Som Castelleres

Aquest dissabte ha tingut lloc al local social i d’assaig dels Castellers de Barcelona un nou acte dels organitzats amb motiu del 50^è Aniversari de la Colla, i des del meu punt de vista, ha estat un acte molt enriquidor per tots els que hi hem pogut assistir, tant castellers de la pròpia colla com castellers d’altres colles del món casteller. Un acte que ha estat ben singular ja que per primera vegada s’ha organitzat una jornada matinal dedicada íntegrament al paper de la dona al món casteller que ha portat per títol “Aportació i vivència de la dona al món casteller” en que s’ha incidit en diferents aspectes, a nivell de salut, a nivell de pinya i tronc, a nivell de clima social i a nivell dels mitjans de comunicació.

Cap a les deu del matí ha començat la jornada a la sala d’actes del local amb la presentació de la jornada a càrrec de la Teresa Poblet, membre del grup de treball de la jornada, de l’Afra Suárez, secretària i cap de la comissió del 50^è Aniversari, Roger Gispert, president de la CCCC i Joan Subirats, tinent d’alcalde de cultura, educació i ciència. En aquesta presentació s’han posat sobre la taula algunes dades sobre la presència de la dona al món casteller i al paper en els càrrecs capdavanters, i sobre la importància de la dona, de que s’ha evolucionat molt però que encara queda molt camí per recórrer.

Tot seguit ha estat el torn de les dues presentacions de l’àrea de salut, de com l’activitat castellera pot afectar a la salut de la dona i que han estat presentades per Sílvia Simó, dels Castellers de Sants i part de la Direcció Mèdica de la CCCC.

En primer lloc ha estat el torn de l’Alba Pellisé, llevadora i castellera de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, que ha presentat una ponència sobre «Prevenció dels efectes de la pràctica castellera en la musculatura del sòl pelvià de les dones». Ha estat una presentació amena i didàctica en que ha buscat la complicitat del públic assistent demanant la seva opinió sobre diferents aspectes, ja que la musculatura del sòl pelvià és un factor clau de cara a poder no tenir determinats problemes de salut com és la incontinència urinària, i és que aquesta és major a les dones que als homes i que arriba a un valor de quatre vegades més. I un dels factors que incideix en aquesta musculatura és la pràctica esportiva d’impacte i els castells són un bon exemple, per tant, per poder reduir aquesta problemàtica és molt important poder treballar aquesta zona amb diferents exercicis que es poden fer, amb l’ús de diferents productes com les boles xineses o també l’excitació d’un òrgan tant important per les dones com és el clítoris. I és que tot i que és molt important exercitar aquesta zona la societat no ha ensenyat a treballar-la, i a més a més, a les farmacèutiques tampoc els hi interessa. I en conclusió, no és problema que fa que la gent es mori però si que incideix en la qualitat de vida, no és un avís alarmista respecte el que suposa practicar l’activitat castellera però si de posar-hi remei a través de la prevenció

I en segon lloc, Jordi Juanico, pedagog a l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu i casteller dels Minyons de Terrassa que ha tractat sobre «Trastorns de la conducta alimentària». Ha explicat com des de que no pot fer castells de forma activa per malaltia va decidir posar el seu gra de sorra en el món casteller des d’un altre àmbit, en de la prevenció i tractament dels trastorns de la conducta alimentària que va començar a detectar a la seva consulta. Ha explicat en que consisteix les dues que n’hi ha, l’anorèxia i la bulímia, a nivell general, per a continuació explicar les situacions que es poden viure en una colla i que poden comportar que els nens però sobretot les nenes (1 nen per cada 10 nenes) puguin patir un trastorn de conducta alimentària, com per exemple comentaris que es poden fer sense pensar. També es molt important tenir uns horaris pels menjars i fer-ho en grup, tant a casa com a colla, calen espais on poder sopar . I per últim, també es molt important que hi hagi una comunicació clara dels tècnics de la colla, i això pot passar tant en canalla com en adults, i que els castellers capdavanters també tinguin bons hàbits per a donar un bon exemple.

Un cop acabada les ponències de l’àrea de salut, s’ha obert l’àrea de pinya i tronc amb una taula rodona sobre «Aportació al Castell com a membre del Tronc o Pinya», comandada per la Cinta Lleixà dels Castellers de Barcelona i ex cap de pilars, i amb la participació d’Amaia Comas, dels Minyons de Terrassa, Aina Mallol, ex cap de colla dels Xicots de Vilafranca, Carme Macias, una de les primeres castelleres dels Castellers de Barcelona, Eva Calatayud, ex cap de tronc i de canalla dels Castellers de Barcelona i Anna Jorba, cap de l’àrea social dels Castellers de Barcelona.

