Aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem tingut la primera diada de la Mercè, la Festa Major de Barcelona, en aquest cas ha estat la que des de fa poc es coneix com a Mercè. Amb la colla de Barcelona com a colla local i amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca com a colles convidades.
Tot i que aquest any el canvi de lloc de concentració de les colles feia preveure que potser seria més fàcil complir els horaris de l’actuació finalment no ha estat així i tot just a les 12h els Minyons feien la seva entrada a plaça.
I així ha estat que cap a les 12.30h s’alçava el primer castell de la jornada dels Castellers de Vilafranca sent nosaltres els tercers en actuar a resultes del sorteig que s’havia celebrat a finals del mes de juliol.
Al nostre torn hem optat per alçar el 7 de 8, castell que per primer cop portàvem a plaça aquest any. Ens havíem de remuntar a Nou Barris del 2016 per a veure el darrer cop que l’havíem portat a plaça amb el resultat de carregat sent el darrer de descarregat el de Begues al 2015. Un castell amb mal record pels dos darrers carregats i que sortosament habitualment disposem de castells més importants per fer. Castell que és molt desagraït (per dir-ho d’una manera suau) a nivell de pinyes i que ha pujat al segon peu després de desmuntar un per problema d’alçades, ha estat nerviós d’execució però solvent descarregant-lo per onzena vegada a la història de la colla. Ple de debuts a tot arreu, al tronc a la canalla i a pinya en totes les posicions possibles i destacant que al pis de terços hi anava una dona, la Montse Pachón, demostrant de nou la qualitat de les nostres guerreres.
Aquest primer castell era clau per a poder atacar el 4 de 9 amb folre a la segona ronda però problemes amb un dels baixos que no havia aparegut a plaça i amb l’alternativa més clara que aquest diumenge no podia estar a plaça feia presagiar que segurament el descartariem però de sota les pedres hem trobat un valent gladiador i hem anat a totes a pel castell de nou. Semblava que estava tot a lloc, amb bona mida i ràpidament han sonat gralles però de sobte aquest baix no ha pogut i ha demanat baixar el castell de forma quasi immediata.
Amb la incertesa de si hi tornaríem ha continuat la diada i després de molts dubtes i canvis finalment optem pel 3 de 8 amb un canvi de baixos per a veure si un d’ells podia fer tot seguit el castell de nou. El tres ha pujat al primer peu, dinàmic però controlat i l’hem descarregat.
Sense opcions de castell de nou finalment tancavem les rondes de castells amb el 4 de 8, castell que ha estat còmode en tot moment demostrant que el tronc del castell hi és.
Descartat el pilar de 6 hem volgut tancar la diada amb dos pilars de 5 simultanis, amb la particularitat que eren totalment femenins, els dos havent-se descarregat a assaig en més d’una ocasió. Malauradament un dels dos ha quedat en intent de sobte, però l’altra s’ha descarregat de forma brillant amb el debut de l’Aïda a segons, assolint una fita poc vista ja que ha fet el pilar de 5 des de l’enxaneta fins a baix. Ànims a les castelleres de l’altra pilar que han tingut una profunda decepció, a la propera segur que el descarregueu ja que jo ho he vist.
Finalment tancavem la diada amb el pilar de 5 al balcó.
Pel que fa a les altres colles d’aquesta diada de la Mercè històrica hi ha hagut de tot. Els Castellers de Vilafranca han resolt amb ofici i determinació una gran actuació amb el 4 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles, comptant com ha és habitual en aquesta plaça amb l’ajuda del públic al peu.
Els Minyons de Terrassa volien oferir alguna estrena i després de descarregar de nou el 2 de 9 amb folre i manilles han anat a pel 3 de 9 amb folre i pilar. Ha pujat amunt al segon peu i des de la soca estant pintava a que el castell estava sent mogut però han pogut carregar el tres i poc més ja que el castell no ha tingut corda i s’ha vençut en una mala caiguda. Han pogut resoldre la diada amb el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el pilar de 7 amb folre, tot descarregat.
Un cop acabada la diada el cap de colla ha remarcat una cosa que estic absolutament d’acord i és que aquest diumenge era una primera etapa i el dimarts 24, dia de la Mercè, tenim una segona oportunitat. I s’ha demostrat que tots som imprescindibles en una colla castellera, des de baix fins a dalt i quan alguna peça falla el castell no és possible, i és un bon moment per a reivindicar la figura del baix i també de tot el nucli, posicions molt exigents físicament però sobretot mentalment.
Deixa un comentari