat tècnica, experiència i que sàpiguen llegir l’evolució del castell.

A partir de l’experiència de la Jove de Tarragona, els assistents al taller van donar també la seva visió i es va posar en evidència la diferència de dificultats que es troben colles grans com la Jove o colles de castells de sis i de set que eren la majoria que estaven en el taller, i realment  va ser molt interessant conèixer altres

Tot segut va ser el torn d’un altre taller tècnics, el de tronc, concretament amb el títol “El tronc de la torre” i impartit per la tècnica de la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia, encapçalat pel cap de colla Oriol Constantí. Un taller essencialment pràctic on els assistents varen poder provar les diferents posicions del tronc del castells segons la seva complexitat física, i en que es va incidir en que la torre és un castell totalment diferent, tant als pilars, com a la resta dels castells, i amb els següents punts importants: posició dels peus, col·locació de les cames, l’obertura, els tempos, …

Va arribar l’hora del dinar i per la tarda sols vaig poder estar present a la primera de les activitats, les quals de nou es feien de forma paral·lela, i en meu cas vaig estar-hi a la reunió tècnica que portava per títol “El salt al vuit”, liderada per David Pujol dels Castellers de Figueres i que va convidar a participar al David Lobo, cap de colla de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, i Gisela Racero dels Tirallongues de Manresa.

El representant de Figueres va ser ben clar i sincer, l’organització els hi volia encomanar participar en alguna activitat de la jornada i els hi van proposar diferents opcions i finament varen acceptar liderar aquesta reunió, però al estar encara fent castells de set tot i que amb la mirada posada en els de vuit, van pensar en convidar a colles que havien aconseguit arribar a aquest nivell de castells i les dues colles són uns bons exemples. Va ser interessant com tant David com Gisela van exposar la seva experiència, dues de contraposades, en dos zones totalment diferenciades i amb realitats al seu voltant molt diferents, sobretot a nivell de calendari.

En conclusió, una bona jornada com sempre, enriquidora i aprofitable. També és cert que cada vegada costa més trobar temes de debat tot i que sempre acaben sortint nous temes, però també la dificultat de trobar colles que liderin els diferents debats proposats per l’organització. I de nou, trobo que a nivell de mitjans de comunicació les jornades passen força per alt, i és una autèntica llàstima ja que trobo que és de les activitats que es celebren al llarg respecte al món casteller que haurien de tenir més ressò.

Tenia pendent de fa setmanes publicar aquest article però entre una cosa i una altra no havia estat possible, i també havia prioritzar altres articles que he anat publicant durant aquestes setmanes.

Fotografies de @CastellsCat