Aquest passat diumenge tenia lloc a la Plaça del Blat de Valls la diada de les diades, la de Santa Úrsula. Sortosament la colla dels Castellers de Barcelona no acostumem a actuar el mateix diumenge al migdia, tot i que finament a primera hora de la tarda teníem la diada que havia de ser el dissabte al tarda. I és que la manifestació convocada en contra de la sentència del procés a Barcelona feia moure la diada al diumenge a la tarda, i en comptes de celebrar-se a Sant Cugat del Vallès, la colla dels Castellers de Sant Cugat movia l’actuació a l’esplanada en front de la presó lledoners degut a la situació extraordinària i per a apropar la diada als presos polítics i en especial al Raúl Romeva, casteller dels Gausacs.
Així es com a primera hora de matí empreníem el camí de Barcelona cap a Valls amb la il·lusió de poder veure una actuació històrica per part de les dues colles, i convençuts que la fita del 3 de 9 sense folre podia ser possible però sent conscients de la dificultat de la proesa tot i les magnífiques proves fetes per les dues colles vallenques als respectius assaigs.
A les dotze del migdia quasi ja no es podia moure’s per la plaça quan les colles ja es van situar i a un quart les dues colles alçaven pilars de 5 per a donar l’inici de l’actuació després del toc per part dels grallers i timbalers del “Cant del Segadors”. I és que de nou era impossible una diada sense reivindicació.
El sorteig havia somrigut a la Colla Joves i com quasi tothom preveia començaven l’actuació amb el 2 de 8 sense folre. Al primer peu el van tirar amunt, i tot i que sota control, es veia amb un moviment inquiet, l’enxaneta de nou feia una pujada ràpida i fina i dibuixava l’aleta, per tot seguit iniciar una baixada del castell que va ser tensa, amb un gran treball dels pisos de quarts i quints, descarregant-lo per tercera vegada de l’any i primer cop que es descarregava aquest castell per Santa Úrsula.
Torn per la Colla Vella que encetava la diada amb un dels clàssics dels darrers anys, el 4 de 9 sense folre. Castell dificultós de lligar a nivell de peu, fet que es va demostrar al sonar gralles al tercer peu, de seguida es va veure amb opcions reals d’assolir-se completament tot i que en qualsevol moment es pot trencar, però de nou van demostrar l’excel·lència amb aquest castell sent ja el seu 15è descarregat en la història recent.
La segona ronda prometia emocions fortes i és que si la Joves anunciava el 3 de 9 sense folre, la Vella anunciava el 2 de 9 sense manilles. Amb els quarts col·locats i quan semblava que estava tot a lloc per sonar grallers, la Joves havia de desmuntar el peu ja que l’aixecador no volia pujar. Amb canvi d’aixecador tiraven amunt el segon peu, el castell presentava bona mida en tot moment i amb sisens col·locats es veuen dificultats amb la pujada dels més petits i finalment el desmunten. L’aparquen i resolen la segona ronda amb el 4 de 9 amb folre, castell que sols va tenir algun problema amb l’encaix dels terços amb el folre però que van saber resoldre.
Tot i que la Vella havia anunciat el 2 de 9 sense manilles, no sabem si perquè la diada s’estava allargant o veient que la Joves tenia a l’abast el 3 de 9 sense folre, la colla fa un canvi de castell i ataca el mite dels castells, el qual puja amunt al segon peu, es veu amb opcions però no l’acaben de parar i amb els dosos col·locats perilla però els més petits van per feina i acompanyats per la plaça es carrega el castell, la primera aleta en aquest castell, i tot seguit es trenca a nivell de quarts. Una pujada d’adrenalina pels que el vam veure en directe, i no puc ni imaginar el que va suposar per tots els castellers de la Colla Vella.
Com es suposava, sempre i quan tinguessin la canalla convençuda, la Joves hi tornava amb el 3 de 9 sense folre i el pujaven al segon peu. L’expectació i l’emoció a la plaça era impressionant ja que es bastia com si fos un castell de vuit, i amb dosos col·locats es veia perfecte, sense perdre mides, però els més petits tenien dubtes i problemes per acabar de pujar i aquest s’anava allargant de forma perillosa i després d’aguantar tot i més finalment es trencava abans de carregar.
Després d’una bona estona d’espera i quan ja tocava diana per a sortir de Valls per desplaçar-nos cap a Lledoners i ja estàvem quasi sortint de plaça, s’anuncia que la Joves hi torna amb aquest castell i ens quedem a veure el castell. De nou puja amunt al segon peu, amb canvis, no tant perfecte de mides com l’anterior intent però amb opcions i de nou es demostra que la canalla fa els castells ja que aquesta vegada és la bona i vencent totes les dificultats que se’ls havien presentat fins al moment a la diada per fi el carreguen. I de nou es feia història, ja que si podem dir que mai s’havia vist aquet castell com a mínim carregar, al mateix dia ho veiem en dues ocasions.
Amb la “gallina de piel”, sortíem de plaça per anar cap a Lledoners, i és que de nou anàvem a viure una situació inèdita i extraordinària que segurament molts no haguéssim pensat mai que viurem, celebrar una actuació castellera (la de la Festa de Tardor de Sant Cugat) a l’esplanada situada davant d’un centre penitenciari.
Tot i poder reunir un nombre de castellers suficients per alçar castells de vuit, malauradament no era possible ja que el canvi de dia i de lloc havia fet que hi haguessin forces baixes a nivell de tronc.
La diada començava amb pilars per part de les tres colles, els de Sant Cugat com amfitrions, i els de Barcelona i Sabadell com a colles convides, en el nostre cas varen ser dos pilars de 4 simultanis.
Sent tercers en actuar, tot i que en principi havíem de començar amb el 4 de 7, finalment aquest quedava descartat per un altre i iniciàvem amb el 5 de 7, castell que tenia forces canvis respecte als darrers però que es va completar sense gaires problemes.
A la segona ronda apostàvem pel 2 de 7, amb debut de l’Albert Torrella a segons i que ens vam permetre el luxe de dibuixar una figuereta a l’alçada de quarts.
La tercera ronda era pel 7 de 7, castell que també vàrem saber dominar en tot moment i que va suposar un bona oportunitat per a donar protagonisme als menys habituals a estar en primera línia dels castells.
Com a pilar de comiat, un de 5 posava el punt i final a aquesta diada difícil de descriure pel que va suposar a tots els que hi vam estar presents.
Pel que fa les altres colles, els Gausacs varen poder sumar un nou carro gros, que van acompanyar amb el 3de 7 i el 5 de 7, tots ben resolts. I en el cas dels Saballuts també varen poder fer el 4 de 8, i en seu cas el vam acompanyar amb el 7 de 7 i el 5 de 7.
Tenint en compte que la setmana anterior no havíem fet cap assaig i que tot just ens presentàvem a aquesta diada amb moltes baixes sensibles el resultat va ser el màxim del que podíem oferir. Ara sols queden quatre assaigs generals per a tancar la temporada, i tots serem responsables del resultat final amb la nostra presència als assaigs i a les darrers actuacions de la temporada.
Fotografies de @CdBCN
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari