El 24 de setembre pels Castellers de Barcelona és el dia més especial de l’any i és que el dia de la Festa Major de Barcelona, la nostra ciutat. Un dia que comença ben d’hora amb les matinades de la Mercè i que tot seguit continua amb un bon esmorzar, aquest any amb alguns problemes logístics però que finalment hem pogut resoldre i on no han faltat els pebrots del cap de colla que almenys durant una estona han fet que l’espera pel menjar fos menys soferta ja que ens podíem posar alguna cosa a l’estómac tot i poder patir de la picor d’aquests.
Una mica abans de les dotze del migdia fèiem el tradicional pilar a la sortida d’ofici, un de cinc en concret, i tot seguit iniciàvem el cercavila del seguici després dels Castellers del Poble Sec, un recorregut que per molts anys que un l’hagi fet sempre és especial i molt més intens que no pas el cercavila de la Mercè històrica, i que acabava entrant a la Plaça de Sant Jaume amb un pilar de 4 caminant que ha estat una mica més curt de l’habitual degut a que el camí estava ple de públic expectant per viure i veure la diada de la Mercè.
Un cop a lloc a plaça ens hem disposat a preparar la pinya del primer castell en una diada que com ja està sent habitual era amb el format de rondes a l’antiga, o sigui, sense cap ordre preestablert, i ho hem fet de nou amb el 7 de 8. Aquesta vegada ha pujat amunt al primer peu després d’algunes petites correccions i segurament ha estat una mica més treballat que no pas el 48 hores abans però la rapidesa de la seva execució ha estat clau per a completar el segon de la temporada, el dotzè de la història de la Colla, mentre anàvem sentint les gralles d’altres castells que s’estaven alçant de forma simultània per part d’altres colles i per tant des del pis de baixos era difícil poder fer un seguiment precís del castell.
La segona ronda era el torn del 4 de 9 amb folre, i tot i tenir la baixa del baix que havia faltat diumenge i que ja per la tarda vàrem saber que havia estat per un accident durant la nit anterior i que sortosament no va ser greu, en aquesta ocasió sí que teníem una alternativa clara i assajada. Tot i que erem alguns menys que diumenge comptàvem amb amics d’altres colles i en principi el gruix estava assegurat. Després de desmuntar un primer peu després de molts dubtes, finalment el segon ha estat el bo i han sonat les gralles amb rapidesa, el castell s’anava bastint amb cert recorregut però a l’entrada de dosos hi ha hagut una batzegada al pis de quarts que ha aconsellat desmuntar el castell però no hi ha hagut temps per molt més ja que una segona ha trencat el castell.
Amb els ànims força tocats i amb alguns tocats també físicament tancàvem la diada amb els dos bàsics de vuit, un 4 més que controlat i segur i un 3 força més mogut però a lloc en tot moment.
Aquesta vegada ens trèiem l’espina del intent de pilar de 5 femení de diumenge i en aquesta ocasió el resultat ha estat l’esperat vist i sent coneixedors de l’assaig del mateix, o sigui, descarregat, sent el debut de l’Helena Tarrats a segons,
Finalment tancàvem la diada amb quatre pilars de 4 simultanis tot i que havien de ser-ne 5 però malentesos diversos no ho han fet possible, tot just sent les tres de la tarda, o sigui, tancant la diada en un període de dues hores. Detalls a millorar és l’alineació dels pilars i la distància entre ells.
Pel que fa a les altres colles, els Castellers de Sants han bastit una actuació sense cap mena de problema (4 de 8, 3 de 8, 5 de 7) amb castells que han demostrat tenir més que a l’abast i que de fora estant no s’acaba d’entendre que no siguin/puguin ser capaços de fer alguna cosa més , i és que no sols tenen els castells bé sinó segueixen sent la colla que aconsegueix arrossegar més camises. Però també sé que són una colla amb moltes particularitats i que va segurament més enllà dels castells, i això fa presagiar que quan vulguin fer passos endavant sigui aquest any o el que ve seran capaços de fer-ho.
En el cas dels Castellers de la Vila de Gràcia, diada amb els dos bàsics de vuit ben resolts i amb un intent desmuntat de 7 de 8 per indecisió de la canalla que ha donat pas a un 7 de 7 que no ha tingut cap mena de problema. Tot i que apuntaven a més, les darreres actuacions han passat factura i havien fet descartar un castell com el 2 de 8 amb folre que ja havien assolit abans de vacances en tres ocasions, i també el 3 de 9 amb folre que volien portar per la Festa Major de Gràcia.
Tant Castellers de la Sagrada Família, com els Castellers del Pobe Sec, com la Colla Jove de Barcelona han assolit una actuació complerta de castells de set. En el cas del que vesteixen camisa verda han resolt de forma brillant una diada amb tres castells de la gamma alta de set, el 5, el 7 i el 4 amb el pilar, aquest darrer amb un punt d’èpica en la descarregada del pilar de 5. Llàstima de no poder veure el sempre espectacular 3 de 7 aixecat per sota, i no millorar la millor diada de la temporada però si assolint la segona.
Els de la camisa blau cel han culminat de forma satisfactòria el 4 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar, una de les millors diades de la temporada.
En el cas de la Jove actuació complerta de la gamma alta de set, amb el 5, el 7 i el 4 amb el pilar, i que ha representat la millor diada de la temporada.
Per últim, els Castellers de Sarrià han assolit la seva millor diada de la història actual amb el primer 5 de 6 que ha arribat al segon intent després d’un previ que han desmuntat per indecisió de la colla. Aquest castell ha arribat al final, després d’assolir el 4 de 6 amb el pilar i el 3 de 6.
Un cop passada la Mercè crec que els Castellers de Barcelona hem de posar una mica els peus a terra i veure amb un bon prisma el que hem fet fins ara i el que podem arribar a fer. Sigui pel que sigui de moment el 4 de 9 amb folre no l’hem pogut assolir, però si que hem recuperat amb bones maneres una estructura que havíem deixat apartada, la del set, segurament pel fet de no poder arribar més enllà tot i que les darreres proves del 5 de 8 havien il·lusiona’t a més d’un i que el 2 de 8 amb folre l’havíem pogut fer abans de vacances i que tot apuntava que també seria realitat per la Mercè però per diferents factors no ha estat possible.
Està clar que no està sent el 50è aniversari que tots volíem però la colla ha de ser molt més que els resultats a plaça i crec que és molt més important que la colla creixi i evolucioni que no pas les estadístiques de castells, ja que la llavor que uns valents varen plantar fa 50 anys s’ha de seguir regant per a que segueixi florida com a mínim 50 anys més.
Deixa un comentari