Aquest cap de setmana ha estat el darrer de la temporada del 50è Aniversari dels Castellers de Barcelona, i com va sent habitual en les darreres temporades la darrera actuació a plaça ha estat a una de les places que estimem més, la Plaça Valentí Almirall, que és on es celebra l’actuació de la Festa Major del Clot-Camp de l’Arpa, barri que ens acull ja que hi tenim situat el local social i d’assaig.
Si abans de l’assaig de divendres hi havia força dubtes dels castells que podríem fer ja que teníem una baixa que s’havia produït durant la setmana, l’accident amb moto del Ramonet, president de la colla i peça habitual als troncs de la colla, després els dubtes seguien ben presents ja que l’assaig havia estat un reflex del que ha estat la temporada de la Colla, una muntanya russa amb masses alts i baixos.
Arribava el diumenge i per començar el dia ho fèiem despertant el barri gràcies als Grallers i Timbalers dels Castellers de Barcelona amb el “Toc de matinades”, en una ocasió especial ja que van convidar a grallers històrics de la colla i també a altres colles de la ciutat, com els grallers dels Falcons de Vilafranca, dels Castellers de la Vila de Gràcia i dels Castellers de la Sagrada Família. Tot i que a primera hora del matí plovia a Barcelona, la pluja va desaparèixer una estona abans de l’hora d’inici de les matinades, les quals s’iniciaven a la Plaça de Valentí Almirall. Tot seguit vam agafar un renovat i peatonal carrer de Sant Joan de Malta, seguint pel carrer de Verneda i arribant al carrer Rossend Nobàs on vam fer parada davant de l’anterior local de la colla i on vam alçar el primer pilar de 4 del recorregut després que el Pere Rovira fes l’aportació històrica respecte al local, a la Font dels Castellers i els Jardins.
A continuació vam anar a buscar el carrer Escultors Claparòs per arribar a la Farinera i seguir cap a l’Avinguda Meridiana i carrer Clot per arribar fins a la següent parada, la de la Pastisseria la Palma on vam alçar un nou pilar de 4, i seguint pel mateix carrer Clot vam arribar a la Xurreria Rosita on vam alçar un altre pilar de 4 amb el debut de la Christine de segon.
Seguint pel carrer Clot vam enfilar el camí buscant el carrer de las Navas de Tolosa fent parada al garatge del pis del Pere Rovira, on de nou va explicar els orígens de la colla i es va homenatjar amb un altre pilar de 4. Vam seguir per aquest carrer per girar després per Guipúscoa, baixant per Espronceda i arribant a Concilio de Trento, epicentre de la part final del recorregut. Primera parada a Iaia Nita on la propietària va fer de baix del pilar de 4 per tot seguit fer de segon en un pilar de 3, després vam anar a casa dels Mañané – Martínez on vam fer un pilar de 4 al balcó familiar, amb tres membres de la nissaga als tres primers pisos del pilar. Parada al Bar Golf amb un altre pilar de 4 i parada a l’altra Iaia Nita del barri i un nou pilar de 4, per acabar finalment al bar del local on vam alçar un pilar de 5.
Ja amb les matinades acabades hi havia el moment de pausa abans d’emprendre el camí en cercavila cap a la Plaça Valentí Almirall on en aquesta ocasió no entràvem amb pilar caminant i en canvi fèiem pilars de 4 simultanis, que va ser amb el resultat de dos descarregats i un intent desmuntat.
Un cop descartat el castell de nou i el 7 de 8, l’objectiu era poder assolir la segona tripleta de vuit de la temporada i poder afegir-hi el pilar de 6, el que seria la millor actuació de la temporada, i així va ser.
Com a primer castell l’escollit va ser el 4 de 8, el castell que hem portat més a plaça i que descarregàvem assolit un nou record en una temporada, una xifra total de 22 de descarregats, destacant el debut del Garriga com a segons, castell que no va suposar gaires complicacions com ha estat la tònica habitual durant la temporada tot i la diversitat d’alineacions que ha tingut el castell.
