En aquest doblet del cap de setmana dels Castellers de Barcelona, si dissabte al migdia havíem actuat en una diada tradicional, la de la Festa Major de la Verneda, la del diumenge al migdia també acostuma a estar present al calendari, com és la Diada del Roser dels Xicots de Vilafranca. En principi no havia de perillar l’actuació a nivell de temps meteorològic però tot just a la sortida dels autocars des de Barcelona hem patit pel fort vent i la pluja que havia fet acte de presència, però a l’arribada a Vilafranca lluïa el sol (tot i que sembla que a primera hora del mati també havia plogut) i el vent bufava, però en principi no tant fort.
Un cop concentrats al Cal Noi-Noi ens hem desplaçat fins a la vilafranquina Plaça de la Vila on a les dotze en punt els grallers de la colla local han tocat el «Cant dels Segadors» per tot seguit donar pas als pilars d’inici de la diada, de nou reivindicatius davant la situació política i social del país.
Sent els quarts en actuar en una diada on a part de la colla local també hi eren presents la Colla Jove de Sitges i els Falcons de Vilafranca, hem encetat les rondes de castells amb l’únic castell de vuit que podíem portar en aquesta ocasió a plaça, el 4 de 8, ja que l’altre bàsic de vuit no era possible per diferents baixes al tronc. Després de desmuntar un primer peu ja que un dels primeres mans no arribava bé al segon, i de desmuntar-ne un segon per alçades, finalment el tercer ha estat el bo i el castell ha pujat amb comoditat i bon ritme per carregar-se amb solvència i donar pas a una descarregada sense complicacions.
A la segona ronda hem portat un nou 7 de 7, i com ja és de costum ha estat un castell un pèl incòmode a nivell de pinya en general, amb unes mides no del tot bones però que no ha suposat cap obstacle insalvable per a descarregar-lo sense angúnies.
I per tancar les rondes de castells el 2 de 7, apurant les opcions per tornar a pujar-lo damunt d’un folre i que tot i ser un pèl lent de ritme degut a l’aixecador que és molt petit, però aquest desgast a la carregada no ha estat un impedint per portar-lo a bon port.
Un pilar de 5 en primer lloc i dos pilars de quatre simultanis en segon lloc ha posat el punt i final a l’actuació.
Pel que fa les altres colles, els Xicots han pogut completar la primera clàssica de vuit de l’any, no sense esforç. El 3 de 8 d’inici ha quedat tancat a nivell de dosos i això ha dificultat el treball del més petits però ho han solventat bé, igual que han fet a la rengla pels pisos alts ja que la quart tenia tendència a tancar-se. Tot seguit han estrenat el 2 de 7 que no semblava pas el primer de l’any, ben dominat en tot moment. I per últim han patit més amb el castell que havien sovintejat més aquest any, el 4 de 8, i és que ha arribat després de dos intents desmuntats i donant-ho tot per finalment descarregar-lo. Han tancat la diada amb vuit pilars de 4 simultanis.
Els de Sitges que havien descarregat el 4 de 8 la setmana passada, aquest cop no han pogut descarregar els tres castells que han portat a plaça, si que han dominat el dos bàsics de set però el 4 amb el pilar en una primera temptativa ha quedat en intent quan encara hi havia els quarts del castells, i és que de sobte el pilar ha anat cap enrere i s’han menjat el quatre, i en una segona l’han carregat però a la baixada s’ha perdut entre el segon i el terç. I a la ronda de pilars dos pilars de 4 simultanis
Finalment els Falcons de Vilafranca (diria que és primera vegada que coincidíem els Castellers de Barcelona i ells en una plaça) han realitzat diferents figueres, les quals en moltes ocasions desconec ja que el món falconer és força desconegut. Han començat amb una perfecta escala de deu (són els únics que la fan d’aquesta alçada i fins i tot han assolit al llarg de la seva història la d’onze), per tot seguit descarregar la pira 6×5 i una torreta quedant una altra torreta en intent, i per tancar amb piràmide drets de 5 i 12 pilars de 3. Han volgut cloure la seva actuació amb el pilar de 6 aixecat per sota, fita que acostumen a portar a plaça per Sant Fèlix, un pilar amb una alineació molt lleugera i que ha cedit poc abans de carregar.
Ara que si ja estem a la setmana final de la temporada, segurament per la tònica de l’any a la colla se li està fent llarga la temporada i encara sort que no l’allarguem com altres temporades, però sigui com sigui si volem acomiadar la temporada a casa nostra de la millor manera passa per omplir el pati d’assaig i poder assajar amb condicions els grans reptes que encara tenim a les nostres mans.
Fotografies de @CdBCN
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari