50è Aniversari emotiu però poc brillant

Aquest dissabte 8 de juny arribava segurament el moment més esperat en la temporada del 50è Aniversari dels Castellers de Barcelona, i és que el mateix dia que tot just fa 50 anys la colla es presentava per primer cop en una plaça es celebrava la diada d’aniversari de la colla, a la Plaça de San Jaume i acompanyats de les dues colles del bressol casteller: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls.

I arribàvem a la diada amb una barreja d’emoció, d’il·lusió, d’esperança, de confiança i amb els nervis evidents en cites com aquesta, tot fruït de la feina feta fins ara i amb el punt final de l’assaig del divendres que va ser intens però absolutament profitós.

Si divendres ja vam poder veure alguns dels veterans de la colla que feia temps que no passaven pel local d’assaig, sols arribar a la Plaça Nova que era el lloc de concentració la imatge va ser poder veure al Josep Sala acompanyat del seus dos fills. Molts més es van afegir a la celebració i no van voler perdre’s una diada tant especial com aquesta, tant de veterans com d’altres castellers amb no tanta experiència però que per circumstàncies de la vida s’han allunyat de la vida del dia a dia de la colla, i així és com va venir gent des de tot arreu per molt llunyana que fos la distància.

I així és com vam enfilar el camí cap a la Plaça de Sant Jaume, i un cop arribats vàrem alçar 5 pilars de 4 simultanis, per tot seguit anar directes amb el gran objectiu del dia, el 4 de 9 amb folre. Després d’un peu desmuntat el vam tirar amunt, amb una soca més que compacte i amb un folre que semblava que controlava bé un tronc ferm i estable, però amb els més petits a dalts es va començar a inestabilitzar pels pisos baixos i amb aixecador col·locat finalment es va trencar a l’alçada de terços. Cop dur, ja que estàvem confiats en assolir el castell i tenint en compte que no quèiem d’aquest castell des del carregat a la diada dels Castellers de la Vila de Gràcia del 2016, sumant-ne 7 descarregats i un intent desmuntat.

Amb el format de rondes a la tarragonina, la segona ronda fèiem un pas enrere per agafar de nou embranzida i descarregàvem de nou el 3 de 8, solvent i ben rodat.

I quan era el nostre torn a la tercera ronda per tornar-hi amb el 4 de 9 amb folre finalment l’aparcàvem i assolíem un 4 de 8 amb canvis al pis de segons, que va pujar al segon peu, segur tot i alguna incomoditat a nivell de segons amb una rengla un pèl tancada.

Per acabar les rondes de castells portàvem a plaça per primera vegada aquesta temporada el 9 7. Castell solvent on va debutar alguns al tronc i la majoria del pom de dalt, també a pinyes i a nuclis, i que va ser força solvent i ràpid tot i fer-ho amb una sola enxaneta. Tot just el setè descarregat per la colla, i que no fèiem des de l’actuació a la Festa Major del Poblenou del 2017.

Sorpreníem a la ronda de pilars portant a plaça el pilar de 6 que aquesta darrera setmana d’assaig havia donat tant bons resultats a assaig. Però com acostuma a passar amb els castells i sobretot amb els pilars de mèrit, no és extrapolable el resultat de l’assaig amb el de la plaça i de nou ha estat així. El pilar va pujar nerviós i remenat i amb els darrers passos de l’enxaneta  va començar a perilla i tot i que semblava que es podria arribar a carregar es va trencar a pocs segons de l’aleta. Cop dur pels pilaners i sobretot per la colla que esperava amb el pilar sortir amb un regust una mica positiu de la diada.

Tot i que estava previst portar a plaça 5 pilars de 5 simultanis per acabar la diada, van aparèixer tots els condicionats possibles per a que finalment no fos possible: la caiguda del pilar de 6, la durada de la diada, la moral, … I finalment vàrem tancar la diada amb el pilar de 5 al balcó i finalment el que va ser el millor moment de la diada, un pilar de 4 amb el Nicolau Barquet al pis de segons, tot just el mateix segon del primer pilar de 4 de la colla de fa 50 anys.

Pel que fa a les altres colles, totes dues van pujar a Barcelona a fer els seus millors castells i així és com la Colla Joves Xiquets de Valls va assolir una doble estrena, amb el primer castell de nou de la temporada tot i que tant sols carregat, el 3 de 9 amb folre, i amb el primer pilar de 7 amb folre, pilar de gran estètica. Van sumar també el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8 amb pilar amb força comoditat, i van finalitzar la diada amb un pilar de 5 i quatre pilars de 4 simultanis.

La Colla Vella va començar la diada amb el castell de nou, també en forma de 3 de 9 amb folre, i que va arribar després d’un primer intent desmuntat que presentava algunes deficiències però que van saber resoldre en la segona temptativa i així varen descarregar-lo amb solvència. La mateixa solvència que van demostrar tant amb el 5 de 8 com el 4 de 8 amb pilars, cridats a pujar damunt d’un folre d’aquí a dues setmanes per Sant Joan. Van cloure la diada amb un pilar de 6, per tot seguit dos pilars de 5 i dos de quatre simultanis, havent començat amb un pilar de 5.

No va ser la diada que tots volíem i creiem que podíem fer, però si alguna cosa ens ha ensenyat aquests 50 anys de colla és que mai ens rendim i que davant de qualsevol entrebanc sempre ens aixequem per tornar-hi. I el millor de tot és que en una setmana tenim una actuació, la del Pati a Valls, que en les dues vegades que hi hem anat aquests dos darrers anys ens ha donat moltes alegries. Com sempre, per preparar-la amb les millors condicions possibles hem de ser-hi als assaigs, i és que sense assaig no hi ha castells, això està clar.