A la segona ronda era torn del 2 de 8 amb folre, que no portàvem a plaça des de la darrera diada del primer tram de temporada, la de Màrtirs. Segurament ha estat el castell que hem assajat més i millor aquest any, tot i els canvis que s’han anat fent en les diferents setmanes per causes diverses i finalment ho fèiem amb un recuperat Montu a terços i amb el debut de l’Oriol Borrell a segons i del Foix d’aixecador. Al folre hi havia més debuts, de primers vents Màrius i Botas, i de segons mans Vives.
Després de desmuntar un primer peu, al segon el castell ha tirat amunt i semblava que tenia corda però de sobte s’ha començat a complicar amb un dels segons anant-se totalment cap endavant, en aquell moment des del folre s’ha demanat de desmuntar i així ha estat quedant en intent desmuntat tot i que finalment queia el castell amb quarts col·locats.
Hi hem tornat i aquesta vegada a nivell de folre s’ha treballat millor i tot i la lentitud de l’aixecador, fet amb el que ja comptàvem, el castell s’ha carregat per donar pas a una descarregada treballada però ben portada a terme, amb tots donant el millor de si mateixos, amb la conseqüent alegria de la colla.
Per tancar la segona tripleta de vuit de la temporada hem descarregat un 3 de 8 amb una alineació inèdita, el qual ha arribat al segon peu després de desmuntar un per alçades. Segurament ha estat el millor 3 de 8 de l’any, i esperem que serveixi per a poder encarar una bona estructura de tres de cara a la propera temporada, tant de cara a un 5 de 8 que aquest any hem perdut i un 3 de 9 amb folre que no hem assolit ni l’any passat ni aquest.
I a la ronda de pilars arribava la cirereta de la diada, el pilar de 6, el qual no portàvem a plaça des de la Festa Major del Poblenou en que havia quedat en carregat. Durant aquest temps havia seguit evolucionant a l’assaig amb més que bones sensacions però malauradament amb aquesta estructura encara té massa diferència el que es fa i es veu a l’assaig i el que finalment es fa i es veu a plaça. El segon del pilar s’ha assegut segurament una mica massa ràpida, a l’entrada de l’aixecador i això ha fet que tot i poder-lo carregar no hi hagués gaire gas per a poder-lo descarregar, en el meu debut com a baix d’aquest pilar.
A continuació varem fer 8 pilars de 4 simultanis, pilar de 4 al balcó i per tancar la diada pilar de 4 amb folre de la canalla.
Pel que fa a les altres colles, els Castellers de Sabadell van aparcar també el castell de nou i van signar una nova tripleta de castells de vuit composada pels dos bàsics de vuit i el 7 de 8, aquesta darrer absoluts dominadors de l’estructura del set, tancant la diada amb un vano de 5.
En el cas dels Castellers de Lleida van segellar una actuació formada amb tres castells de set, amb el 2 de 7 com a millor carta i sumant-hi també el 4 de 7 amb el pilar i el 4 de 7, per acabar amb un pilar de 5.
Potser alguns esperaven alguna cosa més en aquesta diada i vist alguns dels assaigs que havíem fet en les darreres setmanes podia fer entreveure afegir algun castell més dels que finalment vàrem fer, fos en forma del 7 de 8 que havíem descarregat a les dues diades de la Mercè, o el 5 de 8 que pintava que podia arribar o el 4 de 9 amb folre que havíem portat a plaça en tres ocasions durant l’any sense el premi desitjar. Però la realitat és tossuda, i els castells es fan a assaig i depenen de molts factors, i al darrer assaig ja es va veure que era massa difícil anar més enllà de la tripleta de vuit. La millor notícia poder fer de nou el 2 de 8 amb folre i amb tantes novetats, i esperem poder seguir el camí en aquesta estructura ja que és important poder-la tenir al repertori de castells que podem oferir a plaça.
Un cop passats uns dies de reflexió tocarà fer balanç d’aquesta temporada, la qual somiàvem per ser la del 50è Aniversari de la Colla, i que potser això ha pesat massa i tot. Però la vida continua i els castells són com la vida, et donen noves oportunitats, però també les has de buscar.
Fotografies de @CdBCN
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari