Aquest diumenge els Castellers de Barcelona tornàvem a les places després d’un cap de setmana de descans, i ho fèiem amb una diada ben tradicional, la de Can Jorba, al Portal de l’Àngel de Barcelona i amb motiu de la commemoració dels concursos de castell que s’hi van celebrar en aquest indret de l’any 1964 al 1966.
Tot i ser ja el mes d’abril i que la temporada la vàrem començar ja al mes de febrer amb la diada de Santa Eulàlia, ha estat la primera diada de l’any en que hi he pogut participar activament després de la recuperació de la fractura del colze esquerra que vaig tenir a mitjans del mes de gener. Ha estat uns mesos durs d’estar a assaigs i actuacions sense poder-me posar la faixa i participar activament, però tot arriba i finalment he tingut de nou la grata sensació de fer castells.
Ben acompanyats dels Castellers de Cerdanyola i dels Castellers de Berga, passades les dotze del migdia quan per fi ha arribat l’ambulància a plaça, hem encetat la diada amb pilars d’inici i per part de la nostra colla han estat fins a quatre pilars de 4 simultanis, els quals han estat força aplaudits del públic divers que omplia el Portal de l’Àngel, alguns tot havent acabat la cursa del Corte Inglés que finalitzava a pocs metres del lloc d’actuació.
Tot seguit hem alçat el primer castell de la diada, el 5 de 7, amb forces canvis a pis de segons respecte al darrer de fa dues setmanes a Badalona, i que ha estat descarregat amb comoditat.
A continuació ha estat el torn del 4 de 8, el quart de l’any, castell que com és costum ha estat amb una alineació diferent dels realitzats fins al dia d’avui, destacant que el Bubu el parava a segons per segon cop, el mateix cas que el Gabi al pis de baixos ja que per circumstàncies diferents no anàvem sobrats de baixos. Castell que ha pujat amunt al segon peu, amb alguns desajustos al pis de segons però que s’han resolt sense cap problema a destacar, amb un ritme potser un pèl més lent que altres de l’any però sense perillar en cap moment.
Per tancar les rondes de castells, i a l’espera de poder oferir quelcom més que sembla que estigui apunt però que encara no ho estan, hem alçat el tercer 7 de 7 de l’any, castell que s’ha resolt amb suficiència i que ha permès allò tant conegut de poder rodar molts castellers i sobre tot molta canalla.
Aprofitant la quantitat de camises que hi havia a plaça hem volgut culminar la diada amb una bella estampa, la de dos pilars de 5 simultanis però malauradament un dels dos ha estat incòmode massa aviat i s’ha trencat tot just amb l’aleta, sent finalment el resultat el de un descarregat i un de carregat.
Pel que fa a les colles convidades hem pogut veure castells de set, per part dels Castellers de Berga amb el 3 de 7, el 4 de 7, el 4 de 6 amb el pilar i dos pilars de 4, sent tot just la segona actuació de la temporada de la colla bergadana que tot just l’any passat va realitzar la seva millor temporada.
En el cas dels Castellers de Cerdanyola han realitzat també els dos castells bàsics de set però acompanyat del 3 de 6 amb el pilar, per finalitzar amb un pilar de 5.
Bona diada la que hem viscut aquest migdia, sent de nou moltes camises a plaça, tònica habitual aquest any a les diades que fem a Barcelona. També amb les ganes de poder fer algun pas més, que semblava que podia arribar ja en diades anteriors o en aquesta mateixa diada, però que per una cosa o una altra no acaba d’arribar l’oportunitat de fer-ho, però això no significa que ens haguem de rendir i claudicar, sinó que hem de seguir omplint el pati d’assaig per a poder preparar aquests passos endavant i també per altres que han d’arribar al llarg de la temporada. Sabem del que som capaços i del que podem oferir, i ho farem.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari