El concurs com els crancs

Aquest passat divendres es va avançar la notícia que finalment es va confirmar el mateix dia respecte a les primeres novetats de cara al proper concurs de castells de Tarragona. Novetats que ha aprovat la comissió assessora i que en aquest primer cicle de reunions versen sobre la taula de puntuacions de castells i la suma dels castells ja que aquestes novetats ja són determinants per la classificació de cara al mateix des de l’1 de setembre d’aquest any fins al 31 agost del 2020.

Aquestes novetats han encès un frenètic debat amb moltes aportacions i de gran nivell qualitatiu per les diferents xarxes socials i també en diferents articles que podreu trobar a la premsa castellera, com per exemple dos al portal “Món Casteller”, el del Josep Almirall i el del Cugat Comas. Debat del que no em vull escapolir i que centraré en tres aspectes: la comissió assessora, la puntuació dels castells de deu vers els castells nets, i el fet de que ja no hi la limitació de un sol castell carregat de cara a la suma dels tres millors castells d’una actuació.

Abans d’anar per matèria us enllaço l’article que faig escriure quasi dos anys quan es van anunciar les novetats de cara al darrer concurs de castells, que van ser precisament dues de signe contrari a les que s’han anunciat ara.

Primer de tot us faré un petit repàs històric respecte de la comissió assessora. Fins l’any 2010 les decisions del concurs eren preses per l’organització del concurs de castells: l’Ajuntament de Tarragona i el Patronat de Castells de Tarragona (format per les quatre colles de la ciutat tarragonina). Per tal de democratitzar les decisions preses i que fossin el més consensuades possibles es va canviar l’organització de cara a l’edició del 2010 creant aquesta comissió, la qual s’ha ampliat en aquesta darrera ocasió sent la seva composició la següent:

• Representants de les sis primeres colles de l’edició del 2018: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró, Colla Joves Xiquets de Valls i Xiquets de Tarragona.
• Representant de la colla guanyadora de l’edició del dissabte del 2018: al compartir el primer lloc, Xiquets de Reus i Moixiganguers d’Igualada.
• Representants de les colles de les poblacions que acull el concurs: Xiquets de Tarragona, Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo, Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, i Nois de la Torre.
• Experts castellers: Raquel Sans, David Prats, Pep Ribes, Efren Garcia, Aina Mallol.
• President del jurat: Pere Ferrando
• Representant de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya: la gerent, Cristina Sánchez.

Tot i l’ampliació de la mateixa, la comissió segueix pecant del mateix problema que ja s’havia comentat en altres ocasions, el fet de que hi hagis colles que tinguin més d’un representant, un per mèrit i un altre per organitzador, i que no hi hagi representada de la mateixa manera els diferents nivells de colles. I també el fet de desconèixer quins criteris es fan servir per a escollir els anomenats experts castellers, sense desmerèixer ni molt menys les capacitats dels escollits.

Aquests canvis en la comissió d’una edició a una altra poden fer decantar les decisions cap a un costat o una altra i que no tinguin res a veure els arguments donats per una que per una altra per lo que segurament seria més recomanable que aquesta comissió fos estable, a semblança del consell de savis de la Revista Castells.

Respecte al fet de la tornada a la taula de puntuacions del 2016 pel que fa a la valoració dels castells de deu respecte als castells nets, la decisió ha vingut motivada per les estadístiques d’aquests castells el darrer any, igual que el canvi que s’ha fet anteriorment s’havia pres per les magnífiques estadístiques dels castells de deu durant el 2016. Si aquest criteri fos el determinant per a formular la taula de puntuacions s’haurien d’haver realitzat molts més canvis en la taula, però tot i que es formulen debats respecte a l’ordre en castells com el 3d9f i el 4d9f, o el 5d7 i el 7d7, sempre acaba amb el mateix final. I aquí es quan em torno a preguntar, si cada dos anys s’ha de canviar la puntuació dels castells potser és que s’hauria de  valorar d’alguna altra manera com per exemple agrupant castells o determinant un criteri fixe que no anés canviant si el castell es de set pisos, de vuit, de nou amb folre, de deu amb folre i manilles o net. Pels interessats en disposar de la taula de puntuacions actualizada la podeu veure aquí.

I és que l’estructura del tres sempre està millor puntuada en els set, vuit i nou pisos, però en canvi en el de deu s’inverteix l’odre. Segurament això venia motivat pel fet de que el 4 de 10 amb folre i manilles era inèdit però ara ja no ho és. Aquest és l’exemple més clar, però també passa amb els castells bàsics amb el pilar, i és que de set el tres val menys que el quatre, però de vuit i de nou passa al revés

Per últim, respecte a la passa enrere respecte a que sols es pugui puntuar un castell carregat em sembla una decisió poc arriscada i que provoca menys problemes que no pas mantenir-la i fins i tot millorar-la, tot i que el principal problema han estat les raons amb les quals la comissió justifica la decisió presa “La Comissió ha detectat que aquesta normativa s’allunya de la realitat de les places i s’ha volgut corregir la incoherència que el Concurs no validi una actuació que al final tothom (colles, premsa, públic…) la dóna per vàlida”. I aquí està el quid de la qüestió, el problema és voler traslladar la realitat del concurs a les places quan no hauria de ser així ni molt menys tot i que en masses ocasions malauradament sigui així.

I si la comissió creia que no es podia deixar de donar valors als castells carregats es podia optar per altres decisions que fossin penalitzadores de les colles, com per exemple en el cas d’un castell carregat es manté la seva puntuació, en el cas del segon donar-li un tant per cent de penalització i en cas de tenir tres un tant per cent més alt de penalització. I segurament hi hauria d’altres solucions imaginatives que no pas anar d’un extrem a un altre.

I tot i repetir-me, segurament el millor que podríem fer seria deixar les puntuacions pel concurs, i qui no estigui d’acord que no hi vagi com ja fan algunes colles i podríem dir que no els hi va gens malament. I respecte a les demés actuacions de la temporada oblidar-nos del punts i fixar-nos sols en els castells, en les sensacions, en les emocions i en les cares dels castellers, si somriuen o no, amb això ja en tenim més que prou per saber quines colles surten contentes de plaça i quines no.