En primer lloc s’ha parlat sobre la compatibilitat castellera amb l’embaràs i hem pogut escoltar diferents visions de tres protagonistes que han estat mares mentre eren castelleres de tronc. La de l’Aina com va planificar l’embaràs per a poder perjudicar el mínim a la colla i que un cop ja va parir tot i que volia fer un any sabàtic la colla la va venir a buscar per un castell i va acabar decidir tornar-hi i ho va fer després de fer un treball intens de preparació. En canvi l’Amaia, cada cop que ha tingut algun dels seus fills i filles, a continuació ha seguit pujant als castells com també ha fet altres activitats i va destacar com al cap de pocs dies de tenir un dels fills pujava a quarts d’un 4 de 9 sense folre. Per últim, la Carme ha comentat com ella va planificar molt l’embaràs i ja va deixar de pujar mentre volia quedar-se però després d’un any de no aconseguir-ho va tornar a pujar i aquest cop si que s’hi va quedar, i com després de l’embaràs va guanyar molt de pes i no podia seguir fent a la colla el que havia fet abans i ja a continuació si algun dels pares havia d’anar a castells era el seu marit i ella es quedava a casa amb els fills, finalment desvinculant-se de la colla ja que els nens no volien fer castells però un cop ja els fills grans ella hi ha tornat. En el cas de l’Eva ha parlat des de la visió de que si es planteges tenir fills hauria de posar tot en valor ja que actualment es sent que seria una baixa important per la colla a nivell de tronc.

Tot seguit s’ha parlat de quines qualitats tenen les dones a l’hora de fer castells al tronc i a la pinya, i l’Aina ha remarcat que un dels problemes de la dona castellera és un problema de mirada, es mira pel gènere i no es descobreix el talent, i que segurament les dones són més patidores i sofertes. L’Amaia i l’Eva han incidit en la tècnica a l’hora de fer els castells, que no sols és una qüestió de força, i per últim com a crossa ha destacat la força mental que han de tenir i la compenetració i confiança amb el baix, amb el contrafort, amb l’altra crossa i amb l’agulla.

Per últim, l’Aina creu que si les dones es posen al capdavant de les colles és més fàcil que les dones puguin participar-hi en posicions no habituals, i en canvi la Amaia és més de l’opinió que sigui qui sigui qui estigui al capdavant la dona s’ha de fer valer.

Tot seguit hi hagut una petita pausa per tot seguit seguir amb l’Àrea de Clima Social, en una taula rodona titulada «La Dona, com a mare, castellera, companya, cap de colla o membre de junta», comanda per l’Eva Baró, ex cap de colla dels Castellers de Barcelona i amb la participació de la Mery Mañané, també ex cap de colla, Aida Martínez, de la comissió de igualtat de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Laia Comas, ex cap de colla dels Castellers de Cerdanyola i Inés Solé, dels Xiquets de Tarragona i de la comissió d’equitat de la CCCC.

La Inès ha destacat que la dona va entrar al món casteller com a necessitat, i com a la seva colla es va votar en assemblea si podien tenir camisa, fet que ara ens sonava molt estrany, mentre que la Mery ha incidit en el fet de que perquè les dones no volen o no es proposen ser cap de colla o presidenta, i com ella vol deixar de parlar de dones i castells i parlar sols de castells. Segons la Laia hi ha un problema de manca de referents, en part perquè el propi perfil que dona la societat fa difícil el fet d’ocupar càrrecs de responsabilitat, i l’Aida va incidir en un aspecte, i és l’abandonament de la colla quan castellers tenen fills i del 40% de castellers que deixen de venir, un 75% són dones.

I per últim, la Mery ha remarcat com en el jurat del concurs de castells sols en una ocasió hi ha hagut una dona, en aquest cas dels Castellers de Barcelona, fet que després la Raquel Sans ha remarcat com a la comissió assessora que és més àmplia ella és l’única dona i és conscient que és la quota ja que així li van demanar des del mateix Ajuntament de Tarragona.

A continuació ha estat el torn de la ponència «La Dona Castellera als mitjans de comunicació», per part de la Raquel Sans, periodista i castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls. Ha explicat la seva entrada al periodisme gràcies a un contracte a el Punt Diari de Tarragona, i com en el moment de que el periodista que s’encarregava del món casteller va ser ascendit ella va passar a ser l’encarregada pel fet de ser castellera, i l’entrada al periodisme casteller va se dura ja que es va trobar que era totalment masculinitzat. Poc a poc les dones es van anar fent lloc i va ser important l’entrada de l’Elisabet Carnicé com a presentadora del programa «Quarts de nou», i també tot seguit de dones fent de peu de plaça, però l’aspecte tècnic continuava sent per part d’homes, fins que amb les primeres dones cap de colla es va poder sentir ja dones parlant de tècnica castellera i el següent pas ha estat que aquestes dones han entrat en la presentació de programes o en l’anàlisi tècnics en retransmissions de diades castelleres. Per últim ha volgut destacar dues coses, la importància de l’Aurora Batet ja que va trencar molts sostres als anys 40, i les colles universitàries que estan ajudant a empoderar moltes dones i que després puguin fer el pas a ocupar càrrecs de responsabilitat a les colles convencionals.

I com a tancament de la jornada, Oriol Amorós, cap de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, ha remarcat el paper de la dona en la societat i com la societat ha de seguir evolucionat per a poder arribar a una igualtat que malauradament encara no existeix.

Ha estat una jornada que ha creat un debat molt interessant i enriquidor, no sols a les dones sinó també als homes que hi hem assistit. I és que segurament en masses ocasions els homes desconeixem o no som conscients de les dificultats que s’han debatut i donem per fet coses que no haurien de ser, hem de tenir una mirada molt més àmplia i hem de ser els primers que hem de tractar a tothom de forma igualitària, pel seu talent i no pel seu gènere.

Si voleu recuperar o veure el que s’ha debatut a la jornada ho podeu fer gràcies al streaming que de la jornada que s’ha fet: primera part, segona part i tercera part. Fotografies de @CdBCN