I per fi arriba el 2 folrat (03/08/2019)

Aquest dissabte els Castellers de Barcelona teníem la darrera actuació del primer tram de temporada, la tradicional i màgica diada de Màrtirs Street a la Plaça de la Vall del Castell de Vilafranca del Penedès.

Està clar que no arribàvem amb un programa altament ambiciós com ho hem fet des del 2012 però si que ho fèiem amb la mateixa il·lusió i ambició de sempre, a poder fer un pas endavant en aquesta temporada assolint el primer 2 de 8 amb folre de l’any.

I és que després d’estar des de l’actuació del 50^è Aniversari picant molta pedra a l’assaig i sense acabar d’arrodonir un bon assaig amb les proves més grans, finalment el darrer assaig ens posava quasi al mateix nivell que vam arribar a aquella diada ja fa quasi dos mesos. I és que el gruix de gent al pati d’assaig ens permetia col·locar de nou dosos al dos folrat i quints als dos bàsics de 9, a a part d’altres proves importants com el 2 de 7 amb el folre a terra i el pilar de 6 sencers a la xarxa.

A una hora més tardana de l’habitual, però més propera a la de la diada als anys 70 i 80, l’actuació començava passades les 20h del vespre amb el primer castell de l’altra colla a plaça, els Xicots de Vilafranca, per tot seguit encarar nosaltres el principal objectiu del dia ja de cara, el 2 de 8 amb folre. Tanquem el peu a la primera i enfilem ràpidament els primers pisos del castell i el folre, i finalment comença a sonar el toc de castells que indica que això va en serio, puja ràpidament i abans de carregar hi ha una batzegada important però tothom està per la feina i es manté en el seu lloc per a carregar i donar pas a una descarregada dinàmica però controlada, amb una soca compacte, un folre a lloc, el tronc donant-ho i una canalla que sembla que no s’estreni al castell.

Dels intents desmuntats que havíem portat a plaça al mes de maig hi havien dos canvis a terços i un a quarts, reforçant una mica més el tronc del castell, i hi havia el debut de les dues quintes, per fi la Cinta Lleixà es treia l’espina de descarregar el seu primer 2 folrats a quints, i la Laia Garcia també s’hi estrenava i tant sols amb 12 anys d’edat, i al pis de quarts debut del Luisito. També debuts pel que fa al pom de dalt, dels que sé segur l’Aran d’aixecador i la Sofia d’enxaneta. A nivell de soca debuts de la Martina i de la Nora de crosses, i al folre també de crossa debut de l’Oriol Meléndez i de primeres mans del Pau Salas, de primer lateral del Carlos Maroño i de segon vent el Botas. Aquest primer 2 folrat de l’any representa el número 77 descarregat a la història de la colla.

Després del dos no ens podíem relaxar ni molt menys, havíem de completar la primera tripleta de vuit i de l’any, i el següent pas era en forma de 3 de 8. Tanquem el castell al primer peu i el carreguem i descarreguem amb força solvència, repetint l’alineació del darrer.

I després del dos i del tres, arriba el quatre. Després de petites rectificacions pugem el castell també al primer peu (miracle!) i mostrem de nou la solvència que tenim aquest any amb l’estructura del quatre, portant-lo a bon port sense gaires complicacions.

Finalment a la ronda de pilars de comiat ens acomiadem de la plaça amb dos pilars de 5 i dos de quatre simultanis,

Pel que fa als Xicots completen de nou la millor diada de l’any completant el 5 de 7, el 4 de 8 i el 7 de 7, castells executats sense cap mena de problema, i esperen poder assolir el 3 de 8 en algunes de les diades que tenen abans de la seva Festa Major.

En aquesta ocasió marxem de la plaça per a continuar la festa a la plaça de davant del local dels Xicots amb l’habitual fórmula de sopar amb entrepà de botifarra i música a càrrec de un DJ, però això ja donaria per una altra crònica que es quedarà a la memòria de cada un de nosaltres.

En una temporada que ha estat d’alt i baixos, necessitàvem una diada com aquesta realitzada en una plaça tant màgica important per nosaltres com és aquesta. Ha de representar aquell punt d’inflexió que ens faci creure que en som capaços i que ens faci tornar a finals d’agost amb les piles carregades per a poder fer un segon tram de temporada a l’alçada del que representa la colla i del que significa celebrar la temporada del 50^è Aniversari, sense tornar-nos boixos, anant pas a pas però amb fermesa i convicció.