Aquest dilluns vaig ser de nou a una de les diades castelleres més especials de la temporada, la de Sant Magí a la sempre icònica Plaça de les Cols de Tarragona. I com ja va sent tradició des del 2009 (deu anys ja!) ho he fet donant un cop de mà als amics i companys dels Xiquets del Serrallo.
Després d’un dies de fresqueta a la Pobla de Lillet i un petit impàs a la xafogor de Barcelona, dilluns arribava a Tarragona tot just a l’hora de concentració de la colla del barri mariner a la Plaça dels Cabrits. Un cop fetes les salutacions de rigor, ens enfaixem i després del breu parlament dels dos caps de colla on fixen els objectius de la diada i avancen el possible objectiu de l’actuació de l’11 de setembre, ens desplacem fins a plaça de l’actuació.
Sent els primers en actuar, després de que sones els Segadors per part dels grallers i timbalers de les quatre colles, dos minuts abans de les dotze en punt es tancava la pinya del 5 de 7 dels Xiquets del Serrallo. L’havien descarregat menys de 48 hores abans a la diada de la Canonja i en tot moment es va veure que el castell era més que assumible per la colla ja que va ser carregat i descarregat sense cap mena de complicació, i a diferència d’altres vegades que he estat en una pinya d’aquesta colla, en silenci.
A continuació era el torn de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i ràpidament va tancar la pinya i va enlairar un dels seus castells emblema, el 9 de 8. Amb la modalitat de tres enxanetes que utilitzen ells per a executar aquest castell, va ser dominat en tot moment tot i que al tres central va perdre les mides a nivell de quarts.
En tercer lloc va ser el torn de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, i a diferència de les altres dues colles que havien iniciat la diada amb castells ja assolits aquesta temporada, ho varen fer amb una estrena, la del 2 de 8 amb folre, el qual havien descarregat per primer i únic tot just fa un any en la mateixa plaça i diada. Amb un folre reforçat a nivell de pes sobretot pel que fa a les crosses (tal i com va ser el de l’any passat), el castell va pujar bé a nivell de tronc però amb evidents problemes al folre ja que s’anava girant veient la posició d’un dels vents del folre. Tot i això el tronc mantenia el castell a lloc i es podia carregar amb suficiència fent preveure que la descarregada seria complerta, però els problemes del folre es mantenien i la sortida dels quints el folre va cedir per un dels segons quedant el castell malauradament en carregat.
Per tancar cada ronda de castells els Xiquets de Tarragona. Hi havia dubtes de si insistirien amb el 5 de 8 (amb cinc intents desmuntats) o afrontarien directament l’atac al castell de nou en forma de 3 de 9 amb folre, i finalment van tirar aquesta segona opció. El varen tirar amunt a la primera i semblava que amb força convicció però de seguida es va veure que estava obert de terços i s’anava tancat a mesura que anava pujant el castell, però es mantenia a lloc amb dosos col·locat però una forta batzegada va fer manar retirada per part del cap de canalla, lluitant al límit a tot arreu per a no caure.
Torn de la segona ronda i pas a pas els del Serrallo alçaven el 4 de 7 amb el pilar, castell que a l’igual que l’assolit a la primera ronda va ser un com un tràmit pensant amb el que havia de venir a la tercera ronda.
Al seu torn la Jove posava tota la carn a la graella amb el gran repte del dia, el 5 de 9 amb folre. Amb confiança va pujar al primer peu i es va veure remenat a nivell del tres però amb tot el pes a dalt el castell es va assentar i el van carregar amb suficiència gràcies a una canalla rapidíssima, fet que va facilitar una descarregada que va ser patida, de nou, a nivell del tres.
Sant Pere i Sant Pau no es movia del programa previst i portava a la segona ronda el 3 de 8. També va pujar al primer peu però una batzegada estranya a la rengla de l’esquerra a l’entrada de dosos va aconsellar que el castell quedes en intent desmuntat.
Els matalassers aparcaven de moment el 3 de 9 amb folre, i optaven per redreçar la diada amb el 5 de 8, però el resultat va ser el mateix de la temporada i de la diada, intent desmuntat, en aquest cas amb dosos col·locats i després que el castell es tanques per dalt i comences a remenar de mala manera.
Arribava l’hora de la veritat pels del barri mariner i es notava en l’ambient, es tancava la pinya ràpidament i pujava amunt sense contemplacions. Des de la pinya estant es va notar que alguna cosa passava a l’hora de passar l’enxaneta amb els crits de la plaça i les mirades que podia observar dels castellers que estaven al darrer cordó i podien veure el castell, finalment el castell es carregava per tot seguir-se descarregar-se no sense patiment. Un cop fora de la pinya i a l’entrar al Twitter vaig poder veure perfectament com havia anat el castell i em feia creus de com s’havia pogut descarregar el castell, però és la màgia de la colla amb aquesta plaça i és que dels cinc 2 de 7 descarregats tres han estat a aquesta plaça i diada.
