El passat dijous 22 d’agost va tenir lloc a la sala d’actes de Vinseum a Vilafranca del Penedès una xerrada de castells organitzada per una de les tres colles que hi a la capital penedesenca, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca i l’Associació Baròmetre Casteller. El títol “1, 2, 3… Hi ha lloc per tantes colles a una ciutat?” era força clarificador respecte al tema a parlar i de quins serien els ponents, que no podia ser una altra cosa que parlar de si és possible que en una mateixa població poden haver-hi més d’una colla amb castellers de colles de poblacions on hi ha més d’una.
Així és com els convidats eren Carles Bistué dels Castellers de Terrassa (dues colles), Cels Galofré de la Colla Joves Xiquets de Valls (dues colles), David Lobo de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau (quatre colles), Òscar Montserrat dels Castellers de Barcelona (set colles) i Manel Trias de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca. Un debat presentat i moderat per Inés Solé, vicepresidenta de la CCCC i amb el tancament per part de Carles Esteve de Baròmetre Casteller.
Un acte emmarcat en els dies previs de Sant Fèlix(tot just el primer dia de la novena i els Goigs de Sant Fèlix) i que malauradament va coincidir amb una altra xerrada castellera, organitzada pels Castellers de Vilafranca i amb el següent títol “’Sant Fèlix en femení. Les dones al món dels castells’”. Sortosament la podeu recuperar gràcies a l’emissió que en va fer en directe la colla en la seva pàgina de Facebook i malauradament la xerrada de la qual parlo en aquest article no es pot recuperar ja que no va ser retransmesa.
Tot i la coincidència de les dues xerrades l’afluència de públic va ser notòria, d’uns 40 espectadors, sent castellers de les tres colles que hi ha a Vilafranca, també d’altres colles i fins i tot el regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
En aquest article intentaré fer una mica de memòria i fer un petit resum del parlat, si hi hagués algun error estic més que obert a les esmenes per part dels altres ponents que van participar al debat.
Després de la benvinguda, agraïments i presentació de la taula rodona i dels ponents a càrrec de la Inés, es va encetar amb la primera qüestió a debatre, que no era una altra de com s’organitzaven les colles a nivell de ciutat o s’anava per lliure. Per part de Barcelona es va comentar que després de 20 anys de ser única colla amb el sorgiment de les diferents colles al principi es va seguir cada colla per lliure però des de l’Ajuntament de Barcelona es va demanar un únic interlocutor com ja el tenien amb les colles de diables o les colles geganteres, i finalment el 2006 es va crear la CCCCB (Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona), la qual gestiona les dues diades on prenen part totes les colles de Barcelona (Santa Eulàlia i la Mercè) i el pressupost que la casa gran dedica a les colles castelleres i que es distribueix segons nivell de colla i antiguitat, i per últim també gestiona les ambulàncies de les diades castelleres.
Per part de Sant Pere i Sant Pau es va comentar que a Tarragona existeix el Patronat Municipal de Castells, format per les quatre colles tarragonines i l’Ajuntament de Tarragona, que gestiona i distribueix el pressupost també per nivell casteller i antiguitat, i és l’encarregat dels diferents protocols que existeixen per les sis actuacions que realitzen conjuntament (Sant Jordi, Sant Joan, Sant Magí, 11 de setembre, Santa Tecla i la Mercè).
A Valls en quasi tot les dues colles tenen el contacte directe amb l’Ajuntament, tot i que hi ha un ens on es reuneixen les dues colles amb l’Ajuntament, i existeix un protocol escrit de les diades castelleres (Completes de Sant Joan, Sant Joan, Firagost, Diada i Santa Úrsula) on fins i tot s’especifica com han d’anar vestits els castellers. Qualsevol canvi sempre és molt complicat i és si una colla està d’acord l’altra segur que està en contra i al revés, i en els darrers anys els únics han estat la diada a l’antiga en l’actuació de complertes de Sant Joan i avançar a les 12.30h la diada de Santa Úrsula. Sortosament els darrers anys els representants de les dues colles en aquest ens han estat persones que han permès un bon treball en les coses que fan en comú com és el Simposi Casteller.
Pel que fa a Terrassa no existeix un ens com a tal però si que les colles es reuneixen conjuntament amb l’Ajuntament per les diades de Festa Major i la tercera colla que actua a la diada central de Festa Major es escollida de forma acordada entre les dues colles tenint en compte que sigui una colla de nivell de gamma extra, però no està fitxat quin és el castell mínim i quantes vegades s’ha hagut de fer.
A Vilafranca tot i haver un Patronat el contacte acaba sent de cada colla per lliure, i sols hi ha el protocol de les diades de Sant Fèlix on participen les tres colles (vigília de Sant Ramon, Festa Major dels Petits) i existeix poca coordinació a l’hora de fer actuacions el mateix dia per part de les diferents colles.
Tot seguit va sorgir la nova pregunta, i era relacionada a com es vivia el fet casteller en una ciutat amb més d’una colla, sobretot a nivell de rivalitat. Segurament va ser el punt que va despertar més interès i amb més anècdotes per part dels ponents.
A Tarragona hi ha una relació d’afinitat entre les colles que ha canviat al llarg dels anys, si al principi era Xiquets amb Sant Pere i Sant Pau, ara mateix aquests darrers no amaguen que tenen molta més complicitat amb la Jove. Si amb alguna colla haurien de tenir rivalitat seria amb Serrallo però el fet de que es trobin tant allunyades físicament (uns a dalt de tot i els altres al port) fa que els faci mandra.
A Valls no s’entendrien els castells sense la rivalitat i sense ser dues colles com sempre ho han estat tot (es necessiten) i els anys en que la Muixerra no va actuar a plaça per exemple se la va convidar a participar en l’acte d’inauguració dels castells de Valls i tot i no actuar-hi tenen el record de l’acte. Una rivalitat sana i àcida i que les realimenta.
La rivalitat a Terrassa existeix però sobretot per un tema de naixement de les dues colles que no pas pel nivell ja que és molt diferent entre les dues colles, i també a nivell institucional. El Carles va explicar com als principis anys els hi apagaven els llums del seu local d’assaig, però a plaça es fan pinya entre les dues colles.
De Vilafranca es va parlar que no hi ha una rivalitat a plaça per la gran diferència de nivell entre les tres colles però si a nivell de visibilitat ja que hi ha una colla que és la principal que té molt terreny guanyat, i les altres dues han de picar molta pedra per a ser el més visibles possible.
Finalment el representant de Barcelona no va amagar pas la rivalitat amb Sants (tot i ser colla apadrinada) en un primer moment per la seva insistència amb actuar per la Mercè i en segon terme pel nivell casteller, però sempre de forma sana. Amb Gràcia es manté una bona relació tot i tenir un nivell casteller semblant i amb assaigs conjunts, i la relació amb les altres colles és bona fins i tot amb la Jove de Barcelona que és una escissió.
Tot seguit es va llançar la següent pregunta, sobre si la disminució de castellers s’evidencia més en ciutats amb més d’una colla, i sobre els mètodes de captació de castellers.
En general es va afirmar que no havia de ser un motiu de pes i que realment cada colla ho podia notar més o no segons el realitzat els darrers anys i l’estat general de la colla. En el cas de la Jove de Vilafranca hi ha hagut un augment i en alguns cassos de castellers que estaven a altres colles i que busquen una manera diferent de fer castells i de viure una colla castellera, fet que els permet créixer, sense la pressió d’un calendari atapeït. La captació es fa amb els clàssics tallers, activitats, assaigs porta un amic, difusió al bari o ciutat. En el cas de Sant Pere i Sant Pau van explicar com encara tenen molta capacitat de creixement al mateix barri i és el que estan buscant i fent. També important la capacitat de poder arreplegar els castellers que comencen a fer castells en colles universitàries i posteriorment passen a colles convencionals, en alguns cassos amb un tour previ del nou casteller. En el cas de les colles que tenen un nivell inferior a les altres de la seva ciutat busquen diferenciar-se de la colla de més nivell.
La següent qüestió a debatre va ser sobre el pas de castellers d’una colla a una colla, si existia algun protocol. El cas més evident és que a Valls els canvis són poc habituals i mal vistos, i en el cas de la canalla està regulat que si hi hagués el canvi hauria d’estar uns anys sense pujar amb el que no hi ha aquests canvis.
A Vilafranca no en tenen cap de protocol i així és com la Jove va haver de recórrer a la CCCC per a tractar un cas de canalla amb els verds, però va ser una intermediació que no va tenir cap recorregut.
En general no hi ha cap protocol i es vigila normalment pel que fa a la canalla, i l’únic que es fa es quan hi ha un canvi és contactar amb l’altra colla per posar-lo en coneixement. També per part de Terrassa es va parlar d’algun cas que en comptes de fer el pas de castellers a Minyons directament primer va passar per Barcelona.
I per tancar el debat la darrera qüestió va ser sobre si ens imaginàvem que cada ciutat no tingués més d’una colla, i en general es va concloure que actualment era inimaginable, que les colles tenen la seva realitat i posició. En particular a Valls sempre hi ha hagut una dualitat i aquesta és intrínseca dels castells a Valls, a Tarragona cada colla té ben definida la seva posició i a Barcelona mentre les colles tinguin un nivell mínim no ha d’haver-hi problema, i és que una de les premisses dels Castellers de Barcelona va ser la difusió del fet casteller a la ciutat i diríem que s’ha assolit amb escreix, i l’únic que s’ha hagut de fer és adaptar-se a la realitat que no és la mateixa quan hi ha sols una colla que quan n’hi ha més.
Pel que fa a Vilafranca en el naixement de la Jove es parlava de que no hi havia espai per una tercera colla i que era fer mal als castells, però tant els Castellers com els Xicots han tingut els seus millor anys a nivell de castells, i per últim a Terrassa el naixement de les dues colles va ser una seguida de l’altra i per tant sempre hi ha hagut dues colles i mentre hi hagi ganes els Castellers seguiran el seu camí.
Es va obrir el torn de paraules del públic i va intervenir en Xavi Llenas dels Xicots que va preguntar al Carles Bistué com afrontaven la situació dels castellers que passaven a l’altra colla per a poder fer millor castells, i va comentar que ells ja estaven acostumats en ser cantera d’altres colles, que els havia passat sobretot amb castellers que havien acabat als verds, però que també a vegades es troben casos al revés, de gent de Minyons que acaba a Castellers. Son coscients que s’han de renovar continuament.
Com a tancament de la taula el Carles va fer un petit resum destacant el que li havia interessat més de cada ponent, per tot seguit els ponents vam ser convidats a veure com espectadors la novena i Goigs de Sant Fèlix, i posteriorment ser convidats a un sopar amb els organitzadors, que va suposar una continuació del debat però aquest ja no en faré difusió del dit.
Crec que va ser un debat prou interessant i entretingut, i és que sempre hi ha un bon motiu per a parlar d’aquesta activitat que ens agrada tant, la dels castells.
Deixa un comentari