L’últim combat del “Cinto”

Aquest dijous els Castellers de Barcelona ens hem acomiadat, però no és fins sempre sinó fins ben aviat, del ‘Cinto’ Lleixà, un d’aquells castellers que ha deixat una gran petjada a la colla a tots els nivells, i sobretot en dos, amb la gran família que hi deixa amb la seva dona (Carme), els seus fills (Lluís, Cinta, Txory, Mariona i Nawy) i els seus néts, i amb l’absoluta capacitat humana que tenia i que mostrava amb tothom, fos més o menys proper a ell.

El tanatori de les Corts ha tornat a ser protagonista, com ho va ser va dos anys amb el comiat inesperat de l’Oriolet, i en aquesta ocasió tot i coneixedors del càncer que patia des de fa uns anys la seva capacitat de lluita que havia demostrat no feia presagiar aquest trist final. Un final que ha commogut no sols a la colla sinó també al món casteller que el coneixia, i tot el món associatiu i cultural al qual ell estava o hi havia estat vinculat i és que també havia estat membre tant dels Falcons de Barcelona com de la Moixiganga de Barcelona, era el representat de la colla a la Federació  d’Entitats i també formava part de la Casa dels Entremesos i de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, i potser me’n deixo alguna més. Però sols amb això ja us en podeu fer una idea els que no l’havia conegut del que representava en Cinto a nivell de cultura popular a la ciutat de Barcelona.

Malauradament en ocasions com l’aquest dijous són de les poques oportunitats que un pot tornar a veure alguns castellers que ja no ho són o que són poc actius i sempre és un motiu de joia i alegria ja que el record cap a una persona ens uneix a tots en un dia tant especial.

Tot això feia presagiar que l’auditori on es duria a terme el comiat estaria ple de gom a gom i així ha estat, en un comiat emotiu amb parlament del president de la colla honrant la seva memòria i a part de les cançons interpretades pel grup, amb una cançó interpretada de forma impecable per un graller i un timbaler de la colla.

Un cop acabada la cerimònia a dins de l’auditori, mancava la part final ja fora del mateix. En primer lloc ha ballat l’Àliga de Barcelona, una figura que ell havia portat en més d’una ocasió, un ball que ha estat solemne i emotiu. Tot seguit els castellers hem alçat un pilar de dol, i en aquesta ocasió no podia ser menys que un pilar de 5 on l’aixecadora ha estat la Cinta, una de les filles, i que ha mostrat de nou el seu valor, sincerament jo no sé si seria capaç de fer el mateix en la seva situació.

A nivell personal la meva relació amb ell més estreta va ser els anys que vam coincidir en la tècnica de pinyes, on ell ja hi era (des del 1997, poc després d’entrar-hi a la colla) i on jo hi vaig entrar per primer cop el 2007 en el primer any com a cap de colla de l’Eva Baró, fins el 2013. Una relació que es va intensificar l’any 2009 quan ell havia de ser el cap de pinyes del Sergi Udina ‘Miliu’ com a cap de colla però finalment després de diferents reunions en les que jo també vaig mostrar el meu interès en optar a ser cap de colla finalment em vaig integrar en la candidatura del ‘Miliu’ com a sots cap de colla i cap de pinyes, formant part el Cinto igualment de la tècnica amb un paper més que destacat. Aquell no va ser un any fàcil per ningú però crec sincerament que cada any que passa es pot posar més en valor la feina que es va fer i un canvi de model que es va intensificar alguns anys després. I tot i que moltes vegades no ens posàvem d’acord tant ell com jo érem capaços de posar per davant els interessos de la colla i així va ser com aquell any vam implementar un nou model de soca i folre del pilar de 7 descarregant-ne el primer de la història de la colla a la Mercè del 2009, sent ell l’encarregat de dibuixar el castell atenent a les premisses acordades a la tècnica i optant per un model semblant al dels Minyons de Terrassa després d’estudiar-ne i valorar-ne de diferents.

També vam coincidir en el traspàs de la representació de la colla a la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, ja que li vaig donar el relleu l’any 2009 en un càrrec que mantenia fins l’actualitat i que l’havia fet ser un dels puntals de la Federació i ben conegut, estimat i respectat per totes les entitats que en formen part.

I a nivell casteller havíem coincidit en el folre dels primers castells de nou de la colla compartint la posició de crossa.

El d’aquest dijous ha estat el seu darrer combat aquí a baix, però ara en té molts més allà on també hi són tants amics que ens han deixat i els quals ens guien als que encara estem per aquí baix a seguir endavant alçant els castells fins a tocar el cel.

Aquest dijous amb tant gent que el va acomiadar no va ser fàcil mostra’ls-hi el meu sentiment als seus familiars tot i que quasi vaig poder amb tots, però sigui vàlid aquest escrit com al meu darrer rècord a la seva persona, no sols en nom meu sinó també de la Christine que no va poder ser-hi present degut a estar actualment lluny d’aquí.