La Jove tancava les seves rondes de castells amb el 3 de 9 amb folre, castell que varen dominar en tot moment, d’aquells que es fan xiulant.
Sant Pere i Sant Pau tornava a intentar el 3 de 8 i aquesta vegada va passar el que havia de passar, descarregat amb força suficiència tal i com havíem demostrar en els alçats anteriorment aquesta temporada.
Els Xiquets hi tornaven amb el 5 de 8 i de nou amb el resultat de intent desmuntat amb dosos col·locats, després duna forta batzegada a la rengla i amb quarts i quints del tres tancant-se de forma perillosa.
En la quarta ronda torn de Sant Pere i Sant Pau i per completar la tripleta de vuit tocava mostrar el 4 de 8. Carregat amb força suficiència però la descarregada va ser èpica, amb un dels terços perdent totalment la posició però aguantant el castell evitant la caiguda.
Els Xiquets aparcaven els objectius de la diada i per a sortir de plaça amb dos castells primer afrontaven el 4 de 8, castell que no va tenir gaire història, en tot moment ferm. Tot seguit eren l’única colla en actuar a la cinquena ronda amb el 3 de 8, castell que també varen completar sense cap mena de complicació.
A la ronda de pilars sols un de mèrit, el de 7 amb folre de la Jove i que va ser d’aquells que fan afició ja que abans de carregar el terç es va abocar cap endavant i semblava que el perdria però va tirar també d’èpica per a poder mantenir la posició, amb el treball magnífic del quart del pilar mantenint el pilar a lloc en tot moment. Serrallo va tancar la diada amb dos pilars de 5, per dos pilars de 5 i dos de quatre de Sant Pere i Sant Pau, per un pilar de 5 i quatre de 4 de la Jove i un únic pilar de 5 pels Xiquets.
Com a resum i valoració de l’actuació remarcar que en tot just 3 hores es varen veure tres rondes de castells, dos castells en una quarta ronda i un en la cinquena ronda, i ronda de pilars, i això que el fet de que sols es pugui actuar fa que les colles s’hagin d’anar desplaçant. I no vull ser primmirat però ja no m’agrada de normal determinades celebracions del tronc a l’hora de baixar del castell, i potser això ha portat a la canalla a celebrar-ho quan no toca, com per exemple els dosos del 2 de 8 amb folre dels de Sant Pere i Sant Pau damunt del folre quan el castell encara no havia acabat ni molt menys.
Per ordre d’actuació, valorar fermament la diada assolida pel Xiquets del Serrallo, i d’anar pas a pas. Segurament en una altra ocasió haguessin anat més enllà portant a plaça el 3 de 8, però han triat un camí i el volen seguir de forma ferma, fer passos endavant sense haver-ne de fer cap enrere. Crec que en els darrers anys tenir local propi i disposar de xarxa per assajar ha permès una millora tècnica evident i han madurat coma colla, ser menys nerviosos i parlant menys durant els castells. Ara fan uns dies de descans per afrontar el darrer tram de temporada amb la diada de l’11 de setembre, Santa Tecla i la Diada Blava.
Pel que fa a la Jove aquesta era la primera diada d’aquesta segona quinzena d’agost tant exigent i l’han encetat de forma brillant. Amb la feina feta a plaça i el que s’ha vist a assaig amb ganes de veure molt més al Catllar, l’Arboç i Vilafranca del Penedès. I és que tenen castells com el 4 de 9 amb folre pilar, el 3 de 10 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles a punt de caramel, i per camises que aconsegueixen mobilitzar no serà.
Sant Pere i Sant Pau té una relació d’amor-odi amb aquesta diada, però varen saber redreçar la caiguda a darrera hora del dos folrat assolint la seva segona tripleta de vuit tot i que amb el principal castell sols carregat. Segurament el cansament de la diada va evitar veure el seu pilar de mèrit però aquesta feina ja l’havien mostrat un dies abans tornant a descarregar el pilar de 7 amb folre.
Per últim, costa parlar dels Xiquets de Tarragona de portes enfora. Era la primera vegada que els veia a plaça en aquesta temporada, però havia vist les fotografies del darrer assaig que varen fer a la mateixa Plaça de les Cols i confiava en que podrien fer molt més que una actuació amb sols els dos bàsics de vuit, però des d’un primer moment en els castells inèdits en aquesta temporada es varen veure nervis, desconfiança, i és que a assaig varen arribar més lluny que a plaça amb el 5 de 8. El millor del dia va ser que van poder sortir de plaça sense cap caiguda, i que saben que poden fer aquests castells com han demostrat en tantes ocasions. Ho dic per experiència pròpia, en masses ocasions no té res a veure el que es veu a assaig amb el que es veu a plaça, són molts factors que en la majoria de vegades són incontrolables i difícils de determinar.
Un cop acabada la diada, petit pas pel local dels Xiquets del Serrallo per carregar piles i de tornada cap a Barcelona, però is aviso que tornaré, per Santa Tecla segur (aquest any sí) i després del que us vaig sentir amics del Serrallo no descarto que ens veiem també per la Diada.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari